Garants de la memòria de la Vall de Lord
Cadí-Pedraforca 28
La història, les tradicions i el patrimoni cultural i paisatgístic de Sant Llorenç de Morunys, Guixers, la Coma i la Pedra i Navès. Aquestes són les motivacions d’un grup de joves que l’any 1947 van fundar l’Associació Cultural Vall de Lord
Museu - Centre d'Interpretació de la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys

Dolors Pujols // La història, les tradicions i el patrimoni cultural i paisatgístic de la Vall de Lord. Aquestes són les motivacions d’un grup de joves que l’any 1947 van fundar l’Associació Cultural Vall de Lord. Si bé els estatuts com a entitat associativa no es van formalitzar fins al 2002, la història d’aquesta entitat ve de lluny. Avui és part activa en la gestió del museu i és qui vetlla per dinamitzar culturalment els quatre municipis que històricament formen la vall: Sant Llorenç de Morunys, Guixers, la Coma i la Pedra i Navès. Divulgar diverses facetes del seu ric patrimoni i vetllar-ne la salvaguarda és la seva principal raó de ser.

La iniciativa va sorgir d’un grup de joves de quinze a vint anys que als estius es trobaven a Sant Llorenç i, de les seves llargues estones de tertúlia, en sorgiren diferents iniciatives. «A l’estiu de 1945 vam tenir la idea d’iniciar una col·lecció de fòssils de la comarca i, proveïts de martells i cisells, vam realitzar diverses cerques que van tenir com a resultat omplir de troballes un calaix classificat a mitges gràcies als textos de Batxillerat i a les obres del doctor Almera». És el relat d’un d’aquests joves, el medievalista de la Universitat de Barcelona Manuel Riu Riu (1929-2011), que va plasmar a la revista de temes culturals i ciutadans Bages, el 1954.

El primer museu de la vall. Aquesta breu però prou important col·lecció de fòssils va ser la primera: en sorgirien moltes més que omplirien el primer pis de la Casa de la Mare de Déu, la que va ser el primer museu de la Vall de Lord. Aquest espai, que acolliria totes les troballes i d’on sorgirien totes les activitats de la institució, té un gran valor simbòlic. Va ser la seu de la Confraria de la Mare de Déu dels Colls, entitat benèfica i social fundada el 1343 i que té una importància cabdal en la història de la vall.

El 1947 l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys i tots els seus regidors van remarcar la importància de crear un Centre d’Estudis que vetllés per mantenir i avivar les tradicions i la història de la zona. Era el naixement d’una institució que, amb uns quants noms al capdavant, encara avui es manté ben viva amb cares noves, però amb les mateixes inquietuds i dinamisme.

Des d’aquests primers passos, i a còpia de donacions o troballes dels mateixos associats, s’ha anat formant una col·lecció que és ben representativa del patrimoni artístic, cultural i etnogràfic del conjunt de la Vall de Lord. A més a més, també disposa d’un ampli recull de fotografies antigues –cada any en mostra algunes en una exposició que coincideix amb els dies de la Festa Major de Sant Llorenç– i un arxiu documental en constant creixement. Tot això avui s’ubica entre la seu original de la Casa de la Mare de Déu i les dependències de l’antic monestir benedictí de la vila, que avui acullen el Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, si bé encara està a mitges: les obres de restauració i habilitació per acollir el museu es van desenvolupant per fases ja que encara queden espais on és previst anar creixent. Aquest museu, però és una realitat, sobretot, gràcies a la persistència i a l’impuls que hi ha donat l’entitat.

Un catàleg ben farcit. Així mateix, l’associació té un ampli catàleg de publicacions sobre diferents aspectes del passat de la vall, llibres que edita sota el nom de Quaderns de la Confraria dels Colls, un total d’una quinzena de títols que van des de vivències de conflictes a escala local, com ara la guerra de Successió, a la recuperació d’antics treballs i oficis relacionats amb la vila, com la construcció dels anomenats barrals, uns envasos de fusta per portar-hi aigua, o la fabricació d’embotits.

A banda de participar en la gestió diària del museu de la Vall de Lord ‒obert cada cap de setmana i festius, i diàriament als estius‒, l’entitat organitza nombroses activitats obertes a tothom, com exposicions, conferències o diverses rutes o visites guiades a l’entorn del patrimoni de la Vall de Lord ‒s’han donat a conèixer les desenes d’ermites romàniques que hi ha a la zona‒ o sobre diferents afers històrics prou singulars vinculats al passat, com l’etapa medieval de creixement de Sant Llorenç a l’entorn del monestir o l’episodi de la crema i devastació de la vila, ocorregut el 1823 en plena pugna entre absolutistes i liberals. Totes aquestes activitats «intenten explicar la història de la vall i, a banda, durant tot l’any es va treballant per investigar nous elements del passat del territori i posar en valor totes les peces que hi ha dins de la col·lecció», amb laborioses tasques de documentació i restauració.

Malgrat aquest dinamisme, una de les assignatures pendents de l’associació, afegeixen, és la manca de relleu generacional: tot i que les activitats que organitzen acostumen a ser molt concorregudes «pel que fa als socis i a la gent involucrada en l’organització d’activitats som relativament pocs i, sobretot, el que falta és gent jove.»

Mantenint un ritme d’activitats, recerca i impuls de recuperació del patrimoni constant, l’entitat centra avui esforços, sobretot, en el desenvolupament del citat museu-centre d’interpretació ubicat al monestir. Un equipament que avui ja és una realitat malgrat que encara sigui provisional perquè resten fases d’obres per executar. S’estructura en quatre espais: la pedra, la fusta, el guix i el tèxtil, que permeten fer un recorregut per la història i la geologia de la vall amb especial èmfasi a la història del Drap Piteu –indústria manufacturera que va ser el principal motor econòmic de la vila durant segles– i de l’art de treballar el guix, amb sostres decorats amb una tècnica artística molt característica de la zona. També hi és representatiu el treball amb fusta: cal recordar que a l’església de Sant Llorenç de Morunys hi ha una de les obres cabdals del barroc tardà català: la capella de la Mare de Déu dels Colls, esculpida en fusta a final del segle XVIII, una peça prou representativa que l’associació s’encarrega de divulgar.

Tot plegat, en un espai que ha de ser la plasmació de tota l’activitat de recerca per ampliar una extensa col·lecció que va començar en les converses d’un grup de joves al poble.

 

 

 

LLegir més