Garona-Nogueres 06
Maquis i postguerra

Garona-Nogueres 06

3,0012,00

SKU: N/A Categories: ,
EDICIÓ EN PAPER - 12.00€
EDICIÓ DIGITAL - 3.00€
Subscripció

El final dels anys trenta del segle passat i la dècada dels quaranta van ser uns temps foscos i convulsos. La victòria franquista a la Guerra Civil va dur associada una dura repressió, que al nostre Pirineu va deixar episodis especialment colpidors, com els que es van viure arreu de les comarques que abracen la publicació. Aquestes terres també van ser protagonistes directes de l’únic intent d’acabar amb el règim franquista que es va acabar posant en pràctica -en aquest cas, a l’Aran, però amb afectacions també a les comarques veïnes-. L’arribada del nazisme a l’altra banda del Pirineu i els efectes de la Segona Guerra Mundial van acabar de completar el còctel d’un període tan dolorós com important de rememorar.

Cronològicament, el dossier s’inicia allà on vam deixar el relat que vam iniciar al número 2 de la revista, quan vam parlar dels temps de la guerra i l’exili. Per exemple, en alguns casos ens situem amb la guerra encara en marxa, però lluny ja de les nostres comarques, un context que propiciava els primers episodis de la cruenta repressió franquista, en aquest cas al Pallars Sobirà: van morir almenys 70 civils, molts dels quals enterrats en fosses comunes. En aquesta zona, també hem comptat amb el relat d’una testimoni que va viure aquells fets en primera persona, i també hem recuperat històries en blanc i negre de quan alguns exiliats, emparats per la proximitat de la frontera, feien alguna visita ‘furtiva’ al seu poble: fins i tot, per participar en alguna festa major. D’altra banda, les pàgines també contenen històries de presoners i represaliats, que van ser utilitzats com a mà d’obra per construir el túnel de Vielha, per exemple, o se situa en indrets com Isona, poble que va ser inclòs en el programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. Complementem tots aquests relats situant-nos al Pallars Jussà, on destaquem la figura del doctor Josep Bonifaci, de Llimiana, a qui l’exili forçat pel franquisme el va dur a exercir la medicina a diversos països comunistes; o a l’Aran, on durant deu dies una part d’aquest territori va ser ocupada pels maquis, que hi van proclamar la Tercera República. Per acabar, la finalització de la Segona Guerra Mundial va provocar l’últim fenomen que abordem en aquest monogràfic: la por de Franca de patir una invasió dels aliats des de França. Això el va dur a dissenyar i a començar a construir una gran xarxa de defenses terrestres a llocs com a les Valls de Cardós i d’Àneu, farcides de búnquers.

Estàs veient una edició limitada de la revista.
Pots comprar-la o subscriure't per accedir a la seva versió completa.
Article destacat
Número 06
Un pallarès errant
Llegir més
Tomàs Garcia Espot «Bonifaci pertany a aquesta rara fauna, avui quasi extingida, d’HUMANISTES. L’home en la seva totalitat, biològica, material i espiritual, constitueix la seva gran passió. La seva dedicació a la medicina, política i el seu tarannà d’home de bé, palesen suficientment la nítida trajectòria d’aquest pallarès». Així descrivia l’historiador i professor salassenc Sisco Farràs al doctor Josep Bonifaci Mora (Llimiana, 1895-Barcelona, 1989) en una entrevista realitzada el 30 d’agost de 1979 i publicada a la revista Escudella. Farràs, un dels pioners de la…