Firmes
Autor del llibre 'Metges, clíniques i hospitals'
Albert
Reixach

Albert Reixach (Santa Pau, 1986) treballa d’investigador a la Universitat de Girona i és doctor en Història Medieval per aquesta universitat i antic becari de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, a Barcelona. Ha dedicat la tesi doctoral al govern municipal i a les elits de la ciutat de Girona durant els segles XIV i XV. És l’autor del llibre Metges, clíniques i hospitals, el primer volum de la col·lecció ‘La gent de Girona’ d’Editorial Gavarres.

Hemeroteca
Metges, clíniques i ...

El primer volum de la col·lecció ‘La Gent de Girona’ està dedicat als professionals i centres mèdics de la història recent de la ciutat. És el fruit de la recerca en diversos arxius, de la revisió de la bibliografia existent i de quaranta-quatre entrevistes a metges o famílies mèdiques. El llibre s’estructura en dues parts: una centrada en la història de les institucions i del col·lectiu sanitari; l’altra en els propis testimonis. És un reconeixement a la tasca de tot el col·lectiu mèdic.

Núm. 22

Matadors i budelleres a la matança del porc

Anys enrere, mesos abans de Nadal i després del pas de l’any, les cases de pagès celebraven un dels costums més ancestrals: la matança del porc. En aquest númerp parlem de la importància d’aquest esdeveniment, que ha passat de ser una activitat fonamental per a la supervivència de la gent dels masos a convertir-se en una tradició familiar i festiva que s’ha transmès de generació en generació, en alguns casos fins ara. Coneixerem les feines de la gent que hi va participar o que encara hi participa: els matadors o ‘matarifes’, responsables de sacrificar l’animal; les mocaderes, que netejaven els budells i preparaven la carn per fer-ne botifarres o ‘llangonissa’; els encarregats de fer els paltrucs, les botifarres blanques i negres al perol; els veterinaris…També veiem exemples de famílies que a partir d’una carnisseria han arribat fins a una indústria càrnia.

Núm. 17

Negocis històrics desapareguts i d’altres que sobreviuen

D’aquells comerços d’abans en queden ben pocs perquè la majoria han anat tancant les portes. L’inexorable pas del temps ha donat lloc a botigues especialitzades o grans superfícies, però d’aquells colmados de tota la vida on compràvem des de bacallà sec a optalidons, d’arengades a sidral, de cigrons bullits a una ampolla d’aromes de Montserrat…Encara en podem trobar alguns d’oberts. L’olor de cafè morrat, els sacs de farina o de sucre, les galetes a granel, les pastilles de sabó Lagarto, les balances Berkel, les prestatgeries de fusta…ens evoquen a temps nostàlgics. En parlem amb les famílies que les regentaven i, sobretot, amb les botigueres que hi despatxaven, tant dies feiners com festius i, gairebé sempre, sense horaris.

Núm. 16

Mercats on negociaven ramaders i pagesos

L’economia de muntanya s’havia basat des de temps immemorials en la ramaderia, una activitat que tenia el seu moment culminant en les fires de bestiar; unes trobades anuals que s’organitzaven al llarg del calendari en determinats punts del territori per fer-hi les compravendes. Algunes han perdurat fins als nostres dies, com la de Sant Lluc d’Olot o la de Sant Martirià de Banyoles on els protagonistes són els vedells, els xais, les vaques o els cavalls. Parlem amb negociants, ramaders o organitzadors d’aquestes fires que ens expliquen la seva feina i com ha evolucionat en els últims temps.