Altres publicacions
Entre el comiat i la vida
de Fina Mulà

Entre el comiat i la vida, de Fina Mulà, és un llibre que s’endinsa en una de les experiències més doloroses i invisibilitzades que pot travessar una família: la mort d’un fill durant l’embaràs o poc després de néixer. A través de nou històries reals, construïdes des de l’escolta, l’autora dona veu a mares, pares i entorns familiars que han hagut d’aprendre a conviure amb una absència.

Lluny de qualsevol mirada clínica o distant, aquest volum s’acosta al dol perinatal des de la dimensió més humana. Hi apareixen els silencis dels hospitals, la fragilitat dels cossos, la incomoditat social davant la mort i, sobretot, l’amor immens que persisteix. Amb una prosa sensible i acollidora, l’autora acompanya els relats de famílies que comparteixen el desconcert, la ràbia, la culpa i també la necessitat de recordar, nomenar i mantenir viu el vincle amb els fills que no van poder créixer.

Més enllà del testimoni, el llibre és també una reivindicació: la d’un dol que massa sovint ha estat silenciat o menystingut. Aquestes pàgines interpel·len la manera com la societat afronta la mort, la vulnerabilitat i l’acompanyament emocional, i posen en valor la importància de fer visible allò que incomoda. .

Pots llegir-ne un fragment, aquí.

Entre el comiat i la vida

22,00

Categoria:
  • Títol: Entre el comiat i la vida
  • Autor: Fina Mulà
  • Edició: Editorial Gavarres
  • Pàgines: 123
  • ISBN: 978-84-19292-53-7
  • Preu: 22€
  • Any de publicació: 2026
«Aquest llibre no només és un recull de relats de persones que van decidir viure el seu procés de dol de manera conscient i transformadora, sinó que també és un testimoni a l’esperança que pot sorgir fins i tot en els moments més dolorosos. Aquí hi llegireu nou històries reals de vida, de tendresa i de resiliència. Són relats que traspuen la força de l’amor que persisteix, malgrat l’absència, escrits amb cura i amb la voluntat de trencar silencis, de donar veu a les experiències viscudes per persones de carn i ossos i cor». Del pròleg de Natàlia Artigas