La Colla: esport, cultura i país
Gavarres 40
Cap associació de Cassà no ha fet tant en tants camps com la Colla Excursionista Cassanenca, fundada fa seixanta-quatre anys, el 1957
La primera sortida de la colla, a l'ermita del Remei del veïnat de Sangosta de Cassà, l'any 1957.

Text: Pitu Basart

A principis i mitjans dels anys cinquanta, diversa gent de Cassà es va començar a moure pel país per continuar arrelant-se a la terra i a la cultura catalana en ple franquisme. Continuaven la tradició excursionista que va néixer a la Renaixença i va continuar fins als anys trenta del segle XX. En parlo un dia de tardor amb l’ Anna Pascual (Cassà, 1936), una cassanenca que viu des de fa decennis al cor de la Girona vella. Asseguts en un sofà, voltats de quadres i de records del seu marit, l’Isidre Vicens, recorda les primeres sortides, els anys 1955-58. “Vaig començar amb 17 anys. En Pitu Torras i en Robert Vilallonga eren els que ens dirigien. Tinc presents companys i companyes: en Quim Mundet, en Martí Basart,  la Montserrat Abulí, la Dolors Dausà, la Maria Culubret… Més tard s’hi van afegir en Narcís i en Joan Maymí i altres que ara no et sé dir”. La primera sortida que van fer va ser a l’ermita del Remei, a pocs quilòmetres del poble; ella, però, encara té a la memòria una excursió a les Salines. “Els diumenges, que era el dia de sortida, havíem d’anar a missa. Hi anàvem a les sis del dematí. En acabat tornàvem a casa, ens trevíem la faldilla, ens posàvem pantalons i… cap a caminar”. Com aquest grup, n’hi havia d’altres que devien, si fa no fa, tenir els mateixos objectius. Tots els grups van convergir l’any 1957 en la creació de la Colla Excursionista Cassanenca, que va buscar empara en un club esportiu, la Unió Deportiva Cassà, que presidia el doctor Josep Ruscalleda i en la qual van ser acceptats com a secció.

Un dia d’estiu, em reuneixo a l’antic celler de can Galà, on té la seu de l’entitat Colla Excursionista Cassanenca des de l’any 1992. Hi ha en Quim Bosch, la Dolors Rubirola, l’Eloi Madrià i en Carles Malagrida, tres expresidents i un membre de la junta, tots actualment socis actius de l’entitat, per parlar del naixement i els trets que han identificat i que encara defineixen aquest agrupació. M’expliquen que la Colla ha passat per diversos locals de reunió abans de can Galà: les dependències del camp d’esports, el desaparegut bar Salvi, el bar Font o en Círculo Recreativo i algunes cases particulars. Em parlen del grup de socis fundadors  -en Narcís Maymí, en Lluís Pagès, en Joaquim Mundet, en Narcís Horta, en Martí Basart…- als quals es van afegir molta altra gent: l’Angelina March, en Joan Dausà, en Joan Anglada, la Marcelina Isern…

Els anys 60. En aquests anys, la cultura i la reivindicació del país anaven de bracet amb l’excursionisme a la Colla. Fan memòria de l’escoltisme, que havia nascut al voltant de la parròquia amb mossèn Martí Colomer i en Mon Marquès, en Jordi Albertí i en Josep Donés i que es va convertir en planter de l’excursionisme. I és que, a mitjan dècada dels seixanta, es fan al si de la Colla moltes activitats transcendents: algunes tindran a veure amb l’excursionisme, però també n’hi haurà d’altres que acostaran a la gent del poble la història, l’entorn gavarrenc, el coneixement de la llengua i la ciència del país. La Colla va crear la seva biblioteca i la seva discoteca i aleshores ja plantejava cicles de conferències. L’any 1964, va començar el primer curs de català, impartit per en Manel Tolosà i Surroca i, posteriorment, el seguiran d’altres, a càrrec d’en Toni Ruscalleda i en Manuel Miralles. També hi va sortir una secció d’arqueologia, portada per en Marià Vilallonga i guiada per l’arqueòleg Miquel Oliva i Prats, que va excavar sobretot el poblat ibèric del Puig del Castell. També, el 1965, s’hi va iniciar un curs per aprendre de ballar sardanes, el primer embrió d’Amics de la Sardana, que, l’any 1974, es constituiria com a associació independent. El mateix 1965, la Colla va obrir una secció fotogràfica -amb en Martí Basart i en Josep Mateu com a vocals- que va convocar el primer concurs de fotografia l’any següent i que continuaria treballant alguns anys. També hi va néixer un cinema-club, que va fer més de cent sessions i que va tenir a l’inici com a vocals en Ramon Rabassedas, en Jaume Roser i en Martí Bosch. Les setmanes culturals del grup, dins les quals van néixer els premis literaris de ‘la Colla’, van començar el 1967. S’organitzaven al voltant de Sant Jordi i van iniciar el camí de les reivindicacions culturals, polítiques i socials al poble. Hi havia al davant, l’Enric Ametller i la Neus Cassà. “Els premis literaris, que encara avui tenen lloc, van ser un dels degans de Catalunya i dels més rellevants de les comarques gironines, juntament amb els Girona, d’Olot i de Blanes”, recorda l’Eloi. Mentrestant, a les seccions d’excursionisme, hi trobem en Josep Alameda i els enyorats Narcís Artau i Jaume Abel. En aquesta època, a la Colla, hi bategava l’inici del canvi cap a la democràcia i s’hi movien les reivindicacions d’un país que fins aquell moment havia hagut de callar.

La dècada dels 70. La UD Cassà, forçada pels compromisos polítics que cada vegada més prenia la Colla, va decidir treure-se-la del damunt. L’any 1970, en Narcís Artau, president aleshores, va deixar el càrrec. Aquest fet va coincidir amb la sortida de la UD Cassà i l’aprovació des estatuts com a entitat independent. Començava la dècada de 1970 amb un nou president -en Carles Malagrida- al qual seguirien en Ramon Rabassedas i l’enyorat Joan Xirgo, que va haver d’entomar el període de la transició política. Mentrestant, la Colla no parava: marcava camins a les Gavarres, continuava  organitzant conferències, algunes sobre temes tinguts com a tabús, com la sexualitat, un festival de jazz i música progressiva i altres actes dins d’una activitat que pren el nom de Cultural, el 1974. També aquest any, crea una secció excursionista per a joves de 10 a 16 anys.  Un temps complicat, del qual fa memòria en Carles Malagrida “El 20 de novembre de 1975, teníem prevista una reunió a Girona amb altres entitats, però la vam suspendre per la mort del dictador i vam organitzar una sortida a Romanyà. Des d’aquells vessants vam veure el que ens havia avançat en Joan Cals: estaven removent terres i feien camins a la zona del puig d’Arques”. Aquí va començar un altre front de lluita de la Colla amb altres entitats del país: ‘Les Gavarres, parc natural irrenunciable’. S’iniciava la defensa d’unes muntanyes desemparades i a mercè dels oportunistes que construïen carrers d’urbanitzacions il·legals. Del 76 al 78, la Colla va organitzar cada estiu un Gran Agost, un mes en el qual va oferir al poble un acte cultural o lúdic cada dia per activar la vida participativa i crítica; al capdavant, els malaguanyats Quim Cateura i Leonor Bertran, entre molta altra gent.

Que l’associacionisme és un viver per garantir la presència de persones emprenedores en el món de la política ho veiem actualment al nostre país, però també se’n van adonar en Quim Bosch, en Jaume Abel i en Carles Malagrida quan, a la junta anual de socis de l’any 1979, es van trobar sols. En Quim Bosch en fa memòria: “Moltes persones que fins aquell moment havien format part de la junta de la Colla -molt dels quals participaven en la plataforma Opció Democràtica Cassanenca- es van apuntar als diversos partits polítics”. Estava començant la batalla per aconseguir la democràcia plena.

Replantejar-se el camí. El petit grup que quedava va replantejar-se els objectius de l’entitat: van deixar un xic de banda el vessant polític i es van decantar més cap al terreny de la cultura i, sobretot, l’excursionisme. L’any 1978 la Colla va convocar la primera Travessada de les Gavarres i, l’any següent, la primera Marxa de Primavera. Totes dues sortides, que avui encara es fan, han permès a infinitat de persones descobrir els indrets i la cultura de les muntanyes de les Gavarres. El 1981, l’entitat va oferir unes colònies de setmana santa i uns campaments d’estiu per a nens i nenes. Això va representar una embranzida social important: en aquells anys i fins ben bé l’any 2000, l’associació va arribar a tenir més de 600 socis i oferia a nens i nenes una excursió cada mes. El mateix 1981, la Colla va organitzar el primer Campament Social d’alta muntanya, que el 1990 es va convertir en un Campament Social familiar, que encara avui té lloc cada mes d’agost. D’aquesta època, cal destacar un fet excepcional: l’expedició a un dels vuitmils de l’Himàlaia, el Broad Peak; no se’n va assolir el cim però l’intent va mostrar el potencial alpinístic d’un club modest.

El temps daurat de tantes activitats i tants socis, però, tenia un termini. En Quim Bosch i la Dolors Rubirola -l’un president en dos períodes 79-86 i 91-92 i l’altra entre el 92 i el 99- tenen clar quan va començar el declivi: “L’empenta d’aquests campaments infantils va durar fins el 2002, quan la Generalitat va començar a organitzar estades infantils d’estiu i a exigir permisos i requisits que en complicaven l’organització”. I començaren a perdre els campaments infantils i això significava perdre el lligam entre generacions, una dificultat per tenir l’associació viva i activa. “El Campament Social és allò que encara avui continua relligant els socis de la Colla: ens hi trobem tres generacions, avis, pares i fills”, apunta l’Eloi, soci i membre de la junta des de 1983.

Des dels inicis dels 80 i fins a principis del segle XXI, la Colla, en col·laboració amb la biblioteca de la Caixa i amb l’ajut inestimable de la Maria Corominas, també organitzava cada any cicles de conferències: en Joaquim Monturiol explicant viatges, en Jordi Pons narrant ascensions, en Jordi Carbonell i en Modest Prats ensenyant-nos a escriure el nom del nostre poble, o l’Armand de Fluvià, parlant d’heràldica en són alguns exemples.

I fins avui, en què l’entitat -presidida per la Cristina Castanyer- continua lluitant contra la crisi que viu l’associacionisme i dona impuls a la formació d’escaladors i esquiadors de muntanya, les marxes i les travessades. Amb els seus tres-cents socis, la Colla continua sent al lloc necessari per oferir allò que pensa que la societat cassanenca i el país necessiten. Sempre oberta a col·laborar amb causes i persones: la gent dels veïnats del Remei o de Sant Vicenç d’Esclet o els Amics de les Gavarres, l’antecedent del que és avui el Consorci de les Gavarres ho poden testimoniar.

LLegir més