A la tardor i l’hivern ens arraulirem vora el foc amb el caliu de les històries de les revistes Cadí-Pedraforca, Garona-Nogueres i Les Garrotxes. Els nous números, disponibles a partir del 20 d’octubre, giren al voltant de tres dossiers monogràfics que ens faran anar una mica de recules en el temps: sigui per parlar de la duresa pretèrita d’oficis com el de paleta o mestre de cases; per referir-nos als boscos pirinencs i la seva immensitat o per rescatar records en blanc i negre referents als anys de la guerra, la postguerra i la resistència acèrrima.

CADÍ-PEDRAFORCA 35 – El bosc i la fusta

En aquest número 35, Cadí-Pedraforca s’endinsa en un dels elements més indissociables del paisatge de les seves comarques: el bosc. Més enllà del valor mediambiental i paisatgístic, també ha tingut una gran rellevància en l’economia del territori a l’hora d’explotar-ne els recursos: des de la tradició d’oficis ancestrals -fusters, picadors, esclopers…- fins als processos d’extracció de la fusta i el seu tractament a les serradores.

LES GARROTXES 32 – Paletes i mestres de cases

I de la fusta, al totxo. L’edició número 32 de Les Garrotxes alça la bastida per aixecar un treball al voltant dels paletes i els mestres de cases que han donat forma als nostres aixoplucs. Gent amb molt d’ofici, sovint amb poc ressò, que han definit pobles i ciutats amb esforç, dedicació i vocació -sigui inherent o resseguida amb el temps-. Més enllà d’aquestes protagonistes, les pàgines també rescaten històries d’altres perfils o contextos: els manobres i les seves palades de sorra; els arquitectes que ideen i es responsabilitzen d’un projecte, les pedres i lloses que han configurat les façanes i revestiments de les cases i edificis de casa nostra…

GARONA-NOGUERES 6 – Els maquis i la postguerra

Garona-Nogueres tenia un compte pendent i l’ha resolt en aquest número 6. El final de la Guerra Civil va anar seguit de fam, penúries i lluita soterrada per intentar derrocar el franquisme. El monogràfic rescata la veu de testimonis i fa reviure la memòria oral relacionada amb aquell dur període de postguerra, a través d’un treball on apareixen relats sobre maquis i la seva lluita antifranquista, però també episodis vinculats amb l’èxode i l’exili pels passos de muntanya; la xarxa de defenses terrestres en forma de búnquers a llocs com el Pallars Sobirà o personatges cabdals d’aquell període com ara el doctor Josep Bonifaci.