L’Alta Garrotxa és un territori molt marcat i ben definit. Un espai extens i estireganyat, com una coca rugosa i cremada, amb un extrem a tocar el Ripollès i l’altre a tocar l’Alt Empordà, de relleus retorçats i carregat d’històries. Aquest nou treball de Josep Vilar –un caçador d’històries, segons J.N. Santaeulàlia– rescata de les seves llibretes la veu de testimonis, molts d’ells desapareguts, que van explicar-li tota mena de relats. Un total de seixanta-una històries queden recollides en aquest volum després de la gran repercussió del primer: Històries de l’Alta Garrotxa.

Nous fets, nous protagonistes i nous escenaris configuren aquests episodis, propers a la crònica negra, classificats en vuit capítols que ens parlen de desgràcies meteorològiques; lladres i assassins; els maquis; el contraban; la Guerra Civil… Josep Vilar en la seva tasca de salvament d’un món perdut no només se centra en les històries, sinó que ens les transmet embolcallant-les amb un vocabulari expressiu i autèntic, ben bé de l’Alta Garrotxa.