«Tu fes el paper amb tothom i no et signifiquis per ningú», em deien sempre a casa. Per tant, a casa, de política jo no en parlava. Però agafava la Rieju i m’escapava de Pals al casal dels Maulets de Girona. Allà m’espolsava els silencis, les misses de diumenge, les bones notes i qualsevol altre rastre de docilitat. Ho suplia a marxes forçades amb música punk, calades de porro, cabells llargs i jerseis amb caputxa. En aquell ambient em va caure a les mans el llibre Un dia en la meva vida, del pres polític de l’IRA Bobby Sands. Aquell estiu, a finals d’agost, aparcava el tractor i me n’anava cap a Belfast.

Totes les generacions tenen el seu despertar polític, i en aquest llibre Joan Trias hi exposa el de la seva generació, la dels nascuts als anys 80, ja en democràcia. A través d’un relat vibrant i íntim, hi descobrim un viatge personal que ens porta per Belfast, Edimburg, Pals, Shenzhen, Barcelona o Girona. Un text que parteix d’allò personal per endinsar-se en allò col·lectiu i que ens convida a no rendir-nos i a lluitar pel que creiem com a societat. La crònica d’un noi de comarques, idealista i radical, que després d’estudiar Ciències Polítiques s’encamina cap a Belfast per desplegar les seves ànsies de rebel·lió…