L’estiu a Sant Llorenç de la Muga
Alberes 23
Les fonts, el paisatge i les arrels familiars són l'origen d'un fenomen que ha marcat l'evolució de la vila durant el s. XX.
La família Serra a la font del Cau, l'any 1922 // Procedència: Arxiu família Serra

Marià Baig Aleu // El diari de Figueres El Independiente, del 15 de juliol de 1894, explica: «Recordamos a cuantos intenten salir para S. Lorenzo de la Muga, centro como tenemos dicho de reunión de muchos veraneantes de los que buscan sosiego, buenas aguas y mejor temperatura, que diariamente sale de Figueras para dicho pintoresco punto la tartana respectiva». I el 2 de setembre que «de San Lorenzo de la Muga dicen que aumenta la colonia de veraneantes, que se renueva incesantemente y que vistos los excelentes efectos que a los enfermos producen aquellas aguas, se trata ya de la canalización y explotación en forma de las mismas. Todos los forasteros salen complacidos de la afabilidad y buen trato de los habitantes de la villa y escriben en la hoja de sus propósitos el de repetir el año siguiente su visita a la villa y sus frecuentes excursiones a las pintorescas y salutíferas fuentes que la rodean

A part del pintoresquisme que havia convertit Sant Llorenç de la Muga en un punt d’interès per a l’excursionista vuitcentista, les fonts foren un element cabdal en la constitució d’una colònia d’estiuejants fidel. Poc després, quan es publicava la notícia de la propera construcció d’un pont sobre la riera de la Murga, a Terrades, es comentava que «sólo falta ahora que no se quede el puente mucho tiempo en proyecto, para que en el próximo verano los devotos que concurren en número al tan extraordinario Santuario de Nuestra Señora de la Salud, y las muchísimas familias que van a aprovecharse de las salutíferas aguas de San Lorenzo de la Muga puedan estar de enhorabuena.»

Els Camps i la font de Palau. Una crònica del corresponsal a Sant Llorenç de la Muga d’El Regional de Figueres, el setembre de 1899, deia: «Desde mucho tiempo no había podido dar noticias veraniegas de estos tan olvidados como recreativos lugares, pero el lunes próximo pasado notóse en esta villa inusitado movimiento debido a que el entusiasta compatricio, amigo querido y decidido correligionario nuestro D. Juan March y Lluís, avecindado en esa ciudad, tuvo la feliz idea de organizar una numerosa expedición al Santuario y fuentes de Nuestra Señora de Palau enclavado como preciosa perla en este término municipal». Més endavant explica: «Llegados a la fuente de Palau, se tomó un modesto refrigerio, probóse el helado y rico líquido que de los dos abundantes caños mana y después de ponderar las excelencias de aquella agua todos los concurrentes, dirigieron del fondo de su alma un entusiasta saludo al Senador del Reino por esta provincia D. Alberto Camps por lo bien cuidadas que tiene aquellas magníficas fuentes enclavadas en su propiedad

Joan March i Lluís, l’impulsor d’aquesta excursió, havia nascut a Sant Llorenç de la Muga l’any 1846 i era sastre a Figueres, «degà dels mestres sastres figuerencs», segons la seva necrològica. Precisament, fou a l’any 1923 quan durant una estada d’estiueig a Sant Llorenç s’ofegà a la Muga. La seva sastreria a Figueres, continuada pel seu gendre Joan Batlle Oliveras, es trobava a la cantonada dels carrers Forn Baix i Joan Maragall.

Com que la font de Palau és ubicada a una certa distància de la vila –uns cinc quilòmetres per la carretera d’Albanyà–, es reservava per a grans ocasions, com l’aplec que es feia a l’ermita veïna de Santa Maria de Palau. Justament havia estat Albert Camps, durant el seu període de senador a Madrid, l’impulsor del projecte de llei de la nova carretera de Figueres a Albanyà per Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. La família Camps, amb arrels a Sant Llorenç de la Muga, feu importants donacions a la vila –com la construcció de les escoles l’any 1925– i foren uns estiuejants privilegiats fins a la mort de Carles Camps Armet, germà petit de l’Albert i darrer descendent de la nissaga, l’any 1939. Es recorda encara l’arribada de la família a la seva casa pairal de la plaça, amb tot el servei i en un magnífic auto Hispano-Suiza.

Els primers estiuejants. La Veu de l’Empordà del 21 d’agost de 1915 ens parla dels estiuejants de Sant Llorenç de la Muga: «Enguany el nombre de forasters que estiuegen en aquesta Suïssa catalana, saborejant les diverses aigües medicinals, ha sigut més crescut que altres anys, poguent ressenyar les següents: De Barcelona: Martín Ballesteros, Vda. Vergés Batlle, Badia Cantenys, Robert, Borrell, Costa, Sánchez, Morera, Sala, Fernández, Vilanova, Juanola, Kessler. De Figueres: Crespo, Delclós, Dalmau i Camps, Vilanova, Julsé, Vda. Gelabert, March. De Sabadell: Fonoll, Daunis. De Sant Feliu de Guíxols: Compte. De Granollers: Molar. De Santa Eulàlia de Granollers: Tremosa. De Palamós: Dagas, Vda. Vallès. De Ripoll: Illa. De Girona: Viñas.»

El 13 setembre de 1924 La Veu de l’Empordà explicava: «La Companyia d’autos que sortint de ‘Ca la Fernanda’ fa el servei des d’aquesta ciutat fins a Albanyà, passant per Llers, Terrades, la Salut i Sant Llorenç de la Muga, ens comunica que ha adquirit de bell nou un esplèndid Hispano 26 H.P., i a més un elegant auto de turisme a l’objecte de servir amb més interès i llestesa als seus cada dia més nombrosos afavoridors.»

Fonts i fontades. En el programa de les festes de l’any 1932 hi trobem un article escrit per Josep Quer sobre les fonts de Sant Llorenç de la Muga, on llegim: «Són innombrables, les que ofereixen motius de passeig i excursions i és de remarcar, ademés, que les d’aigües medicinals es troben casualment emplaçades a menys de mig quilòmetre de la Vila», i que «totes les altres, revelen abastament que per l’excursionista, el caçador i simplement a totes les famílies que es proposen fer un passeig o visites a les muntanyes i ermites, que trobaran sempre una companyia i una compensació, poguent-se trobar en bells atractius de repòs, al redós d’una font i bones aigües». Josep Quer Nou, nascut a Sabadell l’any 1882, era fill de Teresa Nou Muntada, nascuda a Sant Llorenç de la Muga en una família de teixidors de llana que s’establiria a Sabadell l’any 1858, als inicis de la primera expansió industrial del sector tèxtil vallesà.

Una mostra del continuat interès per les fontades el trobem en la noticia de l’Empordà Federal del 28 juliol de l’any 1934: «Degut a les encertades gestions practicades per l’Ajuntament d’aquesta localitat, s’ha aconseguit que l’acabalat propietari de la font i finca anomenades ‘La Muntada’ d’aquest terme municipal, en Josep Pagès, hagi ordenat l’arranjament de dita font i concedit l’espai necessari al seu voltant, per a que amb tota comoditat puguin gaudir de tan deliciós manantial els veïns d’aquesta i els nombrosos estiuejants i colònies escolars que ens visiten cada any.»

Passada la guerra, els estiuejants seguiren tornant a la vila com cada estiu. El setmanari del nou règim Ampurdán del 10 de setembre de 1959 ens en parla: «Como ya viene siendo tradicional, el próximo domingo, día 14, va a celebrarse en esta villa esta Fiesta que la colonia veraniega organiza al final de la temporada estival como despedida de la misma y en honor a la hospitalidad de la población reconociendo los favores recibidos, por los saludables nuevos bríos acumulados, y con el deseo de reencontrarnos el próximo año

En definitiva, l’estiueig a Sant Llorenç de la Muga ha estat sempre de caire molt familiar, de passar els mesos d’estiu amb la mainada gaudint del riu, les fonts i les muntanyes. Vinguts de Figueres, Sabadell o Barcelona, molts dels estiuejants tenien en el seu origen en les relacions familiars –o d’amistat– amb gent de la població, cosa que s’ha mantingut fins als nostres dies.

LLegir més