Tornar al blog
Les Garrotxes 33
L’herència de Fontserè
El polifacètic artista va tornar de l'exili per establir-se a Porqueres, on ha deixat una petja en forma de casa museu i milers de documents

Sònia Tubert 

A més del talent i el carisma, hi ha artistes que són coneguts i estimats en un territori perquè hi han nascut, perquè hi han viscut o, fins i tot, perquè hi han mort. El cas de Carles Fontserè amb Porqueres i amb el Pla de l’Estany és especial. Va escollir el municipi per tornar a Catalunya després de 34 anys a l’exili; va convertir dues masies en el que a vegades deia que era la millor obra de la seva vida; va refer aquí la seva trajectòria professional, va fer coneixences i amistats… En definitiva, va passar els seus últims anys –i els de la seva companya, Terry Broch– en una comarca que ara guarda i transmet el seu llegat cultural i revolucionari a través d’una casa museu i d’un important fons a l’Arxiu Històric.

Si encara queda algú entre els nostres lectors que no sap, o no recorda, qui va ser Carles Fontserè, ens deixa una tasca difícil per descriure’l en poques paraules. Cartellista, fotògraf, dibuixant de còmic, il·lustrador, escenògraf, dissenyador de vitrines publicitàries, director d’art de revistes i empreses, reporter ocasional i articulista, pintor, escultor… Tot això i més són passos d’una gran trajectòria professional. Gran en volum d’obra i també en qualitat.

El 1973 és l’any de la tornada de Fontserè a Catalunya, d’on havia hagut de marxar més de tres dècades abans. L’esclat de la Guerra Civil el va convertir primer en il·lustrador de cartells, després en membre del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i, en última instància, en un rodamon que va tocar gairebé tots els pals de les arts plàstiques: i alguns de fora d’aquest àmbit per poder sobreviure. I és que el 1939 havia passat la frontera amb el president Lluís Companys i un petit grup de personalitats que l’acompanyaven. El seu viatge vital el va dur, entre altres, per França, Mèxic i Nova York, on va conèixer la que es va convertir en la seva companya inseparable, Terry Broch, figura imprescindible per entendre una vida i una obra que no ens hauríem de cansar de reivindicar.

Del cosmopolitisme a l’estany. Quan el franquisme ja s’intuïa que arribava al final, encara que no ho acabava de fer mai, Fontserè i Broch van començar el seu retorn des de Nova York. El primer pas va ser comprar dues masies a Porqueres, al Pla de l’Estany, una comarca a prop tant de la frontera amb França –Fontserè potser pensava en una nova fugida a l’exili– com de Barcelona –lloc imprescindible per la vida professional d’un artista–. Les dues masies, can Tista i can Montguix, les van reconstruir donant indicacions per correu postal des de Nova York i fent, de tant en tant, alguna visita. Fontserè havia dit a Terry que hi passarien temporades, però s’hi van quedar per sempre. Can Tista és la masia on feien vida i Montguix es va convertir en el seu taller: al teulat d’aquesta darrera va fer construir un campanar amb vistes a l’entorn i a l’estany.

El 1994 la parella va donar a la Generalitat tota la seva obra. Van signar un vitalici a través del qual cedien tots els seus béns mobles i immobles a canvi d’una retribució mensual fins a la mort de l’artista, que va ser el 2007, i la de la Terry, el 2016. Precisament el 2016, coincidint amb la commemoració del centenari de Fontserè, la gestora cultural Bonart va elaborar un pla de recuperació i promoció del llegat de l’artista. L’any 2020, l’Ajuntament de Porqueres i l’Agència Catalana del Patrimoni van signar un conveni per gestionar i preservar el seu llegat. Segons aquest acord, la Generalitat té al seu càrrec el manteniment de l’estudi taller, mentre que el consistori s’encarrega de la neteja i la jardineria d’aquest indret i, el que és més important, de la difusió i la gestió de les visites guiades a la part de Montguix, que s’han establert un dissabte cada mes.

Espai de vida i obra. Can Montguix va ser pensat com un espai de treball, no com una casa museu per ser visitada, i aquest és un dels seus principals encants. S’hi poden veure una mostra d’alguns dels quadres de l’artista: objectes personals, llibres i fotografies que permeten conèixer part de l’univers creatiu del protagonista. La disposició ens fa pensar que qui treballa aquí ha anat a fer un volt al bosc que la casa té al costat i que tornarà de seguida.

Les sales no estan separades per cap porta i acullen una pila de tresors per als curiosos i per als estudiosos. La sensació, però, no és d’atapeïment. És així com coincideixen la majoria dels qui els van conèixer o dels qui han treballat per preservar aquesta memòria: el matrimoni Fontserè Broch era molt ordenat. Enmig de tot plegat, la majoria dels ulls se’n van a l’obra possiblement més coneguda, o reconeguda pels profans en art, de Fontserè: el cartell signat de la formació anarquista FAI d’un jove amb una mà alçada que du una falç i on diu «Llibertat!». No és l’original, és una reproducció com tots els (pocs) cartells de la Guerra Civil que hi ha al taller. A ningú li sorprendrà saber que els cartells d’aquest bàndol i d’aquesta època van desaparèixer gairebé tots. Llençats, cremats o estripats.

Fons documental. Can Tista i can Montguix són dos dels tres llocs del Pla de l’Estany que acullen el llegat de Carles Fontserè. L’altre és l’Arxiu Comarcal, on es custodia el fons que va cedir a la Generalitat. Els números són impressionants: 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografies i 3.450 fulls de contacte en blanc i negre de 1959 a 1991. Corresponen a imatges que constitueixen un document social que cobreix la geografia humana de diversos indrets d’Amèrica i Europa: Nova York, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya, majoritàriament. A més dels diferents vessants de la seva vida professional, hi podem resseguir també la vida personal al costat de Terry Broch.

Durant l’any 2013 es va inventariar tot el fons que hi havia a can Tista i can Montguix, i entre el febrer de 2014 i el juliol de 2017 es va anar traslladant tota la documentació fotogràfica i textual a les instal·lacions de l’arxiu. Una gran feinada, tenint en compte que el fons bibliogràfic i documental personal de Fontserè i Broch aplega 2.000 volums i milers de documents de gran interès històric i artístic, així com aproximadament 500 articles sobre la seva obra escrits per autors de prestigi des de 1939 fins a l’actualitat.

Aquest és el llegat patrimonial que Carles Fontserè i Terry Broch han deixat al Pla de l’Estany. Una casa museu, milers de documents a l’Arxiu Comarcal i el nom de la Biblioteca de Porqueres. De tot plegat, en surt una herència immaterial que no podem ensenyar, però sí percebre. Des de les cases de Porqueres Fontserè va escriure unes memòries que, més enllà de les anècdotes vitals i la coneixença i treball amb altres grans artistes com ara Salvador Dalí o Mario Moreno, Cantinflas, ens transmeten un tarannà revolucionari, batallador i gens complaent tal com se’ns ha explicat la història que ell va viure.

Vols llegir més articles?

Fullejant la revista podràs descobrir moltes més històries ben arrelades a casa nostra.

Altres articles
Cadí-Pedraforca 36
El Pirineu, bressol de forners?
Durant una colla d'anys, Coll de Nargó i, sobretot, Peramola, van nodrir Barcelona de forners. Es va arribar a dir que el 50% dels forns de la capital eren regentats per peramolins
Les Garrotxes 33
L’herència de Fontserè
El polifacètic artista va tornar de l'exili per establir-se a Porqueres, on ha deixat una petja en forma de casa museu i milers de documents
Subscriu-te al butlletí.

Apunta't al butlletí del Grup Gavarres per conèixer les últimes publicacions i la nostra actualitat editorial

"*" indicates required fields

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!