Sales de ball
Els diumenges a la tarda, joves de poblets i de masies del pla o de la muntanya es congregaven als pobles més grans. Deixaven la bicicleta en una casa de confiança, es canviaven les espardenyes per sabates i cap al ball. Eren els anys cinquanta i seixanta. I, a les sales –Cal Tet, el Casino dels Nois, El Fraternal, Can Met, la Sala Galà…–, una orquestrina i, més endavant, un conjunt musical feien aixecar noies i nois de les cadires per entrar a la pista a ballar. A les llotges, asseguts, els grans: homes i dones, escopetes de vigilància. Als setanta i vuitanta, moltes d’aquestes sales es van transformar, es van enfosquir i van enllaunar la música. Les discoteques van florir arreu del territori, sobretot a la costa. En aquest número parlem d’aquests locals, que van acollir la joventut de tantes generacions a tants pobles de l’entorn de les Gavarres, l’Ardenya, el Baix Ter i el Montgrí.
Pots comprar-la o subscriure't per accedir a la seva versió completa.
Primers relleus d’Àdria Pujol Cruells
Actualitat
Conversa amb Joan Bosch Zafón
Retrat de família: Els Carbó, de Can Sacot d’Esclet
Perfils
Dossier: Anar a ballar
Patrimoni
Indret: Sant Iscle d’Empordà
Una mirada en el paisatge: Santa Seclina, l’illa abandonada
A peu: Entre Llagostera i Caldes i Pels voltants de Cruïlles
Memòria fotogràfica