Garona-Nogueres 07

Atractius com el clima o l’entorn natural han fet que el Pirineu hagi estat, des de fa molts anys, un indret de gran interès per a visitants d’arreu. Quan encara no s’explotava l’esquí com a element turístic l’estació més concorreguda de l’any era l’estiu. En aquest dossier, justament, s’aborda aquest fenomen, el de l’estiueig a les nostres comarques. Es parla dels primers estiuejants, dels canvis que va generar aquest esclat al nostre territori, dels hotels i altres allotjaments que els acollien, dels balnearis on anaven a prendre les aigües o de les activitats que feien: la piscina, les excursions, badar a la gandula…

El monogràfic consta d’un total de 23 pàgines amb testimonis actuals i d’altres que es recuperen amb el blanc i el negre. Persones que han permès a molta gent provinent d’arreu aquesta manera d’estiuejar sense pressa. Un estiueig tranquil, pausat, contemplatiu i en algunes ocasions també benestant i a l’abast d’una minoria. Un fenomen que, als territoris de la revista, va començar a finals del segle XIX i que es va allargar durant bona part del segle XX, amb el termalisme, la muntanya i -als territoris més meridionals- el sol i les platges dels pantans com a principals atractius.