Laura Reixach
Arribo a l’entrada de les hortes de Santa Eugènia un divendres emboirat i gris, i enfilo el camí del Torí sota un plovisqueig feble. Aquesta via àmplia que transcorre paral·lela al curs del Ter ha estat pavimentada no fa pas gaire. En tinc la certesa perquè unes poques setmanes enrere, en la meva darrera visita a les hortes, els bassals enllotats lluïen amb orgull la recapta feta gràcies a les abundoses precipitacions d’aquest hivern remullat. Avui, tot i que el cel està tapat, la pluja sembla que no s’ensenyorirà del territori. Tant de bo sigui així, perquè amb la Pilar Martínez, aprenent de remeiera i presidenta de l’Associació Milfulles, hem quedat a l’hort-jardí de l’associació i no voldria que un xàfec copiós es fes amo de la nostra conversa.
La llum, tamisada pels núvols, fa lluir amb vivesa els verds que m’envolten i els colors purs i nítids d’algunes floretes que despunten arreu: unes pinzellades de primavera tímides encara, però amb l’esclat escadusser d’alguna rosella que s’alça orgullosa i envanida per la seva puixança cromàtica. Avanço a bon pas i, després de deixar enrere el senyal que marca el límit on les hortes passen a ser saltenques, ben bé poc més d’un centenar de metres més endavant, a la zona de les Guixeres, enfilo, a mà esquerra, per un corriol estret que s’escola entre unes hortes tancades amb xarxa i filat. Després giro a la dreta i, per una via més gran, a uns tres-cents metres, topo amb un magnífic bosquet de nogueres. Ja hi soc. Un rètol esplèndid de fusta em rep orgullós i, amb una tipografia ben artística, gravada amb un punxó de punta rodona, hi llegeixo: «Hort Milfulles de l’Ateneu».
La Pilar arriba uns minuts més tard i ens asseiem sota l’aixopluc protector de dos vells i frondosos nesprers que, a tall de vigilants, romanen ferms a banda i banda d’una caseta per a eines que s’alça al bell mig de l’hort. Sota el paraigua acollidor de la verdor foliada, la Pilar, amb una passió contagiosa i un coneixement precís i acurat del seu projecte, em comença a desgranar, amb el rerefons del xim-xim suau de la pluja, el què, el qui i el com de Milfulles.
Aula a l’aire lliure. «Nosaltres som un espai, un servei que ofereix l’Ateneu; ens hi lliga un cordó umbilical. Som una aula de l’Ateneu a l’aire lliure». La Pilar fa referència a l’Ateneu Popular de Salt, un dels primers projectes de gestió comunitària de les comarques gironines, que té com a objectiu posar en marxa projectes socials, econòmics i culturals autoorganitzats i gestionats de forma directa per la ciutadania. És sota l’empara de l’Ateneu com, pas a pas, Milfulles ha anat florint: «El fil conductor d’aquest espai són les plantes medicinals; no és una horta convencional, és un jardí, una farmàcia viva, terapèutica. Fins i tot estem referenciats com un actiu de salut a l’agència de Salut Pública, i també som un recurs educatiu i comunitari.»
Mostra d’aquesta voluntat educativa és l’activitat que porten a terme dos divendres al mes amb un grup d’infants de tercer d’ESO que visita l’hort i hi aprèn el cicle de creixement de les plantes, la floració de les espècies aromàtiques i les propietats curatives, entre altres qualitats. Altres exemples d’aquest anhel divulgador de coneixement són les jornades col·laboratives a l’hort que organitzen periòdicament o, ja de forma més específica, els tallers temàtics, com el taller de construcció d’un hort Keyhole, un element de disseny de permacultura fet amb vímec.
Perquè Milfulles, com el seu nom evoca, és un projecte inclusiu, divers, igual que l’entorn que ens envolta. Un projecte que porta un nom que traspua oportunitat i que fou manllevat de la planta que l’ostenta, perquè, com m’explica la Pilar, «és una planta molt potent, molt útil per temes de ferides, pels refredats, i que ve de quan jo vivia a Juià i amb l’Àngels, una companya, cultivàvem herbes aromàtiques. En record d’ella vam escollir aquest nom». Un projecte que va començar a brotar pels volts de l’any 2018, quan la Pilar, que aleshores treballava al pla comunitari de Salt, tenia al cap de fer un projecte que unís dones, terra i flors, «perquè el meu esperit estava a les hortes. Jo pensava que aquí hi podia haver una solució a la crisi ecosocial, que des d’aquí podríem impulsar una transició agroecològica». Fou llavors quan va identificar l’espai de l’hort, va fer coneixença amb l’Isaac Bosch, apassionat del món rural, i amb l’Enric Cassú, que també compartia el seu entusiasme pel cultiu de la terra i la recerca socioambiental del territori.
Aquesta trobada inicial es va anar consolidant i, dos anys més tard, el 2020, va culminar amb la constitució de l’Associació Milfulles, per tal de desenvolupar millor la feina que ja feien des de la Comissió Pagesa de l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt i, alhora, poder optar a subvencions i ajuts que els permetessin créixer. Des de llavors, amb el suport del projecte Som de Salt, la comunalitat urbana liderada per la Federació d’Entitats de l’Ateneu Coma Cros, l’Associació Milfulles ha pogut agafar encara més impuls per tirar endavant el seu projecte i, des de fa gairebé dos anys, compta amb dos membres més que s’han afegit a l’equip fundador: la Daniela González, educadora ambiental que dinamitza l’espai de l’hort, i l’Albert Artacho, un jove hortolà format en agroforesteria. Una altra mostra d’aquesta empenta i ampliació dels objectius de l’Associació és que participen en el projecte europeu rEdESIGN, que cerca transformar el valor del sistema alimentari i enfortir les xarxes d’economia locals des d’una perspectiva social.
Quatre línies d’actuació. Actualment, el projecte de l’associació Milfulles es desenvolupa en quatre línies d’actuació. La primera és la investigació i recerca del patrimoni, «clau per entendre d’on venim i a on volem anar, ja que el territori de les hortes és un ecosistema fràgil, però molt ric, que cal conservar». La segona línia és la formació i sensibilització, en què emmarquen les activitats de tallers tant per a escoles com per a adults. La tercera línia és la de fomentar i impulsar l’organització comunitària. I, finalment, la darrera línia és la productiva, amb l’ànim de fer de les hortes un motor econòmic que doni sortida a les grans possibilitats «d’aquesta plana fluvial, que és de les més riques de Catalunya»; una línia d’actuació que està estretament vinculada a la participació en el programa rEdESIGN i a aquesta recerca d’aconseguir autonomia alimentària.
Ara el plugim ja és més abundós. Tot i això, amb la Pilar abandonem el recer dels nesprers i anem a veure l’hort Mandala, que van construir en una de les seves jornades col·laboratives. Aquesta estructura circular, de feixes concèntriques, amb marialluïsa, espígol, orenga i flors aromàtiques, entre altres plantes, és l’exemple més revelador d’aquesta actitud creativa, viva i emprenedora que caracteritza la Pilar i l’Associació Milfulles. Un hort tan original que, sota la pluja i en el record, m’acompanya en el meu camí de retorn a casa.
