Foto: Mònica Sala

Eloi Camps

Nadia Beltran, integradora social, il·lustradora i tatuadora; Paula Grande, músic; Vic Moliner, músic i productor, i Nunu Garcia, músic i entrenadora vocal, són quatre dels cinc membres actuals –juntament amb el bioconstructor i artesà Isaac Miró– de Cal Tribu. Situat a can Lletanis, prop de Beuda, aquesta comunitat ja fa uns anys que rutlla i construeix un model de convivència i de fusió de l’activitat creativa amb l’entorn rural.

–Què és Cal Tribu?

VM: «És un projecte de vida en comunitat que integra convivència –amb la idea de constituir una cooperativa d’habitatge–, cultura i autosuficiència. Intentem articular una alternativa al model capitalista neoliberal, en què cadascú va al seu rotllo i pot viure segons els privilegis que té.»

NG: «Hem fet tallers d’alternatives energètiques, horta biointensiva… No només promovem la cultura i l’art, sinó també una transformació social. Hi ha una part política, d’activisme.»

–Us vau inspirar en projectes semblants?

VM: «Els principals referents són Cal Casas i La Fundació La Plana, que són dues comunitats de Santa Maria d’Oló. Després de descobrir-les, jo vaig anar a Suïssa a fer un curs sobre vida en comunitat i totes les disciplines que hi entren en joc, impulsat per Global Ecovillage Network.»

–I com arribeu a can Lletanis?

PG: «Després d’una sèrie de trobades per presentar i concretar el projecte vam començar a buscar casa. Ens hi vam estar un any. Vam repartir uns pergamins a les masies que trobàvem, vam parlar amb alcaldes per explicar-los el projecte… La nostra idea era establir-nos al Pla de l’Estany, l’Empordà o la Garrotxa. El més difícil de Catalunya, diria! [riu] Una de les nostres motivacions és recuperar l’espai rural i treure’l del mercat de la segona residència, el turisme i les cases de colònies, cosa que dificulta que els joves puguin establir-se. Ha estat molt difícil, aquí el mercat immobiliari fa i desfà el que vol.»

VM: «Quan vam entrar a can Lletanis feia pocs mesos que estava deshabitat. Hi vivia el músic Xavi Turull, que va morir de manera sobtada, i la seva filla no volia la casa. És un edifici humil i l’estem remodelant.»

NG: «Vam comprar a la filla una pila d’instruments del pare. Que hi hagués viscut un músic va fer que muntar la comunitat aquí encara tingués més sentit.»

PG: «Llavors, el febrer de 2021 vam començar les feines exteriors, com ara desbrossar, netejar i construir un petit escenari al bosc de la finca. El setembre de 2021 va arrencar la reforma de l’edifici. Des de llavors compaginem els treballs de reforma de la casa amb l’organització d’activitats culturals, com els cicles de concerts Druides (setembre de 2021) i El Sofregit (estiu de 2023), el cicle de tallers i xerrades Transicions (hivern de 2021) i la celebració de Santa Jordina. També hem acollit retirs creatius i residències artístiques de diversos artistes.»

–De quina manera us organitzeu?

NB: «Fem una assemblea setmanal, això és sagrat. Té dues vessants: una de logística i una d’emocional, per veure com estem.»

PG: «Intentem aplicar idees de la sociocràcia com el treball en comissions i la repartició de tasques i lideratges, tot i que moltes coses són compartides. A banda de les assemblees setmanals, cada estació convoquem una trobada en què projectem cap a on dirigir Cal Tribu, a què volem dedicar més esforços…»

NG: «Formem part de la Xarxa de Comunitats de Catalunya, que fa trobades regularment; de fet, nosaltres n’hem acollit una. És molt enriquidor poder veure els processos dels altres projectes.»

–Aquest canvi de model de vida us deu haver suposat dificultats.

PG: «Mantenir la dinàmica assembleària és el més complicat. Hi ha comunitats que han desistit de fer assemblees. Una altra dificultat és que la vida en comunitat requereix una inversió de temps personal important setmana rere setmana.»

NG: «Compaginar la vida laboral amb la comunitat és un altre repte. Nosaltres treballem fora de la comunitat en les nostres respectives feines, i quan tornes d’un bolo has de regar l’hort a les dues de la matinada perquè no es morin les plantes [riu].»

VM: «El formatge és un element conflictiu a totes les comunitats, perquè és molt car i és molt bo, tothom en vol i s’acaba molt de pressa [riu].»

–Viure en comunitat ha influït en la vostra activitat creativa?

NG: «Conviure amb músics professionals potents m’ha inspirat i m’ha fet créixer musicalment. Em fa tocar més i em motiva. I disposar d’un espai d’assaig confortable com el que tenim, al pis de baix, va molt bé per poder fer les meves classes i no haver de llogar un espai fora de casa.»

PG: «Un dels motius pels quals volem viure d’aquesta manera és per tenir vides més reposades i més temps per crear. Però els primers anys d’un projecte com Cal Tribu són els que requereixen més temps i diners, perquè has de currar més a fora per poder invertir més en la casa. En aquest sentit, encara no he complert la fantasia que l’espai m’inspiri per escriure música. D’altra banda, aquí m’he posat a organitzar activitats artístiques, a dissenyar i programar actes…»

NB: «El que jo valoro més és el creixement personal, és el que impacta més en el meu dia a dia. Jo vivia lluny d’aquí i quan vaig arribar començava una feina nova. Per tant, va ser un canvi total.»

VM: «Tenim la idea, a llarg termini, d’arribar a cooperativitzar la nostra feina artística, integrar-la al projecte de la comunitat. Tinc la sensació que estem plantant moltes llavors, algunes de les quals donaran fruit d’aquí a un temps. Cal Tribu vol ser un espai fèrtil tant real com metafòric.»

–Com és la relació amb el veïnat?

NG: «Hem procurat fer xarxa amb la gent del voltant, que coneguin el que fem; alhora, nosaltres participem en les activitats del poble.»

PG: «Hem vingut de fora i això suscita preguntes: què venen a fer? Per què hi viu tanta gent junta? Si no es dediquen al turisme rural ni fan cap negoci, què fan? Per què han canviat el nom de la casa? Els hem explicat que Cal Tribu és el nom del projecte, però que la casa continua sent can Lletanis.»

–Com us imagineu Cal Tribu d’aquí a uns anys?

PG: «Amb el grup de convivència consolidat i el projecte artístic tirant endavant. Volem que vingui més gent a fer residències. I també ens agradaria que fos un punt de trobada per a la gent de Beuda i dels pobles propers.»

VM: «Ens proposem augmentar l’autosuficiència. I d’aquí a uns anys, quan s’acabi el contracte de lloguer amb opció de compra, que com a cooperativa adquirim la casa.»