Tura Soler > Text
Aquí en teniu unes mostres. El diumenge 3 de maig de 1998, un home que passejava per les Gavarres va tenir l’acudit de mirar al fons del pou mig enrunat de can Vergeli, un mas abandonat de Sant Cebrià dels Alls, al terme de Cruïlles. Va veure una cosa estranya i va donar senyal d’alerta. Els Mossos i els bombers van anar a inspeccionar el pou i van comprovar que l’embalum sospitós era un cadàver. Però la sorpresa més gran va ser que més avall hi havia un altre cos. Eren en Rolf Hesse, que hauria tingut 66 anys, i la seva mare, Inge Dohr, que n’hauria tingut 89; uns milionaris alemanys residents a Calonge desapareguts l’agost del 1995. En Rolf Hesse, un expreparador físic alemany, i la seva mare residien en un xalet de la urbanització Mas Barceló de Calonge i també tenien una altra casa al Mas Pallí. L’agost del 1995 van anunciar als veïns que anaven a Alemanya per cobrar uns 50 milions de pessetes de la venda d’una propietat. Van demanar a un veí que donés menjar al gat i ells es van endur els gossos. Passats uns dies, el veí va comprovar que els gossos tornaven a ser a la casa i va comptar que els amos ja havien tornat, però no va veure en Hesse ni la seva mare, que anava en cadira de rodes. Passats uns mesos, en veure que mare i fill no apareixien i, tement que fossin morts a l’interior, el veí va avisar el jutge de pau i la Guàrdia Civil, que van inspeccionar la casa i no van descobrir cap senyal de violència.
Passat un temps, la filla de la Dohr i germana d’en Hesse va presentar a Alemanya una denúncia per desaparició i a principis del 1997 la Policia Nacional, instada per la Interpol, va obrir una investigació que no va poder determinar el parador de cap dels dos, però va establir sense cap mena de dubte que els xuclaven els diners dels comptes corrents –un compte de 17 milions va quedar reduït a 30.000 pessetes i un altre en què hi havia mig milió es va quedar en 12.000 pessetes–, que algú utilitzava les seves targetes per fer pagaments i també que algú havia cobrat un taló de més de dos milions amb la firma d’en Hesse falsificada. Els 50 milions que havien anat a cobrar no van aparèixer per enlloc. Tot plegat va fer sospitar que els alemanys havien estat assassinats, però no hi havia rastre dels cadàvers. El 12 d’agost del 1997, la Policia Nacional va detenir en Gregory Jason Cook per apropiació indeguda, per haver cobrat un taló de més de dos milions amb la firma d’en Hesse suposadament falsificada. En Cook, però, va argumentar que el taló l’havia expedit Hesse personalment per pagar-li unes feines de jardineria i per uns mobles que li devia i va quedar en llibertat.
Quan van aparèixer els cadàvers al pou de can Vergeli, per als Mossos eren dos cossos no identificats, però la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols aviat va lligar caps i va vincular els dos cadàvers amb els ‘seus’ alemanys desapareguts i va desempolsar l’expedient de la desaparició. L’autòpsia va confirmar que els morts eren en Hesse i la Dohr –que tenia una operació de fèmur inconfusible– i el cas va passar a mans de la Policia Nacional, que automàticament va tornar a dirigir les seves sospites cap a en Cook, el britànic que havia fet feines per a en Hesse i que havia cobrat el taló falsificat. En Cook va ser detingut el 12 de maig del 1998 i la jutgessa de la Bisbal Emília Puga el va deixar en llibertat uns dies més tard. No obstant això, la Policia Nacional va continuar investigant per trobar proves contra en Cook i també contra un altre sospitós, el belga Patrik Leuych, a través del qual en Hesse havia comprat la casa del Mas Pallí i que s’havia traslladat al sud d’Espanya. Tots dos van ser detinguts. En Cook va entrar a la presó de Figueres el 24 de març acusat d’homicidi i falsificació de document mercantil i en Leuych va ser ingressat al centre penitenciari de Girona en relació amb un delicte d’homicidi. El jutjat també va arribar a imputar el pare d’en Cook. Pero ni en Leuych ni en Cook, defensats per l’inefable lletrat Carles Monguilod, mai van ser condemnats. Ni jutjats. El doble crim de Cruïlles és un crim sense càstig.
L’enterrador de Fitor. El 16 d’octubre de 1999, un boletaire va ensopegar amb un cadàver mentre rastrejava per la finca d’El Celler, de Fitor. El cadàver era semienterrat, amb una bossa d’escombraries que li tapava des del cap fins a la cintura. El cos duia uns texans, una camisa de quadres, un rellotge aturat i una caçadora de pell que tenia diversos forats que evidenciaven que l’home havia estat apunyalat. Però el que va ser clau per a la seva identificació va ser una placa que li havia estat col·locada en un fèmur durant una operació quirúrgica. El personal de la Vall d’Hebron va identificar al 100% la placa com la que havien posat a un pacient concret: José Fuentes Cantano. Li deien ‘Ricardo’, li agradava anar en moto i era un personatge força popular a Platja d’Aro, on treballava de cambrer en pizzeries i restaurants. Però també tenia diverses propietats a la població: tres pisos i un pàrquing situats en zones cèntriques, que acostumava a llogar per temporades i que li aportaven uns beneficis econòmics afegits. S’havia casat amb una noia holandesa i havia tingut un fill però s’havia separat. El dia de Nadal del 1996 havia quedat per dinar amb la seva família a Barcelona. En Fuentes Cantano, que llavors tenia 41 anys, no va acudir a la cita. L’endemà, la seva família va presentar una denúncia per desaparició i el dia 27 va ser localitzat el seu cotxe, un Seat Ibiza de color vermell, aparcat prop de l’Estació del Nord, de Barcelona. El cotxe no havia estat forçat, cosa que va fer pensar en la possibilitat que en Fuentes Cantano hagués agafat un tren i hagués emprès un viatge. El vehicle, però, tenia el tub d’escapament desenganxat i, a dins del maleter, hi havia una sabata. La investigació a càrrec dels Mossos d’Esquadra va descobrir que en el moment de desaparèixer disposava d’uns cinc milions en efectiu destinats a comprar un pis i que els diners també van desaparèixer.
Al desembre del 2001 el jutjat va fer empresonar un agent immobiliari, en José Blázquez Martínez, acusat de l’assassinat. En Blázquez va admetre que havia tingut tractes comercials amb la víctima i fins i tot va assegurar que havia presenciat el crim, que havia enterrat el cadàver amb una pala que havia comprat el dia abans i també va admetre que havia portat el cotxe de la víctima fins a Barcelona. Però va assegurar que el crim l’havia perpetrat un home que desconeixia, que l’havia obligat a sepultar el cos i que la pala nova l’havia comprat de regal de Nadal per al seu pare. La història va funcionar i en Blázquez, defensat també per en Carles Monguilod, va ser condemnat a dos anys de presó per encobriment. L’homicidi, sense càstig.
L’enterramorts penedit. El diumenge 23 d’agost de 1999, en José Luis Cumbreño Taboada, veí de Maçanet de la Selva, es va presentar a la comissaria dels Mossos de Santa Coloma de Farners, consumit pel remordiment, i els va explicar que el divendres abans havia escanyat la seva dona, la Gloria Caridad Falcón, havia carregat el cadàver al maleter del cotxe i l’havia anat a enterrar al bosc. En Cumbreño es va oferir a acompanyar-los al lloc on era el cadàver. Va acompanyar els mossos fins a una zona boscosa prop de can Vall-llobera, al veïnat de Matamala de Cassà de la Selva, i allà van comprovar que hi havia el cadàver, en un clot de poca fondària, sota pins i brucs. En Cumbreño, que també va ser defensat per en Carles Monguilod, va ser condemnat a 15 anys de presó després que un jurat popular el declarés culpable d’assassinat. En Cumbreño, que estava lliure quan el Suprem va ratificar la condemna, es va presentar voluntàriament a la presó per complir la pena. Ja han passat més de 15 anys i ha de ser un home lliure
La desapareguda de Caldes. El 29 d’agost de 2006, uns boletaires van trobar el cadàver d’una dona mal enterrat en un bosc de les Gavarres, arran d’una pista forestal que connecta la carretera que va de Cruïlles a Cassà de la Selva amb Quart i Sant Mateu de Montnegre. El cos de la dona, molt putrefacte, estava embolicat amb uns llençols i amb plàstics. La víctima, cosida a ganivetades, estava totalment nua, però conservava unes joies, que van ser una pista per a la identificació, que es va poder fer de forma científica gràcies a la comparativa de la dentadura amb la de la Mercè Pérez Gil, una dona de Caldes de Malavella que constava com a desapareguda des del 5 d’agost d’aquell any. Tot i que era una dona casada, va ser la mare la que havia presentat la denúncia. Quan es va trobar el cadàver de la Mercè Pérez, el seu home, en Jordi García Hidalgo, va confessar que ell l’havia matat a casa seva, a la urbanització Llac del Cigne de Caldes i que l’havia portada amb el cotxe fins al lloc on els boletaires la van descobrir. Abans, havia fet el paper de marit desesperat, havia ajudat activament en la recerca de la dona, havia dit que ella havia marxat després d’una discussió i que podia haver agafat un tren. En Jordi García Hidalgo, també defensat per en Carles Monguilod, va ser condemnat a 15 anys de presó en el judici que es va celebrar el 2008.
Són quatre casos amb cinc víctimes d’assassinat enterrades a les Gavarres que s’han trobat i identificat. Però, durant les darreres tres dècades, s’hi han trobat més restes de persones mortes que han acabat a la carpeta dels NN –No Name– i que potser no tindran mai nom. També se sospita que hi ha en algun lloc les restes de persones desaparegudes. Mai s’ha trobat en Josep Serret, el veí de Sant Feliu de Guíxols que es va perdre a la zona de Roca de Malvet a l’octubre del 2002 mentre caçava bolets amb el seu fill. Vaig escriure el curiós cas de l’expolicia que arribat a la vellesa es va decidir a explicar que havien matat un home en un bordell de la Bisbal d’Empordà –el Club Siglo XXI– i l’havien enterrat en algun punt de les immenses Gavarres. El març del 1995, un anònim va enviar un mapa que assenyalava amb una X el punt de la muntanya dels Àngels on hi havia enterrat Martí Girona, un venedor de loteria desaparegut el 1983. Cadàvers, que, com altres desapareguts, no s’han trobat mai i que encara deuen estar sepultats sota el gegant ajagut de les Gavarres.
