Firmes
Director de Les Garrotxes
Jordi
Nierga

Jordi Nierga Hugas (Banyoles, 1985) és periodista. Graduat en Publicitat i Relacions Públiques per la UdG i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, on també va cursar un màster en Creació Literària. Després de passar per diverses redaccions de premsa escrita, actualment treballa al setmanari Hora Nova de l’Alt Empordà i és director de Les Garrotxes. També desenvolupa tasques de gestor de xarxes socials i d’edició web a empreses i col·labora en mitjans escrits i digitals.

Hemeroteca
Núm. 32

El dossier persegueix una flaire densa i eixuta, una flaire d’ofici, amb l’objectiu de fer valdre la tasca d’una gent, la de la construcció, que amb els seus jornals ens han donat aixopluc. És un treball testimonial, però també transversal, perquè si alguna característica té aquest món són els seus matisos: parlem de paletes i mestres de cases, és clar, però també del manobre empastifat de morter o de l’arquitecte que vetlla perquè la història i el valor d’una vella ermita recòndita continuï bategant.

Amb més sentit que mai, bastim el monogràfic per parts. Totxana a totxana. I comencem la casa a Olot i a la Garrotxa, per continuar feinejant a la bastida passant pel Ripollès, el Pla de l’Estany o la Vall de Llémena, sempre tenint en compte les fesomies constructives, els materials genuïns i, és clar, tota la gent que en forma part. Gent amb molt d’ofici, sovint amb poc ressò, que han definit pobles i ciutats amb esforç, dedicació i vocació -sigui inherent o resseguida amb el temps.

Núm. 29

La revista Les Garrotxes número 29 dedica el dossier a les ‘Revistes locals’ amb 46 pàgines que ens parlen de periodistes, de fotògrafs, d’il·lustradors, d’impressors, de lectors, d’empresaris… un conglomerat humà que ha convertit aquestes publicacions en una eina informativa i de cohesió social. La revista també compta amb els ‘primers relleus’ escrits per l’escriptor Josep Valls; la Conversa a Joan Tresserres, arquitecte, excursionista i activista amb un paper destacat a la vida d’Olot; el Retrat de família a Ca n’Anglada de Vilert; el perfils a Marina Vilalta, Joan Prats i Jaume Boix; l’Indret a Gombrèn i dues rutes a peu per les valls del Terri i el Garrumbert; i, a Santa Bàrbara de Pruneres.

Núm. 26

Una garrotxa és una ‘terra aspra, trencada, de mala petja’, característiques singulars d’aquest territori que tot i això no han resultat un impediment perquè tota mena de treballadors hagin explotat, durant anys, els recursos que s’esmunyen sota el terreny que trepitgem. En aquest número coneixem alguns d’aquests oficis relacionats amb la pedra: parlem amb calciners, escoltem les vivències de picapedrers i miners, prenem nota de les experiències dels pouaters…Aquest recorregut per conèixer testimonis també ens servirà per resseguir el país: la mina de les Ferreres a Rocabruna o les mines d’Ogassa. També posem en relleu materials icònics nostrats: les pedreres de Basalt de Castellfollit, els murs de pedra seca o el travertí banyolí, fonamentals per entendre l’arquitectura i el patrimoni del nostre paisatge.

A la venda a partir del 16 d’octubre als quioscos i llibreries habituals.

Núm. 25

Trobades populars i religioses a santuaris i ermites

El nostre territori està farcit d’espais que des de temps molt reculats esdevenen, puntuals al calendari, l’escenari de trobades populars o religioses. En aquest número parlem, precisament, de tradicions, aplecs i romeries…uns esdeveniments que reuneixen vilatans de les contrades per celebrar i reviure costum ancestrals. En total, unes 45 pàgines del dossier que ens faran pujar a santuaris i ermites per reviure la forta devoció dels romiatges i processons, així com la platxèria que acompanya els aplecs i trobades populars des del Mont a la Salut de Sant Feliu de Pallerols, passant per Sant Mer, el Remei de Camprodon a Santa Maria de Finestres.

 

Núm. 24

Les dures i tràgiques vivències de la retirada republicana de 1939

Reculem en el temps per recordar la retirada republicana, famílies que no només van patir la humiliació d’una derrota sinó la duresa d’haver de viure lluny de casa. A través de testimonis i mitjançant la documentació sobre els fets ocorreguts el 1939, el dossier rememora l’exili de tots aquells que fugien de les represàlies de l’exèrcit franquista a finals de la Guerra Civil. Parlem dels protagonistes de l’èxode, fossin exiliats o passadors; dels camins, corriols i colls costeruts que van resseguir amb la mirada fixada cap a França; o dels masos i llocs de pas on es dormia i es reparaven forces camí de l’exili.

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!