Esteve Carrera

Els camions de repartiment de color vermell i groc de la Brasserie Milles, que proveeixen bars, restaurants, hotels i grans esdeveniments, són indissociables del paisatge rossellonès. Laure Milles, directora general de l’empresa, representa la quarta generació d’aquesta nissaga empresarial.

Parlem amb Laure Milles al centre de distribució de l’empresa situat al terme municipal de Cànoes, a tocar de Toluges, el poble de la Pau i Treva, on hi ha la planta embotelladora i de producció de begudes. Fem l’entrevista en català, un fet prou rellevant per tractar-se del món empresarial de la Catalunya del Nord i que ja ens indica el tarannà i la forta identitat corporativa d’una empresa i una família.

La llavor d’aquesta nissaga empresarial la va posar el 1928 Joseph Milles, el besavi de la directora actual. Ell era un treballador d’una empresa perpinyanenca que repartia cervesa i blocs de gel amb carros tirats per cavalls. Una família modesta. «Molt modesta», corregeix Laure. «El meu avi tenia costum de dir que eren una família pobra sense que hi hagi misèria». El 1928, aprofitant un canvi de propietat de l’empresa en la qual treballava, Joseph va decidir posar-se pel seu compte i va començar a treballar amb la seva dona Rose i els dos fills, Albert i Henri.

Una gasosa casolana. El fundador va arrencar posant al mercat un producte propi i que continua sent emblemàtic pels Milles, la Limonette, una gasosa feta amb aigua de deu i sucre de canya. Als anys trenta es va iniciar la distribució d’una cervesera que més tard passaria a ser del grup Heineken. Per això són els distribuïdors més antics a França del grup Heineken i, ja en l’època fundacional, la primera màquina de pressió per servir cervesa de barril va arribar als bars de Perpinyà.

Després de Joseph, Albert va prendre el relleu al qual va succeir un altre Joseph, net del fundador i pare de l’actual directora. En la generació actual també treballen a l’empresa Claude, germà de Laure, i Jean Pagès, el seu marit. «Al meu marit li vaig passar el virus i és el responsable de l’empresa de fabricació» somriu Laure. Tots els traspassos d’una generació a l’altra s’han fet sempre en la continuïtat perquè les noves incorporacions es fan treballant anys al costat dels pares abans d’assumir-ne la direcció. «Jo, per exemple, vaig començar el 1995, però el meu pare encara és en activitat i ve aquí cada dia» explica Laure Milles.

Cada generació ha anat ampliant el negoci. Entre les fites importants la Brasserie Milles va esdevenir concessionària de begudes tan prestigioses com Orangina i Coca Cola als anys 1950. El tracte amb Coca Cola es va parar al cap d’uns anys, però va ser substituït per Pepsi Cola que, com Orangina, no només són distribuïts, sinó fabricats a Toluges. «Això va coincidir, més o menys, amb la meva arribada. El dia que vaig firmar el contracte amb Pepsi a Nova York vaig pensar en el besavi i el que hauria pensat de la seva besneta que travessa l’Atlàntic per ampliar l’empresa», recorda Laura Milles. Les quatre generacions han anat estenent l’activitat al conjunt de Catalunya del Nord, Occitània i el sud de França. El 1999 va néixer un altre producte estrella de la casa: l’aigua amb gas Semillante. I el 2020 arriba la cervesa Mil·lenari. Dels inicis a Perpinyà l’empresa es va traslladar als anys 1970 a Toluges, es va ampliar amb una segona planta a Cànoes i es preveu la posada en marxa ben aviat d’un nou conjunt a Toluges a tocar de la unitat de producció.

Arrelament al territori. L’expansió, però, no ha fet mai renunciar a l’arrelament de l’empresa al seu territori, el país català. Ho demostren trets distintius que no són anecdòtics com els colors roig i groc dels camions, un contestador de telèfon bilingüe, noms de productes propis amb picades d’ullet al català com la Cat Cola, el Fresc Tea o la cervesa Mil·lenari… Per la Semillante, Laure havia demanat al cantant Jordi Barre un nom de bateig i el cantant havia suggerit Eixerida amb la traducció Semillante. Eixerida va resultar massa complicat de pronunciar en un entorn francès, però encara és el nom d’aquesta aigua pel mercat de la Catalunya del Sud. L’arrelament al territori es tradueix també en la col·laboració d’esdeveniments i iniciatives nord-catalanes. L’empresa és el patrocinador més antic del club de rugbi USAP, de festivals d’estiu com Les Déferlantes o d’iniciatives com la recuperació que ha impulsat Òmnium Catalunya Nord de la fabricació de jocs de cartes catalanes que antigament era tradicional a Perpinyà i havia desaparegut.

Assumir aquesta catalanitat i ser líders en el seu sector d’activitat professional no és una actitud generalitzada entre el teixit econòmic nord-català, però la directora de la Brasserie Milles ho porta amb naturalitat. «Per mi això de la catalanitat és evident, no és un càlcul, és a dintre de nosaltres, ho vaig mamar i jo ho he mantingut, per exemple portant la meva filla a l’escola Arrels». A la pregunta de si aquests signes de catalanitat han pogut ser un fre per a l’expansió al mercat francès, Laure Milles té la resposta clara: «No, és una particularitat que demostra que sem una empresa prou forta per ser independent i tenir la llibertat d’escollir qui sem. També és una personalitat comercial. És a dir, per mi és una riquesa, sem molt orgullosos de portar la cultura, la cultura catalana, a poc a poc amb l’empresa, de ser ambaixadors d’alguna manera de la catalanitat». Això també ha facilitat que l’empresa fes passos cap al mercat del Principat de Catalunya amb una empresa de distribució a Girona pels productes de marca de la casa. En l’altre sentit Milles és el distribuïdor d’Estrella Damm a França.

Amb la generació de Laure Milles hi ha un parell de trets més que són rellevants: ella va ser la primera que es va formar específicament per dirigir un dia l’empresa, fent estudis comercials a París. «El meu avi em deia: ‘Primer de tot te cal escollir, però després te cal tenir les capacitats… Que ningú te pugui dir, només ets aquí perquè t’hi han posat’», confirma la directora. També és la primera generació en la qual una dona dirigeix l’empresa, i ella ha conservat el cognom familiar, un fet que a França no és generalitzat. «Conservar el nom de família per mi va ser una cosa molt important i això també és molt català. Per ser una dona a la família ningú me va tancar la possibilitat de dirigir l’empresa i mai no ho vaig veure com quelcom d’estrany. A més crec que tant al sud com aquí les dones sempre han agafat la seva part de resistència i responsabilitat quan calia, com la besàvia i l’àvia ho havien fet a la nostra família quan els seus homes havien hagut de marxar al front de dues guerres mundials.»

La cervesera Milles continua el seu camí i Laure Milles no vol especular sobre si hi haurà una cinquena generació perquè la seva nina és molt joveneta i tindrà temps de rumiar-s’ho. Però clou l’entrevista amb un matís: «Encara que parlem molt de la família, sempre s’ha treballat en equip. Cada generació ha tingut els seus fidels, podríem dir, gent sense la qual les coses no serien les que són, i que també han permès fer aquests traspassos intergeneracionals.»