Firmes
Col·laborador de la revista Gavarres
Gerard
Bagué i Hugas

Gerard Bagué i Hugas (Girona, 1967) és periodista, escriptor, guionista i realitzador de documentals. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, actualment és el responsable de comunicació de la Cambra de Comerç de Girona i director de la Revista de Girona. Al llarg de la seva trajectòria periodística ha treballat a Diari de Girona, Nou Diari, El País, Revista de Girona i La Vanguardia. Actualment col·labora assiduament al diari ARA i a la revista Gavarres. És fundador de la revista Girones. Ha realitzat desenes de documentals, entre els que destaquen Fredéric B. (2005), Històries de l’Arc (2006) i Calidoscopi d’Afectes (2019). Entre els seus audiovisuals específics per a exposicions, destaquen: El somni republicà (2011), Grup Praxis 75 -1975-1990-. Una guerrilla comunicativa (2012), L’exili cultural català (2014), Bombardejos sobre Figueres (2014), Art i exili (2020). Ha traduït al castellà l’obra memorialista de Carles Fontserè i al català Sang a les Drassanes, de Francesc Madrid (A Contravent, 2010). Entre la vintena de llibres publicats, destaquen: La deriva dels grumolls (Llibres del Segle, 1997), Girona, guia de la ciutat (Triangle Postals, 2003), Girona, viatge-bagatge (Ajuntament de Girona, 2012), La Girona pecadora (Llibres del Segle, 2014).

Hemeroteca
Núm. 25

Dibuixants, pintors, escultors, col·leccionistes, bohemis…

Viles i ciutats sempre han tingut persones d’esperit emotiu —moltes vegades de formació autodidacta— que han estat capaços de reflectir sobre una tela o en la forma de l’escultura el món que ens envolta. En aquest dossier recuperem la memòria d’aquests personatges, a vegades oblidats, que han escampat pels nostres pobles colors, formes, sensibilitat… En definitiva, art.

Núm. 23

Cantants, orquestres, corals, festes i sales de ball

Cobles, orquestres, amb solfa o sense; pasdobles, tangos, sardanes; festes majors, festes petites, sales de ball… Tot un món de ritme, diversió i alegria protagonitzat per professionals i aficionats, per gent amb ganes de gaudir de l’art o de la gresca i d’altra gent disposada a oferir-ho a pobles, ciutats, veïnats o cases de pagès.

Núm. 22

Els camins de ferro que envoltaven les Gavarres

El 1887, el tren va començar a fer camí de Palamós a Girona i, en aquest dossier, parlem de trens: del Tren Petit, però també del Carrilet, que anava de Sant Feliu a Girona, i del Tren Gros. I, evidentment, recordem les persones que o bé hi treballaven —guardabarreres, mecànics, fogoners, caps d’estació, revisors, carrilaires…— o bé s’hi desplaçaven per anar a la feina o per lleure.

Núm. 14

Festes de muntanya, cobles i grups de folk

Orquestres, cobles, acordionistes, violinistes…Molts amb estudis musicals, d’altres autodidactes, recorrien les nostres comarques per amenitzar un ball, un aplec o una festa major. Lluny de normes estrictes, s’adaptaven a tot i si calia carregaven els instruments a l’esquena i feien hores de camí, a peu, fins al lloc on els havien llogat. A l’hora de menjar i dormir tampoc tenien gaire manies. Els músics d’abans ens expliquen la seva professió i la seva vida plena d’històries i anècdotes.