L’historiador Josep Clara constata el paper de la frontera com a refugi en èpoques conflictives i emigracions polítiques, però alhora com a espai per preparar moviments desestabilitzadors del sistema vigent. També la frontera com a territori privilegiat d’activitats clandestines i com a trampa per deixar-hi la vida. Com a lloc de control governatiu i militar, per garantir la defensa del territori davant d’enemics eventuals, i com a espai on els drets humans no són respectats. Com a escenari d’episodis de la vida econòmica, religiosa i social de les poblacions que s’hi assentaren. I l’autor tampoc no oblida el fet que, dins la frontera, no s’alcen només límits o murs territorials, sinó que marquen poder, dependència i subordinació entre les persones.