Josep Pastells Mascort (La Creueta, 1966) és periodista i escriptor. Ha treballat en mitjans de quasi tots els colors i des del 2024 dirigeix la publicació Gavarres, revista de cocció lenta que s’adapta prou bé a les recomanacions mèdiques derivades de la seva condició de cardiòpata. Ha publicat una vintena de llibres, la gran majoria novel·les i reculls de relats.
Parar la tenda a les Gavarres
La revista compta amb un monogràfic de 59 pàgines que parlen d’una pràctica cada cop més consolidada a casa nostra i que va més enllà de la vinculació amb el turisme de masses, basant-se sobretot en el contacte amb la natura. El monogràfic, que té al voltant d’una trentena de col·laboradors i col·laboradores, destaca històries pròpies de les vacances, com ara la trajectòria d’establiments icònics i els retrats a clients fidels, però també recupera relats vinculats amb pescadors, carboners i altres oficis que ‘feien tendes’ per la necessitat d’acampar en temporades de feina.
El treball contextualitza l’origen i l’evolució de l’acampada al territori de la publicació, una de les zones més rellevants de Catalunya en l’oferta i demanda d’una pràctica que va néixer a mitjan del segle XX, però també compta amb veus actuals que detallen l’evolució d’aquest sector a casa nostra i les diferents variants que han anat aflorant.
Ramats que perviuen
L’ofici de pastor, cada vegada més castigat, ha hagut d’adaptar-se als canvis d’ús agrícola del territori i a l’ocupació de les rutes per on transitaven els animals. Si en temps reculats era habitual que els ramats migressin a l’estiu i a l’hivern a la recerca d’un herbatge més fresc, ja fa quasi tres dècades que es va fer l’última transhumància a peu del Baix Empordà fins al Ripollès.
Aquest monogràfic de Gavarres, que consta de 55 pàgines, ofereix aquesta mirada nostàlgica, pròpia d’un ofici antiquíssim que tendeix a decréixer per diversos motius: la progressiva mecanització i estabulació; la burocràcia feixuga; la irrupció, a vegades fulminant, de les noves tecnologies… No obstant això, la mirada també s’eixampla cap a l’avui, amb la veu de pastors que encara dignifiquen l’ofici a base de treball i tenacitat.
