Gavarres 40

Viure el paisatge

Tothom, en el grau que sigui, és capaç de tenir consciència del paisatge, de la seva bellesa. Tots tenim la capacitat de sentir-nos abstrets per l’harmonia d’un indret o pels colors encesos d’un cel trencat pel vent a la posta de sol. Dic això perquè sembla acceptat que la gent rural va començar a valorar el paisatge, a passejar-hi, a gaudir-ne –l’excursionisme és això– quan van arribar de ciutat els ecos de les primeres associacions que pretenien descobrir el país des dels vessants científic, cultural i de delectació. I jo penso que no. Crec que els avantpassats de la gent de la ruralia, ja sentien l’atracció per l’entorn, però no tenien la paraula –els periòdics, els llibres…– per expressar allò que veien, allò que els commovia, allò que els era plaent. I ens és complicat de constatar-ho si no és per la memòria oral. O per la toponímia, que potser n’és el testimoni més viu i més antic.

El número 40 de la revista Gavarres dedica el seu dossier a l’excursionisme. Descobrirem amb més de cinquanta pàgines els grups i centres excursionistes, conversem amb homes i dones que han caminat i ens han fet caminar pel nostre país per descobrir-lo i gaudir-ne, però també per defensar-lo.