Els Porté dels Masos de Tamúrcia
Garona-Nogueres 02
Guillem Lluch conversa amb els germans Porté
Amado i Jesús Porté

DOSSIER

Guillem Lluch Torres > TEXT I FOTOGRAFIA

Com ja s’ha dit anteriorment en aquest dossier, avui dia costa trobar testimonis que encara puguin explicar en primera persona el pas de la Guerra Civil per les nostres contrades. Als Masos de Tamúrcia, a la Terreta, però, n’hi ha dos: els germans Amado i Jesús Porté. El primer, nascut el 1921 –enguany fa els 100 anys–, i el segon, nascut l’any 1925. Tots dos tenen el cap ben clar i, asseguts a l’entrada de Casa Rafel, on tota la vida han fet de pagesos, van recordant, ara l’un, ara l’altre –de vegades, amb l’ajuda del Jesús, el seu fill i nebot, respectivament– diferents episodis que van viure aquells anys tan complicats.

En aquesta zona abocada a la Noguera Ribagorçana que actualment forma part administrativa de l’extens municipi de Tremp, el front no s’hi va aturar i, per tant, els germans Porté no van viure’l des de primera línia. La guerra, però, va tocar de ple la seva família, ja que els seus dos germans grans, el Joaquín i el Florencio, van anar al front i un d’ells –el Joaquín– no va tornar, i mai han sabut on va desaparèixer ni on és el seu cos. El Florencio, mentrestant, va ser arrestat a Altafulla i internat en un camp de concentració de Valladolid, d’on va sortir gràcies al fet que el capellà de la Terreta va fer un document testificant que era una persona de bé.

Si bé el front no es va acarnissar amb la zona de la Terreta, sí que hi va haver combats ben a prop, al Pont de Montanyana. El 3 d’abril, els soldats franquistes van assolir la riba dreta de la Noguera Ribagorçana i entre aquell dia i l’endemà van lliurar un combat amb els soldats republicans que hi havia a l’altra banda del riu, fins que, finalment, van aconseguir passar i avançar cap a Tremp. D’aquells dies, els dos germans recorden que veien passar els avions des dels Masos de Tamúrcia mateix. «Vam passar molta por, quan vèiem passar un avió ja ens escapàvem», recorda l’Amado, que afegeix que «es veia molta fumera i se sentien les bombes.»

Si bé asseguren que, en general, a la Terreta no hi va haver conflictes entre famílies ni delacions, sí que recorden que van matar un capellà, fill de Bonansa, mossèn Joan. Els germans Porté expliquen que s’estava amagat en una zona boscosa prop de Betesa i uns nois d’Espluga de Serra el van anar a buscar i el van localitzar. «Quan el van portar a Tremp, els del comitè de la FAI els van dir que, ja que l’havien portat ells, l’havien de matar ells, i el van matar», recorda l’Amado.

Qui, en canvi, asseguren que va poder salvar la pell va ser «un home de dretes de Fígols, que tenia molts diners i que va aconseguir escapar a França gràcies a un pastor d’Espluga de Serra, que el va treure amb el ramat com si fos un altre pastor, el va dur fins a Lladorre i d’allà ja va poder travessar la frontera». Segons expliquen els germans Porté, quan va tornar, un cop els franquistes van haver guanyat la guerra, «va voler protegir la gent d’aquesta zona i en va treure uns quants que els nacionals havien tancat a la presó». En aquest sentit, expliquen que els franquistes «van agafar a tots els d’esquerra i en van tancar molts a la presó; dels Masos no van agafar a ningú, però de Torogó, molts, d’Espluga i d’Espills també uns quants». Molts, però, «van sortir-ne al cap de tres o quatre dies, gràcies a aquest home, i d’un altre de Tremp, que també era de dretes i tenia influències, que els van treure perquè els coneixien o perquè hi tenien amistat.»

De la retirada republicana recorden el pas d’algun grup de soldats per la zona dels Masos, a mesura que s’apropava el front. «Algun dia en passaven quatre, l’endemà vint…». No hi va haver, però, cap conflicte. Tampoc quan van arribar els franquistes i un esquadró es va estar una nit a Casa Sisca. Amb dos germans al front, un dels quals no va tornar mai més, no es pot dir, però, que la guerra passés de llarg de les vides dels germans Porté.

 

 

 

 

LLegir més