Xavier Tarraubella Mirabet
Fa poc més de cent anys el Pallars Jussà bullia d’activitat. Des de la capçalera de la Vall Fosca fins al congost de Terradets, milers d’homes treballaven frenèticament en les obres hidroelèctriques que es portaren a terme durant la segona dècada del segle XX.
Tot començà els darrers mesos de 1911 quan, amb poques setmanes de diferència, es crearen les empreses Riegos y Fuerza del Ebro –coneguda popularment com La Canadenca– i Energía Eléctrica de Cataluña (EEC). Totes dues tenien el mateix objectiu: desenvolupar a Catalunya el negoci elèctric a gran escala aprofitant els recursos hidràulics del Pirineu, i foren les encarregades d’iniciar i impulsar l’explotació hidroelèctrica integral i intensiva dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell durant les primeres dècades del segle XX.
Per això, durant el primer terç del segle el Pallars Jussà ‘va il·luminar’ Catalunya. Perquè l’electricitat procedent de les centrals hidroelèctriques construïdes a la comarca tingué un paper fonamental en la segona revolució industrial catalana i en l’electrificació i la modernització del país.
A la creació de La Canadenca hem d’associar-hi dos noms propis: Frederic Stark Pearson, enginyer nord-americà, i Carlos Emilio Montañés, enginyer nascut a Barcelona, però d’origen aragonès. I a la d’Energía Eléctrica de Cataluña –i d’una altra petita empresa, Productora de Fuerzas Motrices–, el d’Emili Riu Periquet, empresari i polític nascut a Sort. Aquests personatges foren qualificats de visionaris a la seva època i ara els consideraríem un exemple d’emprenedoria.
Immediatament després de la creació de les empreses, els primers treballadors van arribar a la comarca. Els de La Canadenca per començar els treballs preliminars de construcció de l’aprofitament hidroelèctric de Sant Antoni o de Talarn, a la Conca de Tremp. I els d’EEC, a la Vall Fosca, per construir el de Capdella. Totes dues competien per ser les primeres a portar la seva electricitat a l’àrea de Barcelona i, així, fer-se amb un mercat en expansió.
Les explotacions hidroelèctriques. En tres dècades, fins després de la Guerra Civil espanyola, entre les tres empreses construïren dotze explotacions hidroelèctriques a l’eix format pels rius Flamisell, Noguera Pallaresa i Segre, nou al Pallars Jussà i, algunes, emblemàtiques a escala mundial. De nord a sud foren les següents: Capdella (1914), Molinos (1919), la Plana (1940), Congost (1923), la Pobla de Segur (1923), Sossís (1912), Sant Antoni (1916), Gavet (1931), Terradets (1935), Camarasa (1920), Sant Llorenç (1930) i Seròs (1914). En conjunt, la potència elèctrica d’aquestes plantes era d’uns 245.000 kW, al voltant d’un 60% del total que hi havia a Catalunya al final del període.
Les dues grans instal·lacions hidroelèctriques construïdes al Pallars Jussà durant la segona dècada del segle foren la de Capdella i la de Sant Antoni. El complex hidroelèctric de Capdella el construí EEC a la Vall Fosca entre els anys 1912 i 1914. Fou una obra titànica per la rapidesa d’execució, per la duresa del terreny i per les adverses condicions meteorològiques existents a més de 2.000 metres d’altitud. L’aigua que utilitza prové de quinze estanys situats a la capçalera de la vall, interconnectats subterràniament per conduir l’aigua a l’estany Gento, el més baix de la conca, que actua com a embassament. Des d’aquest, un canal condueix l’aigua fins a la cambra d’aigües, d’on parteix una doble canonada forçada de 836 metres de desnivell. Capdella fou la primera gran central hidroelèctrica catalana i, durant molts anys, el seu salt fou un dels més alts d’Europa.
El complex hidroelèctric de Sant Antoni o de Talarn el construí La Canadenca a la Conca de Tremp entre els anys 1912 i 1916. El conjunt està format per la presa, l’embassament i la central de producció d’electricitat. Més de 4.000 treballadors van participar en la construcció i en la d’altres instal·lacions complementàries, com la central auxiliar de Sossís. La presa, aixecada al congost de Susterris, fou aleshores la més alta d’Europa i la setena del món. En la seva construcció s’utilitzaren uns 275.000 m3 de formigó, produïts per una fàbrica de ciment instal·lada a peu d’obra, que era la més gran d’Espanya en aquell moment. L’embassament resultant fou el primer de grans dimensions que es construí a Catalunya, amb una capacitat de 228 hm3.
L’impacte al territori. L’arribada de les empreses hidroelèctriques i els treballs realitzats van tenir un gran impacte a la comarca i en provocà la transformació a tots els nivells: físic, econòmic, social, cultural o, fins i tot, de mentalitat; una transformació no exempta, però, de grans contradiccions i desigualtats. Els efectes foren transversals i induïren canvis de tota mena, alguns immediats i temporals, i altres progressius i a més llarg termini.
Un dels canvis va ser la millora de les comunicacions. Les empreses elèctriques van crear o millorar la xarxa de carreteres, un element imprescindible per poder dur a terme les obres i fer-hi arribar els treballadors, la maquinària i tot el material necessari. EEC obrí una carretera de 35 quilòmetres entre la Pobla de Segur i Capdella, i La Canadenca obrí la carretera del congost de Terradets, entre la Noguera i el Pallars Jussà, i modificà el traçat de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur.
Un altre canvi va ser l’increment demogràfic. Per portar a terme les obres es necessitava una gran quantitat de mà d’obra, que en bona part havia de venir de fora perquè el territori no podia satisfer la demanda. Durant la segona dècada del segle XX, la població del Pallars Jussà augmentà en unes 10.000 persones, xifra que representava un increment del 80% respecte de la població total. La gran concentració de treballadors i les precàries condicions d’habitabilitat, d’una banda, ocasionaren conflictes de convivència i, de l’altra, problemes de salubritat pública i l’aparició periòdica de brots epidèmics.
Un altre element destacable va ser la creació de llocs de treball estables. Un cop acabades les obres, bona part dels llocs de treball van desaparèixer. Però el funcionament i manteniment de les instal·lacions requeria una mà d’obra estable, que es nodria tant de població autòctona com d’empleats de l’empresa vinguts de fora, sobretot els càrrecs tècnics. Durant molts anys, les empreses hidroelèctriques foren les més importants de la zona pel nombre de treballadors.
Va ser notable, també, la gran expansió del sector terciari. L’increment temporal de la població comportà l’obertura de nous establiments comercials de productes de primera necessitat o de determinats serveis. I també la proliferació de locals destinats a l’hostaleria, l’oci i la diversió de la població nouvinguda, com ara hostals, tavernes, bars i cafès, fondes, sales de joc, cases de prostitució, cinemes o teatres. Així mateix, també va créixer notablement el sector immobiliari per la gran demanda d’allotjament, que en part era assumit per les mateixes empreses hidroelèctriques amb la construcció d’habitatges i barracons. Però aquesta infraestructura pròpia no cobria totes les necessitats i, per això, en algunes poblacions es llogava tota mena d’espais i de locals a preus molt elevats.
El desenvolupament del sector del transport va ser un altre dels canvis destacats. Les necessitats de mobilitat de persones, de mercaderies i de material per a les obres hidroelèctriques impulsaren la creació de noves empreses. En relació amb el transport de persones, durant la segona dècada del segle es crearen dues noves empreses i dues noves línies: La Primera del Flamisell, encarregada de la nova línia entre la Pobla de Segur i Capdella, inaugurada el 1913, i La Pirenaico-Pallaresa, que a partir de 1912 s’encarregà d’una nova línia entre Tàrrega i Sort.
El primer turisme. Tot plegat també va induir al desvetllament del turisme. De la mà de les empreses i de les primeres instal·lacions hidroelèctriques arribà el turisme al Pallars, i fou la Vall Fosca el cas més significatiu. L’obertura de la nova carretera entre la Pobla de Segur i Capdella, la nova línia de transport de viatgers entre les dues poblacions i la construcció de dos hotels a la vall facilitaren i impulsaren el desenvolupament del turisme a la zona. La premsa barcelonina especialitzada, com la revista Barcelona Atracción, es referia a les obres hidroelèctriques com un element d’atracció i es feia ressò de les possibilitats d’explotació turística d’aquestes zones de muntanya, gràcies a les infraestructures vinculades a la hidroelectricitat.
En parlar de turisme i d’instal·lacions hidroelèctriques, no podem deixar de fer una mirada que ens porta fins al present. Perquè algunes d’aquestes instal·lacions continuen sent o s’han convertit en elements de promoció turística i de gaudi. Els embassaments han esdevingut espais on es desenvolupen activitats relacionades amb els usos lúdics de l’aigua, com la pràctica del bany i d’esports aquàtics, l’obertura de càmpings i de clubs nàutics o la creació d’infraestructura hotelera associada. Instal·lacions com el telefèric de Sallente, construït per transportar material per a les obres de la central reversible, s’han convertit en un important atractiu turístic de la Vall Fosca. I algunes instal·lacions hidroelèctriques ja centenàries s’han patrimonialitzat i actuen com a equipaments de dinamització cultural i turística, com és el cas del Museu Hidroelèctric de Capdella o de l’Espai Patrimonial de la Central de Talarn.
Pobles anegats. Un altre dels canvis destacats que va comportar aquest fenomen va ser la desaparició de poblacions i d’infraestructures sota les aigües. La creació dels dos grans embassaments de l’època –Sant Antoni a la Conca de Tremp i Camarasa a la Noguera– suposà, d’una banda, la desaparició dels pobles de Sant Miquel d’Aramunt i Oroners. Tot i tractar-se de nuclis de població petits, no és menyspreable l’impacte si tenim en compte el caràcter rural, agrícola i poc poblat dels territoris afectats. I també ocasionà la inundació de terrenys privats i comunals i d’infraestructures preexistents properes als rius, com ara camins, canals de reg, molins, masies o hostals.
La construcció de les instal·lacions hidroelèctriques i, sobretot, dels embassaments comportà també l’expropiació de terres particulars i comunals. En alguns casos, el seu impacte fou significatiu perquè va afectar una gran quantitat de terres de conreu, que havien de quedar sota les aigües dels embassaments. El cas més rellevant fou el de l’expropiació de gairebé mil hectàrees afectades per l’embassament de Sant Antoni, la meitat de les quals de regadiu i pertanyents al municipi de Salàs de Pallars, un fet que tingué un gran impacte negatiu per a la seva economia i el seu futur.
Va ser destacable, també, la transformació de terres de secà en regadiu. Sobretot quan la construcció d’una explotació hidroelèctrica implicava la creació d’un embassament, es possibilitava la creació de noves zones de regadiu, aprofitant una part de l’aigua embassada. A la Conca de Tremp, amb l’aigua dels embassaments de Sant Antoni i de Terradets –construït unes dècades més tard– i els nous canals de rec construïts per La Canadenca es creà una hipotètica nova àrea de reg de gairebé cinc mil hectàrees.
Un altre element important va ser la disponibilitat d’energia elèctrica a cost reduït. Les empreses hidroelèctriques oferiren a les poblacions més afectades per la construcció d’una central bonificacions en els preus de l’electricitat que, en nombrosos casos, encara es mantenen avui. Tant La Canadenca com Energia Eléctrica de Cataluña signaren acords amb diversos municipis, comprometent-se al subministrament gratuït o amb importants bonificacions per a l’enllumenat públic i privat, i també a preus més reduïts per a usos agrícoles i industrials.
Aquest fet generà grans desigualtats entre nuclis de població relativament propers. Mentre uns ja van disposar d’electricitat des de la segona dècada del segle, altres no en tingueren fins molts anys després. Aquest és un dels grans efectes contradictoris de l’explotació hidroelèctrica d’aquests territoris: al mateix temps que ‘il·luminaren’ Catalunya, seguiren parcialment ‘a les fosques’ durant molt de temps.
La fi dels raiers. Un element associat al fenomen hidroelèctric també va ser la desaparició progressiva dels raiers. La construcció de la presa de Susterris i de l’embassament de Sant Antoni suposà la creació d’una barrera que acabaria provocant, de manera progressiva però inexorable, la desaparició dels raiers, a causa de les dificultats per continuar transportant la fusta pel riu. A partir d’aquell moment seran les noves carreteres, construïdes també en bona part per les empreses hidroelèctriques, les que serviran com a alternativa per al transport de la fusta.
La transformació del paisatge és el darrer aspecte a què ens volem referir en parlar dels impactes de l’explotació hidroelèctrica. Alguns dels efectes més rellevants sobre el paisatge, tant físics com visuals, han estat: la instal·lació de torres i línies d’alta tensió per al transport de l’electricitat; la creació de canals i canonades per a la conducció de l’aigua fins a les centrals hidroelèctriques; els grans moviments de terres associats a la construcció de les instal·lacions; la modificació del cabal dels rius afectats i l’aixecament de barreres –les preses– que tallen el pas de l’aigua; l’aparició de grans embassaments que han transformat substancialment el paisatge i han modificat la vegetació i la fauna de la zona, o els canvis en els usos del sòl i dels paisatges agraris associats a la creació de noves àrees d’irrigació.
Comunicacions, moviments migratoris, transport, comerç, explotació dels recursos naturals, circulació del diner, especulació, regadiu, electricitat, expropiacions, noves formes d’oci, turisme, transformació del paisatge o conflictivitat social són alguns dels aspectes associats a l’arribada de les hidroelèctriques al Pallars Jussà a partir de 1911. Per això, aquest fet ha estat un dels factors fonamentals de transformació durant el segle XX, perquè a partir d’aquell moment la comarca transità, de manera progressiva i definitiva, d’una societat tradicional i rural cap a una altra més urbana. Al capdavall, en resultà una comarca més integrada en les xarxes econòmiques que han anat articulant tot el territori català, amb els avantatges, els inconvenients i les contradiccions que això ha suposat.
