(Anglès, 1918-Barcelona, 2009) cresqué en el si d’una família catòlica i de ben petit fou guiat per esdevenir capellà. La guerra de 1936-1939 el sorprengué a la Universitat Pontifícia de Comillas, s’amagà a la casa familiar i, en ser cridat per anar a lluitar al front, desertà. Cantà missa el 1944 i el 1946 fou nomenat curat d’Empúries i vicari de l’Escala. L’1 d’octubre de 1950, en el decurs de la primera missa de diumenge, anuncià que deixava de ser catòlic. Hi confluïren diversos factors: l’enamorament de la que després seria la seva esposa, Maria Assumpció Vilà, la hipocresia d’alguns clergues i de la jerarquia eclesiàstica i el rebuig a la connivència de l’Església catòlica amb el franquisme. El nacionalcatolicisme imperant a la societat el tractà de boig i, entre altres accions, intentà de tancar-lo en un manicomi. Vinyes treballà per a les principals editorials del país com a corrector, redactor i traductor.
A mitjan segle XX, en una Girona marcada pel pes del franquisme i per una Església omnipresent, un capellà decideix trencar amb tot allò que havia vertebrat la seva vida. No ho fa des del ressentiment ni des de la frivolitat, sinó empès per una exigència íntima de coherència i fidelitat a la figura de Jesús que havia estimat des de la infantesa.
Memòries d’un capellà apòstata, de Joan Vinyes Miralpeix, és el relat d’aquesta trajectòria singular. Fill d’una família profundament catòlica d’Anglès, educat en una pietat rigorosa i en un ambient marcat pel pes de la tradició, Vinyes recorre un camí que el porta del sacerdoci catòlic al protestantisme i, finalment, a una secularització que el convertí en un dels primers casos públics a la Girona del seu temps. El gest li comportà incomprensions, tensions familiars i una veritable persecució moral.
Aquest volum, curat pel seu fill Josep M. Vinyes Vilà, aplega els escrits personals de l’autor i en reconstrueix el context vital i històric: la guerra, la postguerra, la disciplina eclesiàstica, el debat interior, el matrimoni celebrat tres vegades —protestant, civil i finalment catòlic— i la recerca constant d’un cristianisme viscut amb autenticitat. Més enllà de la crònica religiosa, el llibre és també un fresc de la societat gironina del segle XX: les estructures familiars, el pes del patrimoni, la cultura popular, el paper del clergat i les tensions entre fe, consciència i poder.
Aquest és el segon volum de la col·lecció Temps d’ahir.
Pots llegir-ne un fragment, aquí.
