Joves i arrelades
Alberes 22
Experiències pageses amb relats d'històries plenes de vida, passió i compromís; fem una mirada actual al camp i a les mans femenines que el treballen
Dèbora Fiol, Cristina Bech i Sara Camps // Foto: Alejandro Candela

Neus Monllor // Són joves, són valentes i tenen la consciència plena de la terra. Tenen la voluntat de dedicar-se a allò que volen, de fer el que el cor els mana i els demana. Són dones que viuen i treballen a l’Alt Empordà, algunes continuen la tradició familiar i altres són nouvingudes a la geografia i al sector primari que les acull.

Ser dona, ser pagesa i viure al món rural s’ha convertit en una gesta que poques assoleixen. Els nous models territorials i socioeconòmics fan cada vegada més complex guanyar-se un sou al camp. El sistema global foragita moltes de les il·lusions nascudes amb les noves generacions, però al mateix temps també enforteix la presència de les que resisteixen.

En aquest article fem un recorregut per la pagesia que dona llum i color al nostre territori, trepitgem els camps que treballen, coneixem el bestiar que hi pastura, tastem els seus productes i mirem els ulls de les dones que fan possible una realitat a contracorrent, una opció de vida vocacional que paradoxalment és cada vegada més necessària. Totes elles són dones que dediquen el seu temps i les seves energies a tirar endavant projectes on el saber i el sentir agrari defineixen el model de negoci. Són experiències que cada vegada s’acosten més a les noves demandes socials, com són els aliments ecològics, de temporada i de proximitat. Valors essencials per defensar un producte local ple de saviesa.

Dèbora Fiol, ramadera ecològica. La Dèbora (1990) és filla de Figueres. L’amor la porta a inserir-se de ple en una explotació ramadera de cria i engreix de vedells ecològics al mas Brossa de Castelló d’Empúries. Els seus avis eren pagesos, però els pares no van continuar amb la tradició. Alguna cosa del passat li va quedar a l’ànima, perquè per vocació va estudiar auxiliar veterinari i el destí ha fet que avui sigui al capdavant de Vedella dels Aiguamolls.

Al mas Brossa han apostat per la qualitat de la carn amb la raça Angus, que pastura en llibertat pels camps i closes del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta raça de vedella produeix una carn tendra i molt gustosa, el que fa que cada vegada més persones confiïn en el seu projecte. A més, la certificació ecològica li aporta un grau més de confiança amb relació al maneig i als tractaments, una aposta decidida per oferir al client un bon producte. «L’agricultura convencional té els dies comptats, hem de tendir cap a una agricultura sostenible», defensa.

La Dèbora confia en què cada vegada hi hagi més persones que apostin per un canvi de model productiu i de consum. Els seus clients valoren la qualitat de la seva carn i tot el que porta associat amb relació a la salut i el manteniment del paisatge. Tots aquests valors són els que fan que la carn ecològica de pastura sigui avui una realitat a la comarca.

Sara Camps, hortolana ecològica. La Sara (1980) és de Barcelona, tot i que la seva manera de fer i de parlar cada vegada s’acosta més a les dones de la terra que l’acull. La seva relació amb el camp comença a l’Escola Agrària de Manresa i, un cop acabada aquesta etapa de formació, s’anima a emprendre el sector agrari. Pionera i decidida, l’any 2003 arrenca amb una explotació de cultiu extensiu ecològic a Corçà, que evoluciona fins avui amb una finca d’horta ecològica a Castelló d’Empúries, Vessana.

La història de la Sara relata les dificultats d’una persona nouvinguda al sector agrari, els obstacles que ha hagut de superar per tal de fer realitat els seus somnis i la verificació que la constància i la dedicació plena a la seva voluntat fan que avui sigui una de les hortolanes ecològiques amb més recorregut de la comarca. «Al principi ningú no en donava un duro de mi, i com que no venia de pagès encara més. Avui continuo aquí», manifesta.

Després de molts d’anys de confegir cistelles ecològiques, ara ha plegat de fer-ne. De totes maneres podeu trobar els productes d’horta variada de la Sara als mercats d’Empuriabrava cada dissabte i de Cadaqués cada dilluns. També els podeu trobar al menjador escolar Ruiz Amado de Castelló d’Empúries, que ha decidit apostar per una alimentació sana, saludable i de proximitat per als infants. Un dels principals valors de l’horta de la Sara és que és «collit i venut», assegura. La frescor dels seus productes, sumat a uns mètodes ecològics de producció, fa que cada vegada més persones valorin la seva feina al camp.

Cristina Bech, ramadera de proximitat. La Cristina (1992) és la quarta generació d’una família plenament dedicada al sector agrari al mas Bech de Castelló d’Empúries. A la seva finca s’hi combinen la producció de vedells, els conreus extensius, les pomeres, les vinyes i amb la incorporació de la Cristina, des de fa uns anys, ous de gallines que campen, sota la marca Crismiou, i també engreix de pollastres.

L’experiència de la Cristina mostra la realitat d’una dona que ha volgut continuar amb la tradició familiar de dedicar-se a la producció d’aliments, al mateix temps que ha introduït una nova orientació productiva que facilita la seva incorporació en la presa de decisions i en la gestió de la seva activitat agrària. «Jo sempre he remenat la terra, amb deu anys ja portava el tractor de casa.»

Els ulls de la Cristina i la seva empenta mostren la vitalitat d’una dona que fa de tot: des dels tractaments als animals, les feines al camp, la paperassa ‒«que és molta», confessa que és la part que li agrada menys i que ha de fer per força‒, venda directa… I així una llarga llista de tasques variades que, tal com fan les seves companyes pageses, combinen amb el dia a dia de la família i de les responsabilitats quotidianes.

Rocío Moreno, ramadera extensiva. La Rocío (1979) situa els seus orígens a Andalusia, tot i que ella neix a Barcelona. Comença a estudiar Biologia i als vint-i-quatre anys decideix fer el tomb cap al país de la tramuntana, en concret cap a can Ballart i coll de Gomà, dues explotacions allunyades del terme de Cabanelles. Descobreix una terra que l’enamora i s’hi arrela. El seu company és fill de pastors i esquiladors, una tradició que continuen a l’explotació ramadera familiar de vaques, cabres i ovelles de carn.

La Rocío considera que el més important de la seva tasca ramadera és tenir cura del bestiar i procurar que les pastures siguin les millors. La ramaderia extensiva és el que defineix el seu model de producció i és el segell de qualitat de la carn que ven directament als consumidors que cerquen salut al plat. «M’agrada pensar que un altre món és possible i que podem fer realitat allò que volem», afirma.

La història de la Rocío és la d’una persona nouvinguda, tant a la pagesia com a l’Empordà, que té el convenciment que el seu present i el seu futur són a l’aire lliure, rodejada d’animals i produint aliments. Un dels elements que destaca quan li preguntem sobre el seu procés d’aprenentatge i inserció al món rural és el contacte amb altres ramaderes. Ens parla de Ramaderes de Catalunya, un col·lectiu de dones al capdavant d’explotacions de ramaderia extensiva que comparteixen el dia a dia de la tasca pagesa amb nom de dona.

Íngrid Gou, fruticultora de proximitat. L’Íngrid (1986) és filla de família pagesa de Terrades i continua amb la tradició de casa. Conrea fruita variada com cirera, albercoc, préssec, pruna i figa, així com olives per fer un oli de primera qualitat sota el nom Olivet de Mas Ferran. Els camps que rodegen el mas Ferran són plens del fruit de la tasca tenaç i constant tant de l’Íngrid com del seu pare.

El relat de l’Íngrid és optimista i ple d’esperança per un futur millor. Ens parla dels seus plans per acostar el producte al consumidor final. De fet, a l’entrada de la finca, estan construint una nau nova amb l’objectiu de fer-hi un obrador i una botiga. Dos elements essencials per posar en valor la dedicació i la constància de tenir una fruita i un oli de màxima qualitat ‒estan en procés de conversió de l’oli d’oliva verge extra a l’oli d’oliva verge extra ecològic‒, i que les persones consumidores tinguin l’opció de comprar-ho directament.

És un regal immens compartir l’experiència d’una dona que té molt clar què vol, com ho vol i fins a on vol arribar. Tastem la seva melmelada i constatem que l’estima és present en tot moment. Menjar és una acció directa de política agrària i, si som capaços de fer de l’acte quotidià d’alimentar-nos la nostra manera de donar suport a la pagesia, tindrem molt de guanyat com a societat. «Jo no crec en les ajudes [de l’Administració], crec que tot hauria de ser sostenible per si mateix; tot i que si no hi fossin molts agricultors i ramaders avui dia no podrien tirar endavant», sosté.

El futur femení a pagès. Les realitats de les joves pageses que hem conegut mostren que són unes excel·lents productores i asseguren que la part més dificultosa pot arribar a ser la venda, perquè el mercat global és molt agressiu. Elles són valentes i aposten pel canals curts de comercialització, tot i que això no vol dir que sigui fàcil. Les opcions de compra actual fan que la decisió a les llars, als restaurants o als establiments públics, moltes vegades, estigui més condicionada pel preu i la comoditat que no pas per la qualitat i el compromís. En tot cas, totes cinc tenen clar que la venda de proximitat és el camí que cal seguir.

Pel que fa al futur, és incert, però el que no podem negar és que les dones joves de la comarca formen part d’una nova generació de pagesia compromesa amb la terra i els seus fruits. Les millores en la maquinària i en les noves tecnologies faciliten una feina que tradicionalment havia estat molt més exigent, fet que no treu la dedicació intensa que hi esmercen totes elles.

En consens un altre dels condicionants que detecten com una amenaça és la repercussió dels canvis ambientals pels efectes del canvi climàtic. Indicadors com la manca d’aigua o uns estius més llargs tenen conseqüències en els cicles naturals de les plantes i els animals. Els efectes els noten i els viuen dia a dia. Per tant, podem determinar que les joves pageses empordaneses es mostren amoïnades pels canvis ambientals i les seves afectacions al sector agrari.

Finalment, els hem demanat què li dirien a una dona jove que pensa incorporar-se a la pagesia. Totes ens han dit que és possible, que et dona molta llibertat, però que al mateix temps és molt sacrificat i en alguns moments molt poc agraït. Malgrat tot, animen les noves generacions a agafar el tractor i remenar la terra, però també constaten l’alerta d’inserir-se en un sector molt exigent que demana atenció els tres-cents seixanta-sis dies de l’any.

En definitiva, el que les uneix és que són dones que es dediquen al camp perquè estan encantades de treballar a l’aire lliure, perquè no volen ser manades per una altra persona, perquè estan compromeses amb els valors de la terra i perquè tenen la immensa saviesa de defensar allò que els emana del cor. La seva voluntat les porta a ser protagonistes de la nostra història, tant per la tasca de conservació i manteniment del territori com per la imprescindible producció d’aliments sans i de proximitat. Si volem que continuïn aportant tots aquests valors, només cal que omplim el nostre cistell setmanal dels seus productes locals i plens de vida.

LLegir més