«Aquest és un dels llibres que cal esperar que els bons professors d’història aconsellin als seus alumnes i que després de llegir-lo obrin un debat a classe», diu l’historiador Jaume Fabre només de començar el pròleg que acompanya el llibre, La mina de la mort de la periodista Maria Favà Compta.

L’any 1944, en una galeria de carbó de la mina Clara, al poble de l’Espà (Berguedà), hi van morir 34 miners, alguns vinguts des de Serón (Almeria), represaliats i amb noms falsos. Aquest és l’accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l’Estat espanyol i alhora és un dels fets més amagats i ple d’irregularitats durant el franquisme. Les víctimes van ser enterrades també amb noms falsos i les famílies mai van rebre les indemnitzacions que els pertocaven, que van quedar encallades pel camí.

Després d’un exhaustiu treball d’investigació i documentació, Maria Favà publica La mina de la mort, una crònica sobre la duresa del treball de la mineria, i com aquest accident, marcat per la corrupció i la manca d’informació, suposa un dels fets més tràgics de la postguerra espanyola.

Amb aquest llibre Editorial Gavarres inicia una nova col·lecció: ‘Periodismes’.