Toti Juanola, pastor de Rocabruna
Les Garrotxes 25
Toti Juanola, pastor del mas La Capallera, de Rocabruna: «Cada vegada quedem menys gent, romàntics, que encara ens hi dediquem perquè és el que ens apassiona».

Clara Pedrosa // En Jordi Juanola, Toti, és l’únic pastor de la Vall de Camprodon. Instal·lat des de fa quinze anys al Mas La Capallera de Rocabruna, mena un ramat de 400 ovelles per les contrades més enlairades de l’Alta Garrotxa. Reivindica l’ofici, la terra i la seva gent. I mentre els animals pasturen, aprofita les xarxes socials per explicar la vida del pastor… i tocar el crostó a polítics i Administració.

Toti, pot ser que siguis l’únic pastor de la Vall de Camprodon?

–«De tots els pobles de la Vall de Camprodon, som l’única casa que tenim l’ovella com a activitat principal. Com a secundària n’hi ha d’altres, tot i que a la vall hi han molt poques ovelles. De fet, tot Catalunya és deficitària en xai. Tres quartes parts del xai sacrificat al país és forani, ve sobretot de la Manxa i fins i tot de Nova Zelanda. Falten, per exemple, lleis d’etiquetatge perquè quan vagis al restaurant sàpigues que el que consumeixes és d’aquí.»

Reivindiques que l’ofici de pastor hauria de ser com qualsevol altre, però això és lluny de ser així.

–«Cada vegada quedem menys gent, romàntics, que encara ens hi dediquem perquè és el que ens apassiona. Però si convertim la pagesia en una activitat merament militant aviat no quedaran pagesos. Si tens ganes de fer-ho, hauries de saber que t’hi podràs guanyar bé la vida. I ara no és així.»

Un ofici, el de pastor, de tota la vida, però que també s’adapta al món contemporani.

–«Nosaltres practiquem la ramaderia tradicional de muntanya, però duta al nostre temps. Fer xai ecològic difereix ben poc del que sempre s’havia fet. També hi han coses que s’han d’adaptar a la vida d’avui: des de la idea de tenir xais tot l’any fins a la venda directa. I utilitzem internet i les xarxes socials per fer-nos conèixer i per vendre.»

On podem trobar el vostre xai?

–«La pràctica totalitat del nostre xai el comercialitzem a través de la carnisseria Can Blanch de Vilallonga de Ter. També a partir del confinament, com que se’ns va tancar el canal de comercialització més important, els restaurants, i el panorama era terrible, amb la carnisseria vam decidir provar de fer servei de missatgeria a tot Catalunya. I ho seguim fent perquè va molt bé! La gent ha descobert que pot menjar xai a casa i no només en dies assenyalats o als restaurants. Amb les xarxes socials fas molta feina. Hi han hagut molts productors arreu del país que ho hem fet. Consumir producte del territori, de quilòmetre zero, no hauria de ser només una opció militant. Les coses han de ser fàcils, tant com que et portem xai ecològic de muntanya del Pirineu a la taula, literalment. Tallat i envasat al buit. Així de fàcil!»

Gràcies a les xarxes, on ets molt actiu a través del canal de Twitter @xaiecològic, has pogut fer realitat el somni de tenir un ramat d’ovella autòctona, en aquest cas, d’ovella roja del Rosselló.

–«Bé, estic en transició. Era una de les coses que em faltaven. Fas ramaderia de muntanya, ecològica i local, però grinyolava que tenia ovelles occitanes. Amb la campanya de micromecenatge he pogut comprar ovelles roges i uns quants marrans, però no ha estat fàcil. A la Catalunya del Nord hi ha gent que en té, tot i que ningú s’hi dedica exclusivament. I com que administrativament era molt complicat, al final vaig anar a buscar lots a un parell de ramaders de Catalunya, els únics que també tenen aquesta raça, que, per cert, no està ni reconeguda per l’Administració catalana!»

Per Twitter he vist que plantaràs pomeres?

–«És un invent inspirat per un reportatge que vam veure del Tirol, on per sortir d’una crisi –el món dels pastors està en una crisi permanent– van decidir fer sidra, com a complement. En principi provarem mitja hectàrea o una. Mires arreu i veus ara una pomera, ara dues més, aquí unes altres… i totes van carregades! No arreglarem el món però és per mirar de trencar aquest abandonament general del territori. Perquè aquest ha de ser un territori amable i viu. I productiu.»

 

LLegir més