Roques i baumes viscudes és una immersió en el món mineral i humà que Ernest Costa i Savoia ha anat auscultant al llarg de dècades de caminar, fotografiar i escriure.

El llibre recull 171 escenaris de la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà, el Berguedà, el Solsonès, la Catalunya del Nord i molts altres territoris fins a l’Alguer, on la pedra —en forma de cova, bauma, penya, cingle o camí— esdevé testimoni de la relació persistent entre els humans i la terra. Amb la combinació precisa de text i imatge, Costa ofereix una geografia viscuda que és, alhora, memòria oral, patrimoni i reflexió sobre la manera mediterrània d’habitar un món.

Així doncs, l’autor parteix de la pedra com a element essencial, constructor i simbòlic. Darrere l’aparença mineral hi descobreix formes de vida, oficis i creences, paraules i topònims, gestos de subsistència i d’imaginació. Cada fotografia i cada text obren un diàleg entre l’etnografia i la reflexió, entre la saviesa popular i la mirada d’algú que sap veure en la matèria dura una forma de vida.