La terrassa de Sant Llorenç
Cadí-Pedraforca 31
La Dolors Pujols conversa amb la família Guilinyà Fornell, qui des de fa uns anys torna a gestionar aquest local històric
Clients a la terrassa; la segona per la dreta és la Rosa Muntada Vila, mestressa del Jardí

EL JARDÍ OBRIA PORTES EL 1919 I VA ACOLLIR DURANT DÈCADES ESTIUEJANTS A LES SEVES HABITACIONS. AMB EL BAR FUNCIONANT ININTERROMPUDAMENT, LA SEVA PART EXTERIOR ÉS JA UN PUNT EMBLEMÀTIC QUE MOLTS RECORDEN DE LA SEVA ESTADA AL POBLE

Text: Dolors Pujols

Des de teatre varietés, un campionat de boxa o una sala de cinema a les festes de Sant Antoni, els cafè-concerts de festa major o els gegants ballant al seu interior. El Jardí és un equipament més del poble en l’imaginari col·lectiu de Sant Llorenç de Morunys i el conjunt de la vall. Conegut arreu per la seva terrassa ‒totalment ombrívola gràcies als seus característics castanyers‒ té unes vistes privilegiades a la serra de Busa i els Bastets, un dels elements paisatgístics més apreciats de la Vall de Lord.

Anomenat durant uns anys la Fonda Morunys, el Jardí és un establiment centenari que va obrir portes l’any 1919 com a fonda, inicialment amb un espai molt més reduït, el que actualment ocupa el bar petit de l’establiment, que ha obert ininterrompudament des d’aleshores amb diferents persones que l’han regentat. Avui la família Guilanyà Fornell, propietària de l’immoble, en porta directament la gestió oferint servei de restauració.

El principi de tot plegat es troba en la figura de Joan Muntada Solé, de Cavallera (de l’entitat de població de Canalda, a Odèn), el qual també era propietari de les finques de Puig-Arnau i Pubilló, del mateix municipi. Casat amb Josefa Guilanyà Boix, filla de Guilanyà, a la parròquia de la Selva, són els pares de Joan Muntada Guilanyà, el Cavallera.

L’esposa d’aquest darrer, Maria Vilà Vila (filla de Cinca, a Lladurs) va morir pocs mesos després de donar a llum a la seva única filla, la Rosa, i quan la petita tenia tres anys, van decidir traslladar-se a Sant Llorenç de Morunys. «En aquells moments molta gent de pagès tenia ganes de tenir una casa a un poble», explica Joan Lluís Guilanyà, net del Cavallera i actual propietari del Jardí. Afegeix que, després de temptejar altres cases, finalment en van trobar una a mig construir. S’ubicava fora muralles, al costat mateix del portal de la Capella, un dels cinc que donaven accés al nucli històric i es va construir adjacent als terrenys que eren propietat de cal Toia. «En deien la vinya del Mixa», explica en Joan Lluís Guilanyà, el qual afegeix que «hi havia tan sols quatre parets pujades i l’avi li va comprar a un que li deien el Paleta Nou, a qui havia encarregat que acabés de construir-la. Li va costar 9.000 pessetes de l’època». Al principi hi deuria haver unes nou habitacions, entre les quals les pròpies dels que ho regentaven, «i un menjador amb tres o quatre taules llargues per menjar, i la cuina també devia ser ben poca cosa: un foc a terra i para de comptar.»

Amb bigues de l’Exposició Universal. L’any 1932 l’immoble va ser ampliat per primer cop, unes obres que es van fer utilitzant bigues que havien sortit de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Aquesta primera ampliació va servir per fer créixer el nombre d’habitacions i fer-hi un estable, on hi havia un parell de matxos del Cavallera. La seva funció era la de tirar d’un carro per fer la carretera que unia Sant Llorenç amb la Coma. I un garatge, «on hi tenia dos cotxes, perquè l’avi era un gran aficionat als automòbils. Un el tenia per a ús particular i l’altre per al transport públic: oferia excursions i sortides», que completaven l’estada dels turistes a les habitacions de la fonda.

A la primera meitat de segle XX, la Vall de Lord ja era destí turístic, amb la font d’aigües sulfuroses de la Puda com un dels principals reclams. Molta gent de ciutat hi feia estada per fer novenes, en aquesta font amb propietats medicinals, i en aquells moments les estades acostumaven a ser llargues per culpa de la precarietat de les vies de comunicació i la limitada disponibilitat de mitjans de transport. La majoria dels hostes, doncs, eren famílies acomodades. Quan el Jardí va obrir portes, únicament hi havia un hostal amb habitacions funcionant, Cal Tecu, a la plaça Major, si bé durant dècades moltes cases particulars oferien habitacions i així tenien uns ingressos complementaris als de les feines habituals.

A principis dels quaranta, Rosa Muntada, aquella nena de tres anys que es va traslladar a Sant Llorenç amb el seu pare, es va casar amb Josep Guilanyà Fornell, que era fill de cal Busca, on van traslladar-se a viure. En aquesta mateixa casa, hi regentaven una botiga de queviures i «una mica de tot», la qual es caracteritzava per tenir productes gourmet que li recomanaven els estiuejants. Allà naixerien també els dos fills de la parella: el Joan Lluís i la seva germana Maria Mercè, farmacèutica. El pare de la Rosa i la seva segona esposa, la Lola ‒a qui va conèixer en una estada a Andorra‒, van marxar a viure a Manresa i tornarien a Sant Llorenç essent una família d’estiueig, com aquells que el seu negoci havia acollit durant dècades. La seva casa on passaven temporades d’estiu la van construir a tocar del jardí, on actualment encara resideixen el Joan Lluís i la seva família.

L’any 1952 la gestió va passar a mans de la família Casasayas, provinents de diferents negocis d’hostaleria al Berguedà i coneguts per haver construït el també històric i avui desaparegut hotel Cas-Tor, que inicialment havia estat una piscina que anava ampliant serveis. La família Casasayas va arribar al Jardí l’any 1952 i el van regentar durant 35 anys. Va ser durant la seva gestió que es van ampliar de nou les instal·lacions: «L’any 1963 o 1964 van acabar de pujar-los fins dalt i van fer tretze noves habitacions, ja més ben condicionades», explica el Joan Lluís. Durant aquesta etapa l’establiment va prendre el nom d’Hotel Morunys. Un llibret de promoció turística de la zona editat per ells mateixos dona testimoni del tipus de públic que freqüentava la zona i que pretenia captar l’establiment. En aquest pamflet, editat en castellà, es convida al públic a estiuejar a Sant Llorenç de Morunys i en destaca principalment el paisatge i les seves aigües.

L’any 1987 la història del Jardí viuria un nou capítol quan en va agafar la gestió el Joan Lluís Guilanyà i la seva dona, Ramona Fornell, la qual avui torna a estar al capdavant del negoci juntament amb dues de les seves tres filles. Van agafar les regnes del negoci amb dificultats per seguir-lo mantenint com fins llavors: el bar-restaurant continuaria funcionant, però sense habitacions. «Se’ns van exigir un seguit de normatives com ara escales d’emergència», que van propiciar el tancament de la part hotelera.

Al cap d’uns anys el Jardí passaria a mans de diferents gestors fins que, al 2015, la família Guilanyà Fornell es posaria de nou els davantals i ompliria neveres per seguir darrere la barra escrivint noves històries dins aquest local històric.

LLegir més