Ens situem a l’estiu de l’any 1963 en una ciutat catalana i catòlica que viu amb compungiment l’enterrament del bisbe de la diòcesi. Els ulls d’un infant, acompanyat per la seva mare, ens narraran l’escena que contempla astorat: el cos del bisbe, de cos present, és passejat en processó pels carrers de la ciutat amb una comitiva d’eclesiàstics i jerarquies del règim. Temps després, el narrador des del balcó de la casa de la família Castells, que regenta una cereria, contempla l’arribada solemne del nou prelat.

Arcadi Castells, els seus fills, Agustí i Hermínia, i el negoci de la cera són els protagonistes d’aquesta història patriarcal que amb el pas dels anys veu com la família es trenca en petites peces. El narrador, emparentat amb els Castells, ens ofereix un retrat moral de tot el que passa a la família i de la sociologia dels anys del franquisme, com també una reflexió sobre la transformació de la ciutat en conseqüència a la transformació de la vida.
Editorial Gavarres recupera una obra transcendental de Miquel Pairolí i amplia, d’aquesta manera, la col·lecció ‘Narratives’ amb la reedició de Cera, l’última novel·la que va publicar l’escriptor de Quart.