Aquest llibre parla d’un poble de l’Alt Empordà, arrecerat en els caients migdials de la serra Verdera, que fa costat a Vilajuïga, Palau-saverdera, Pedret i Marzà, Peralada, Castelló d’Empúries i el Port de la Selva. Pau té un terme de només 10 km2, però amb una gran varietat paisatgística: olivars, vinyes, rocams, erms, closes, pastures, basses, pinedes, suredes, boscos de ribera i un grapat d’ecosistemes. Té una pota al Parc Natural de Cap de Creus i una altra al dels Aiguamolls de l’Empordà.

El poble té una història que ve de lluny. S’hi han trobat les restes paleolítiques més antigues de la comarca, datades mig milió d’anys enrere, en el que sembla que era una zona de cacera o bivac per fer-hi estades de curta durada. Els nombrosos megàlits testimonien l’ocupació neolítica de la zona. El puig Castellar, un turó a tocar el poble, té clares ressonàncies ibèriques. Els arqueòlegs han documentat una vil·la romana a Vilaüt, pels voltants de l’antic castell medieval. Dos membres del llinatge dels Pau, senyors del lloc, van arribar a ser bisbes de Girona.

El llibre ressegueix aquesta història i arriba fins a l’actualitat, amb els precedents republicans, la Guerra Civil, el franquisme i la modernitat democràtica.