Anna Montané Mill
No hi ha data a la qual poder referir-nos i situar en el temps per saber quines van ser les primeres representacions teatrals de la comarca. El teatre d’aficionats ha anat prenent forma, al llarg del temps, segons la motivació, la necessitat de distreure’s del moment, les influències i les aportacions de persones, algunes de fora de la comarca. D’estiuejants, de persones que passaven temporades amb nosaltres per motiu de feina o bé de refugiats durant la guerra, i que formaven part de la nostra vida quotidiana. Tota aquesta gent de la faràndula, tant la d’ara com la d’abans, ha fet possible que pervisqués aquest fet cultural.
Una mica d’història. L’1 de novembre de 1882 s’inaugurava el teatre del Casino Ceretà de Puigcerdà amb una representació en castellà. La nit del 9 d’abril de 1897 s’hi van representar «tres chistosas piezas, puestas en escena con perfecto acierto por algunos jóvenes aficionados» i també una altra peça teatral per Sant Josep de l’any 1900. Pel Diumenge de Rams es preparen dues úniques representacions de La Passió. Durant aquests anys, el Casino va acollir nombroses vetllades teatrals i espectacles. També a Bellver, l’abril de 1911, es va inaugurar el teatre del saló de la Fassina i van posar en escena obres actors del grup de teatre del poble que havia fundat Pedro Martínez Aguaza. La companyia dramàtica del matrimoni R. Cama-Torrens hi actua, coincidint en el mateix local i a la mateixa època amb la companyia de Ramon Samarà, més endavant director del grup de teatre. A Llívia, l’agost de 1908, diversos joves, ajudats per altres d’estiuejants, havien organitzat una companyia de teatre. L’abril de 1909, per Pasqua, en el centre El porvenir lliviense, es van representar diverses obres.
Abans dels anys 1930, a Bellver, les actuacions es feien al Casal. Cada diumenge a la tarda s’interpretava alguna obra amb l’ajuda d’un artista professional, també es feia teatre llegit i el director era Ricard Sicre. A Llívia, Lola Maurell, que pels volts dels anys 1930 havia fet teatre, explicava que «con una noia es casava, ja no siguia fent comedi». A Bellver també n’està documentat algun cas: es considerava una afició massa ‘frívola’ per a una dona. A Llívia, anaven a assajar a cal Cofa. El senyor Vidal, mestre de Llívia, n’era el director i el vestuari se’l feien ells mateixos a cal Viladach.
La guerra va condicionar l’activitat cultural a la nostra comarca, però el conflicte va portar refugiats i, amb ells, professionals del teatre, com ara les famílies Treviño i Grande, a Bellver.
A Puigcerdà hi va haver força activitat teatral i diverses companyies, tant foranes com autòctones, van fer teatre. Es va crear una comissió d’espectacles compromesa a organitzar sessions teatrals, moltes per recaptar diners en benefici de les víctimes del feixisme. Es van posar en escena diverses obres; cal destacar el Grupo Artístico de las Milicias Alpinas i el Grupo Artístico Infantil del Grupo Escolar Joaquin Costa, que va actuar a benefici dels refugiats.
A Bellver, Ramon Huguet seria el director de teatre fins a 1946, amb assajos diaris i decorats cedits pel senyor Duran. A Llívia, quan va acabar la guerra, es van fer representacions de Pastorets per Nadal, Cap d’Any i Reis, encara que els actors només podien ser homes, ja que estava prohibit que les dones fessin teatre.
També a Bellver, els anys 1950 i amb el mestre Cosme Canela de director, hi ha documentades representacions dels Pastorets, on va participar molta mainada, fet que va suposar aconseguir una bona pedrera d’actors. Representar un paper als Pastorets sovint ha estat el motiu per continuar fent teatre de més gran. A Llívia, Puigcerdà, Bellver o Alp hi ha documentades representacions des de fa molts anys.
Durant els anys 1960 augmenta l’activitat teatral a la comarca. Trobem com a director dels Amics del Teatre d’Alp Bonaventura Giralt. A Puigcerdà, durant aquests anys, el quadre escènic del Casino de Dalt i més tard de la Creu Roja va tenir una intensa producció teatral. Cal destacar la figura de Salvador Torrent Masip, gran dinamitzador, mecenes i gestor cultural de l’activitat teatral. Les funcions tenien lloc al Casino Ceretà, al Teatro Círculo, i també se’n van representar algunes al Salón Guitart, antigament anomenat Salón Rosa. A Llívia, quan es va construir la sala-teatre El Centre, es va crear l’associació cultural Educación y descanso, dirigits per Salvador Barnola i que van fer diverses funcions a l’any. A Bellver, en aquesta època van ser dels més fructífers, mentre era director en Josep Cunill: en tres anys es van representar nou comèdies i els Pastorets cada any.
A partir dels setanta. El 1978, a Alp, en Salvador Rigola va començar a dirigir el grup de teatre Bac de Cerdanya. A Bellver, en Josep M. Pons Visa era el director del Grup Teatral Bellver i, a partir de 1984, ho va ser mossèn Rossend Roca.
Puigcerdà, els anys 1980 i 1990, va veure néixer el Grup Teatral Ceretà i després el Teatre de la Vila, sota la direcció d’en Conrad Oliver. Van actuar prop de quinze anys i van posar en escena obres infantils i obres per a adults. Durant força anys es va representar l’espectacle Cerdanya Xou. Van sorgir dos grups més: el Grup Teatral la Gresca i Tot teatre Grup, tots desapareguts.
L’any 2000, a Llívia, es va començar a representar pels carrers de la vila La llegenda de Menussa i Lampègia. L’any 2001, un grup d’adults legalitzà la companyia de teatre del poble amb el nom de Ja Som Aquí Teatre. El maig de 2013 va quedar instaurada la representació amb gent de la vila de la Festa del Castell. Actualment, Llívia té una escola de teatre d’adults local, gestionada per l’entitat cultural Associació Magma 2011, que hi col·labora estretament.
A Bellver, durant els anys vuitanta i noranta hi va haver força activitat teatral, diverses obres còmiques i l’obra dramàtica Quatre dones i el sol de J.P. Cerdà. El 26 de setembre de 1997, a Alp, es va fundar la companyia Coldeixamples, i va continuar amb la tradició teatral del poble. Als inicis els va ajudar l’Ignasi Roda, director expert; més endavant van representar algun vodevil i obres de producció pròpia, fins al 2006, quan es va posar en escena el xou de la quina picantona, amb gran èxit. Actualment continuen treballant en nous projectes.
A Bellver, l’any 2000, el teatre es feia al poliesportiu, no tenien escenari on actuar. El setembre de 2001 el Grup Teatral Bellver va representar, al Casino Ceretà, l’obra de J. Pere Cerdà El dia neix per a tothom. Durant setze anys el grup va continuar actuant regularment. El 2004, juntament amb els grallers i l’AMPA de l’escola, es va iniciar el projecte de recuperació del Carnestoltes Tradicional. Sortosament, es va construir el Centre Cívic i ja van tenir escenari.
Actualment, Bellver té tres grups de teatre. D’una banda, l’Associació Teatre Jove Bellver de Cerdanya, companyia de joves nascuda l’estiu de 2016. Han representat una dotzena d’obres de teatre i han participat en La Mostra de Teatre Amateur de Pineda. De l’altra, l’Associació Teatral la Moixa, grup de teatre sorgit de l’escissió del Grup Teatral Bellver, han representat obres amb gran èxit i l’agost de 2019 van escenificar pels carrers de Bellver La nit dels Corbells, espectacle que va tornar a escenificar-se l’any 2025, dins dels actes de commemoració del 800 aniversari de la fundació del poble. Finalment, el Grup Teatral Bellver, actualment sense activitat, encara continua col·laborant per fer possible, cada juny, l’acte Poesia per a una nit d’estiu, a Coborriu de Bellver.
Puigcerdà ha esdevingut un referent a tenir molt en compte dins el món teatral de la comarca. La Inestable Ceretana de Teatre, fundada el 13 de juny de 2003, exemple de qualitat i exigència en les seves representacions, ha guanyat diversos premis en diferents concursos de teatre amateur. Han representat moltes obres de teatre: Monòlegs de festa major,1714 tres-cents anys de setge, Dotze sense pietat, Records del 36 o Dones i reines. També col·labora amb el grup Cerdanya musical i ha participat en la posada en escena del projecte Lou Bastiment, concert dramatitzat.
L’any 2012 va presentar-se en societat el grup Cerdanya Musical, gràcies als aficionats al teatre, la música i la dansa d’arreu de la comarca de Cerdanya. Van iniciar el seu periple amb l’espectacle Mamma mia!, la gran resposta que van rebre del públic els va esperonar a endegar nous projectes que han arribat fins avui.
Fa tres anys que El Teatre Amateur de Martinet, compost per un grup de veïns, es troba per assajar teatre. Han representat, amb èxit, dues obres i cada any, per Nadal, fan els Pastorets.
El paper dels mestres. Els pobles més grans de la nostra comarca continuen mantenint una viva tradició teatral. En cada poble hi ha persones que guarden un bon record d’obres que han vist al llarg de la seva vida i, també, d’algun actor o actriu, i ho expliquen divertits.
Hi ha persones que en algun moment de la seva vida han fet d’actor, encara que sigui només per unes hores. Altres han començat i no han pogut deixar de fer-ne: l’Albert Martínez d’Alp va començar a l’escola a fer teatre, en Xavi Piguillem, de ben jove, amb en Conrad Oliver i la Trini Jordana, de Bellver, actriu dels anys 40 que va tornar a actuar amb 87 anys.
Entre el públic i els actors aficionats de cada poble s’estableix una complicitat que ajuda a establir aquells llaços culturals propis del món de la representació: són crítics amb l’actuació d’aquest seu veí, però al mateix temps són tolerants, li valoren l’esforç i la valentia de pujar a l’escenari, de posar-se a la pell d’una altra persona. En aquestes posades en escena hi participa força gent i això permet canalitzar el fet cultural de la comarca i assegurar-ne, tot ‘jugant’, la continuïtat.
Un aspecte que es repeteix al llarg de la història del teatre en cada un dels pobles és que s’ha de tenir en compte que els mestres de les escoles molt sovint han tingut un paper important en la continuïtat de la tradició. Exemples ho són Ramon Huguet o Cosme Canela a Bellver, Pep Girabal o Dolors Tané a Alp, Antonio Sánchez o Àngels Piguillem a Puigcerdà o bé el senyor Vidal o el senyor Carles López a Llívia.
En aquests moments, el món de l’espectacle a la comarca té bona salut. Pel que fa als qui s’hi dediquen directament, actors dels grups de teatre, s’avenen a dir que, tot i l’esforç que els representa un projecte, el resultat final els compensa, fet que demostra que aquesta afició continuarà. Realment, a la comarca hi ha tradició, i ja ve de lluny.
