Garona-Nogueres
Garona-Nogueres és la darrera revista publicada a Editorial Gavarres. Els topònims dels dos rius principals que uneixen les comarques de l’Aran, la Ribagorça i els Pallars Jussà i Sobirà han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.
Mostra 1–8 de 79 resultats
Atractius com el clima o l’entorn natural han fet que el Pirineu hagi estat, des de fa molts anys, un indret de gran interès per a visitants d’arreu. Quan encara no s’explotava l’esquí com a element turístic l’estació més concorreguda de l’any era l’estiu. En aquest dossier, justament, s’aborda aquest fenomen, el de l’estiueig a les nostres comarques. Es parla dels primers estiuejants, dels canvis que va generar aquest esclat al nostre territori, dels hotels i altres allotjaments que els acollien, dels balnearis on anaven a prendre les aigües o de les activitats que feien: la piscina, les excursions, badar a la gandula…
El monogràfic consta d’un total de 23 pàgines amb testimonis actuals i d’altres que es recuperen amb el blanc i el negre. Persones que han permès a molta gent provinent d’arreu aquesta manera d’estiuejar sense pressa. Un estiueig tranquil, pausat, contemplatiu i en algunes ocasions també benestant i a l’abast d’una minoria. Un fenomen que, als territoris de la revista, va començar a finals del segle XIX i que es va allargar durant bona part del segle XX, amb el termalisme, la muntanya i -als territoris més meridionals- el sol i les platges dels pantans com a principals atractius.
El final dels anys trenta del segle passat i la dècada dels quaranta van ser uns temps foscos i convulsos. La victòria franquista a la Guerra Civil va dur associada una dura repressió, que al nostre Pirineu va deixar episodis especialment colpidors, com els que es van viure arreu de les comarques que abracen la publicació. Aquestes terres també van ser protagonistes directes de l’únic intent d’acabar amb el règim franquista que es va acabar posant en pràctica -en aquest cas, a l’Aran, però amb afectacions també a les comarques veïnes-. L’arribada del nazisme a l’altra banda del Pirineu i els efectes de la Segona Guerra Mundial van acabar de completar el còctel d’un període tan dolorós com important de rememorar.
Cronològicament, el dossier s’inicia allà on vam deixar el relat que vam iniciar al número 2 de la revista, quan vam parlar dels temps de la guerra i l’exili. Per exemple, en alguns casos ens situem amb la guerra encara en marxa, però lluny ja de les nostres comarques, un context que propiciava els primers episodis de la cruenta repressió franquista, en aquest cas al Pallars Sobirà: van morir almenys 70 civils, molts dels quals enterrats en fosses comunes. En aquesta zona, també hem comptat amb el relat d’una testimoni que va viure aquells fets en primera persona, i també hem recuperat històries en blanc i negre de quan alguns exiliats, emparats per la proximitat de la frontera, feien alguna visita ‘furtiva’ al seu poble: fins i tot, per participar en alguna festa major. D’altra banda, les pàgines també contenen històries de presoners i represaliats, que van ser utilitzats com a mà d’obra per construir el túnel de Vielha, per exemple, o se situa en indrets com Isona, poble que va ser inclòs en el programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. Complementem tots aquests relats situant-nos al Pallars Jussà, on destaquem la figura del doctor Josep Bonifaci, de Llimiana, a qui l’exili forçat pel franquisme el va dur a exercir la medicina a diversos països comunistes; o a l’Aran, on durant deu dies una part d’aquest territori va ser ocupada pels maquis, que hi van proclamar la Tercera República. Per acabar, la finalització de la Segona Guerra Mundial va provocar l’últim fenomen que abordem en aquest monogràfic: la por de Franca de patir una invasió dels aliats des de França. Això el va dur a dissenyar i a començar a construir una gran xarxa de defenses terrestres a llocs com a les Valls de Cardós i d’Àneu, farcides de búnquers.
Amb un dossier de 33 pàgines dedicades a aquells establiments on s’hi menjava, s’hi bevia i s’hi dormia, molts dels quals han arribat fins als nostres dies.
Poques necessitats tan ancestrals hi ha com el menjar, el beure i el dormir. I poques necessitats han propiciat la creació d’uns establiments tan emblemàtics i arrelats a l’imaginari col·lectiu com els hostals, les fondes, els cafès, els bars i les tavernes. De tots ells, justament, en parlem en aquest dossier: dels establiments, dels seus propietaris i de la seva clientela, i també de la seva petita història, de les vivències i anècdotes que han viscut i de la seva evolució.
La revista Garona-Nogueres 04 dedica el seu dossier a ‘la neu’. Un total de 32 pàgines dedicades als orígens de l’esquí, a la història de les estacions araneses, pallareses i ribagorçanes i també a les grans nevades i als problemes que comporten per a la mobilitat. La revista va acompanyada també per la ‘Conversa’ amb Angelina Cases, una dona incombustible dedicada en cos i ànima a la llengua i les tradicions de l’Aran; els perfils a Paco Castel i Pepita Seix; ‘El retrat de família’ a els Aytés Gallardet de Sort; totes les seccions de Patrimoni i una ruta A peu fins al pic de Baborte.
La revista Garona-Nogueres número 3 dedica el seu dossier a ‘Músics, balls, festes…’. Amb un total de 26 pàgines, els nostres col·laboradors i col·laboradores, ens presenten un recorregut pels llocs més emblemàtics on s’hi feia ball; ens descobreixen els conjunts i orquestres que amenitzaven, i en alguns casos, encara ho fan; conversen amb músics del territori… La revista va acompanyada també per la Conversa amb Josep Sabarich, l’ànima musical de Rialp; el Retrat de família a Casa Espana de Sarroqueta; els perfils de Maria Sabarich i Mercè Font; totes les seccions de Patrimoni i una ruta A peu per la serra de Cell Negre.
El segon número de la revista Garona-Nogueres dedica el seu dossier a ‘La guerra i l’exili’; 28 pàgines per recordar uns temps foscos i convulsos marcats per la por, la mort i la misèria a través del testimoni d’aquells homes i dones que els van patir en primera persona. La revista es complementa amb les seves seccions habituals: els Primers relleus, a càrrec de Núria Garcia Quera; la Conversa amb Jordi Mir, a càrrec de Guillem Lluch; el Retrat de família es dedica a la Casa Perú de Baguergue i l’ha escrit en Manu Moga; els Perfils de l’Alfons Alegret i en Ricard Novell; la secció de Patrimoni i una Ruta a peu pel Besiberri sud des de Caldes de Boí.
Garona-Nogueres s’estrena a la col·lecció de revistes d’Editorial Gavarres amb l’objectiu de recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial dels territoris de l’Aran, la Ribagorça i els Pallars Jussà i Sobirà. El primer número de la revista ha dedicat el dossier als oficis i el món del treball en aquestes comarques del Pirineu. L’aïllament que sovint atribuïm a aquestes valls i muntanyes es desdibuixa si fem una mirada enrere i ens adonem que, com a terra de frontera, els Pallars, la Ribagorça i l’Aran han estat tradicionalment espai d’intercanvi de béns i també de coneixements, molts dels quals aplicats a la matèria que centra aquest dossier: els oficis.
A la venda a partir del 14 de maig als quioscos i llibreries habituals.
