Firmes
Directora de la revista Alberes
Roser
Bech Padrosa

Roser Bech Padrosa (Cabanes, 1988) és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Romànica, en l’especialitat de llengua italiana, a la UdG. Ha estudiat el Màster en ensenyament d’espanyol i català com a segones llengües per a la immigració / Llengües i moviments de població; el Postgrau en Llengua Catalana: Correcció de Textos Orals i Escrits, i el Màster en Formació del Professorat de Secundària a la UdG. Ha fet classes de català a secundària i a adults; actualment treballa com a correctora autònoma, a més des del juliol del 2019 és la directora de la revista Alberes. És coautora del llibre El món del pa (2018) dels Quaderns de la Revista de Girona.

Hemeroteca
Núm. 22

El pal de paller de moltes cases, sobretot a pagès

Les dones han estat el pal de paller de moltes cases, especialment a pagès, on han hagut de fer de tot: cuinar, rentar la roba, anar a buscar aigua a la font, pujar les criatures, cuidar els avis, donar menjar a l’aviram, als conills i a la truja, talaiar les vaques, menar l’hort i, si calia, anar a mercat, anar a collir olives i raïms, trenar rebrolles i capses de blat de moro, anar a buscar llenya…Segons si vivien a muntanya o a la plana. En aquest número donem veu a un col·lectiu sovint invisibilitzat que en primera persona ens explicarà l’ahir, però també l’avui de les dones que són al capdavant d’explotacions agrícoles i ramaderes.

Núm. 19

Sales, maquinistes, acomodadors, actors…

Les sales de cinema i de teatre en molts dels nostres pobles varen ser durant un llarg període els únics espais destinats a omplir moments d’oci. Eren temps en què l’oferta de lleure era molt minsa i s’esperava amb fruïció que s’obrissin les seves portes. A l’entremig de dues pel·lícules visionades en incòmodes butaques de fusta no hi faltava mai el NODO. Però la massiva entrada de la televisió a les llars, la disposició de vehicle per gaudir dels caps de setmana a d’altres indrets i més oferta lúdica, varen posar fi als petits cinemes de poble. En aquest número parlem amb aficionats d’aquella època, amb col·leccionistes, amb els maquinistes de les sales, amb els acomodadors, amb gent que va fer d’extra en alguna pel·lícula, amb actors amateurs…També amb els propietaris o amb els que regentaven els bars.

Núm. 12

Pa, coques, flaones, rosquilles, taps i galetes artesanes…

En aquest número parlem de la farina i del pa. Ens fixem en el correu del blat, en els antics molins, en els obradors de galetes com el forn La Barceloneta de Figueres, obert des de finals del segle XIX, en les fleques i pastisseries amb solera…Parlem dels brunyols, de la coca d’escalivada de Vilabertran, dels taps de Cadaqués, del pa de pessic, de les rosquilles d’Arles, dels tortells i del pa amb vi i sucre. També dediquem unes pàgines, és clar, a la farinera de Castelló d’Empúries, avui convertida en Ecomuseu.

Núm. 11

El món de la caça, una afició arrelada al país

Donem a conèixer el món de la caça, una activitat molt popular als nostres pobles. Parlem de les colles senglaneres, dels vedats públics i privats, de quan s’anava a ‘parar ballestes’, de la caça amb vesc o amb d’altres paranys, dels caçadors de tords i de conills, de les maneres de cuinar les peces…

Núm. 10

La vida escolar a les aules dels nostres pobles

En aquest número ens acostem a les aules escolars d’abans a sentir l’olor de la goma d’esborrar i de la fusta dels llapis; les aromes dels entrepans i de les fruites que esperaven ser menjades a l’hora d’esbarjo; les sentors que desprenien una trentena d’infants – i més i tot – quan s’agrupaven per escoltar la lliçó del mestre o de la mestra…Evoquem alguns dels protagonistes d’una època en què s’anava a estudi a aprendre la ‘nombra’ i la lletra. Si fa no fa, com ara.

Núm. 7

Tavernes, fondes, tertúlies i bons àpats

Cinquanta anys enrere. Un pagès va, com de costum, al mercat de Figueres. Quan acaba la feina de vendre i comprar, fa un tomb pels carrers principals i aprofita per portar diners al banc, on s’ha d’esperar una bona estona: a l’entitat bancària hi ha gent i activitat, cosa que ell veu com a símptoma de vitalitat i riquesa. Quan arriba l’hora de dinar el pagès decideix anar a la fonda. El menjador és ple de gent, com sempre que hi ha mercat. S’asseu a la taula i devora els tres plats que li serveixen. Després de les postres demana cafè i copa.