Tornar al blog
Gavarres 44
El cas del rector de Fitor
Verídica història de l’atac al rector de Fitor, ocorreguda el febrer de 1817, i de com es van castigar els veritables culpables del fet

Josep Matas > Text

El vespre del 10 de febrer de 1817 tres homes van entrar a la rectoria de Fitor i van atacar mossèn Joan Batlle amb intenció de robar-lo. Per obligar-lo a dir on tenia diners van ferir-lo amb ganivets, el van colpejar i cremar. Van marxar sense els calés. Molt malferit, el rector moriria quinze dies després. Coneixem aquests fets per la inscripció que hi ha a la tomba de mossèn Batlle, a l’església de Santa Coloma de Fitor, i pel que n’explica en Miquel Torroella en el capítol ‘Com castigaban en l’any 1817’ del llibre Cuentos que son historias, publicat el 1905. Segons aquest autor, fill de Fitor, els atacants van ser arrestats, jutjats i morts per esquarterament, exhibint-se’n les seves restes en espais públics. Però no, les coses no van pas acabar d’aquesta manera. De fet els culpables amb prou feines van ser castigats. Dos-cents anys després podem ampliar i corregir la informació que teníem d’aquest cèlebre crim.

Sabem per en Miquel Torroella que aquell vespre mossèn Batlle havia tornat de l’hort i estava a la vora del foc quan els tres homes, armats amb escopetes i ganivets, van irrompre a la rectoria. Mossèn Batlle, fill de Flaçà, tenia seixanta-dos anys, en feia 17 que era rector de Fitor i «era tingut per home de dinerots» diu Torroella, encara que «pochs ne podia darne qui los tenia gastats ab obras de caritat». Al cap d’una estona «y creyentlo ja mort y saquejada que fou la casa, se n’anaren, com qui res ha fet, á llurs cases». La majordona, amagada al cor de l’església, havia sentit impotent els crits de dolor del capellà mentre era salvatgement torturat.
Els Mossos d’Esquadra van arrestar els assaltants que, segons en Torroella, eren de Sant Joan de Palamós. El cap de la colla tenia per motiu el Fesol i l’acompanyaven en Roig, patró d’una barca de Palafrugell, i un tercer de qui no diu el nom. Els tres malfactors «foren condemnats á mort y á ser escuarterats. Enganxar quatre cavalls al cos y tirar á la vegada fins a ferne bossins». Torroella recorda haver vist tres gàbies de ferro penjades als voltants de la rectoria on s’haurien col·locat els caps dels tres ajusticiats. Altres parts d’aquells cossos es penjaren en altres gàbies als voltants de la Bisbal, Pala­frugell, Calonge i Sant Joan. Torroella va escriure aquests noms i dades quasi un segle després dels fets, basant-se de ben segur en el que s’havia transmès oralment. En la cadena de transmissions part de la informació es va anar allunyant de la realitat.

Els veritables agressors. Els assaltants de la rectoria no van ser els tres que surten a la crònica d’en Torroella, sinó que foren en Simó Pinós –Pairot–, en Francesc Moré –Pallissa–, i en Josep Surós –Tabacaire–. Aquests tres individus, naturals de Sant Joan, ja havien provat de robar la rectoria just un any abans. Aquest segon cop, identificats pel capellà moribund, van ser arrestats, i s’instruí el sumari per «Robo intentado el febrero de 1816. Robo ejecutado en la noche del diez de febrero 1817, maltratando al cura párroco de cuyas resultas murió, y otros escesos». Les diligències duraren més de 10 anys. L’octubre de 1828 la Sala del Crim de l’Audiència del Principat de Catalunya dictà sentència. Els càstigs van ser ben diferents dels que llegim a ‘Com castigaban en l’any 1817’. En Pinós fou condemnat «a ocho años de presidio en uno de los de África y al pago de las costas», i els altres dos foren absolts. En dictar-se la sentència tots tres estaven complint condemnes per delictes anteriors. En Pinós estava a la presó de Girona i els vuit anys se li sumaren als sis que li quedaven per sentències anteriors. En Moré també estava empresonat a Girona i en Surós a Ceuta. La notícia de la sentència es va comunicar al batlle de Fitor que aquell any era en Jaume Bonet, per tal que en tingués constància i ho fes saber als veïns. Hem trobat tota aquesta informació a l’Expediente criminal formado de resultado de lo resuelto por la Real sala del Crimen contra Francisco de Asís Moré y otros que es guarda a l’Arxiu Històric de Girona, Notaria de Fitor, núm. 107, any 1828, Francesc Ros escrivà de la Cúria.

Les gàbies de Fitor. Si això passà d’aquesta manera, sense esquarteraments ni exposició pública de parts dels cossos, què hi feien les gàbies penjades al voltant de l’església? De qui eren les restes que en Miquel Torroella explica haver-hi vist encara al seu interior? L’exhibició de restes de persones ajusticiades es feia de forma molt excepcional. Per la duresa de les imatges són fets que han quedat a la memòria popular. A la Bisbal, per exemple, un dels llocs on en Torroella diu que es penjaren restes dels ajusticiats, s’afirma encara avui que a la plaça de la Cuixa, una cruïlla de camins al capdavall del barri de l’Aigüeta, s’hi haurien exposat restes d’un condemnat a mort.

Tornant a les gàbies de Fitor, sortosament es conserva encara avui una de les tres que en Miquel Torroella explica haver vist. Aquesta gàbia havia estat fotografiada fa una seixantena d’anys quan encara penjava d’un arbre a uns 200 metres a l’est de l’església. Anys després la gàbia va desaparèixer, però l’octubre de 2012 va ser entregada a en Lluís Molinas, president de l’Associació d’Amics de Fitor, sense que es conegui la identitat de qui la va despenjar. La gàbia és la prova de la macabra exposició de restes a les quals es refereix en Torroella.

Uns altres ajusticiats. Queda pendent aclarir de qui eren aquelles restes col·locades a les gàbies com a advertiment i amenaça. Sabent ara que no eren dels tres culpables de l’atac i mort del rector, perquè no van ser morts ni esquarterats, de qui podien ser aquelles restes? La resposta crec que ens la dona en Francesc Rosés, un apotecari de Girona, en una nota que es guarda entre els papers del seu arxiu. En Francesc –Xicu– Rosés (1752-1824) tenia la farmàcia i la casa prop de la Cort Reial, a Girona, al lloc conegut com les voltes d’en Rosés. Pel casament amb la Maria Roger, filla de Palafrugell, acabà essent també propietari de la farmàcia del seu sogre, l’Antoni Roger, situada a tocar de l’església de Sant Martí de Palafrugell, i d’altres propietats als voltants d’aquella vila. Entre els papers de la família Rosés, una de les més benestants de la Girona de mitjan segle XIX, hi figura aquesta nota (Arxiu Històric de Girona Fons AHG170-362 / Rosés de Girona), que deixa constància d’uns fets que devien ser molt comentats a l’època. Transcric el seu contingut de la manera com figura en el paper: JPH [Josep] Solés á Sils 2 / Joan Carbó a Vilovi 3 / 1 Narcís Pages á Sn. Joan [illegible] /Sentenciats á 6 maig 1819. Arrastráts. Penjats y escortaráts, reconciliantlos ab la Igla. [església] per lo camí, tots tres eran Naturals de Sta. Eugènia de Vila­romá, vulgo Sant Joan de Palamós.

Desconeixem els crims dels quals s’acusava aquests tres homes. Segons aquesta nota els tres condemnats eren de Sant Joan de Palamós, coincidint amb el que diu en Torroella, però a part d’això i dels seus noms no tenim altres dades d’aquestes persones. En els censos d’aquella època el cognom Carbó era el més corrent a Sant Joan de Palamós, i també ho eren molt els cognoms Pagès i Solés. Els pobles que s’esmenten a la nota –Sils, Vilobí i Sant Joan– podrien correspondre als llocs on van ser detinguts. En qualsevol cas, queda clar que aquests tres ajusticiats no són les persones que en Miquel Torroella va apuntar i tampoc són, és clar, els tres condemnats l’any 1828 per l’atac al rector Joan Batlle.

Aquests tres homes van ser executats el maig de 1819, poc més d’un any després de la mort del rector de Fitor, cosa que potser va determinar que també es pengessin restes dels cossos prop de l’església de Fitor, a més de a les viles i pobles que esmenta en Torroella.

Una última cosa que cal comentar d’aquesta breu i interessant nota escrita per l’apotecari Rosés és l’ordre dels tres verbs que expliquen el càstig. Els condemnats van ser primer arrossegats, després penjats i finalment esquarterats, de manera que no haurien mort per esquarterament. Els càstigs eren severs però no tan cruels com li havien explicat a aquest gran cronista de la vida a les Gavarres que va ser en Miquel Torroella.

Vols llegir més articles?

Fullejant la revista podràs descobrir moltes més històries ben arrelades a casa nostra.

Altres articles
Gavarres 44
Aprendre a obrir els ulls a les Gavarres
A l'Escola Lacustària de Llagostera han imposat un projecte per conèixer la fauna local a través de l'observació i els registres de càmeres de fotoparany
Alberes 30
La mort del porc a Maçanet
Gairebé a cada casa engreixaven un o dos porcs i així proveïen el celler per tot l'any; aquest costum es va mantenir fins a la dècada de 1970
Subscriu-te al butlletí.

Apunta't al butlletí del Grup Gavarres per conèixer les últimes publicacions i la nostra actualitat editorial

"*" indicates required fields

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!