A mitjan segle XX, en una Girona marcada pel pes del franquisme i per una Església omnipresent, un capellà decideix trencar amb tot allò que havia vertebrat la seva vida. No ho fa des del ressentiment ni des de la frivolitat, sinó empès per una exigència íntima de coherència i fidelitat a la figura de Jesús que havia estimat des de la infantesa.

Memòries d’un capellà apòstata, de Joan Vinyes Miralpeix, és el relat d’aquesta trajectòria singular. Fill d’una família profundament catòlica d’Anglès, educat en una pietat rigorosa i en un ambient marcat pel pes de la tradició, Vinyes recorre un camí que el porta del sacerdoci catòlic al protestantisme i, finalment, a una secularització que el convertí en un dels primers casos públics a la Girona del seu temps. El gest li comportà incomprensions, tensions familiars i una veritable persecució moral.

Aquest volum, curat pel seu fill Josep M. Vinyes Vilà, aplega els escrits personals de l’autor i en reconstrueix el context vital i històric: la guerra, la postguerra, la disciplina eclesiàstica, el debat interior, el matrimoni celebrat tres vegades —protestant, civil i finalment catòlic— i la recerca constant d’un cristianisme viscut amb autenticitat. Més enllà de la crònica religiosa, el llibre és també un fresc de la societat gironina del segle XX: les estructures familiars, el pes del patrimoni, la cultura popular, el paper del clergat i les tensions entre fe, consciència i poder.

Aquest és el segon volum de la col·lecció Temps d’ahir.

Pots llegir-ne un fragment, aquí.