(Barcelona, 1949), periodista i escriptor, ha escrit nombrosos llibres de gèneres com la biografia, el reportatge, viatges literaris i dietaris. Ha publicat últimament els títols Breu història de França, Apologia de l’Empordà, Els cinquanta primers estius de l’Almadraba Park Hotel, Josep Pla: sis amics i una amant, Banyuls mon amour i El millor viatge de tots. Va rebre el premi Carles Rahola d’assaig 2020 per Josep Pla o la vitalitat, una biografia literària. Manté el blog Apologia de la curiositat d’articles periodístics i literaris.
Vinguts de lluny, noves vides i oportunitats
El nou número de la revista Alberes centra el seu dossier amb persones que van deixar casa seva, el seu país, i van venir cap a Catalunya, concretament a poblacions de l’Alt Empordà. El dossier ‘Vinguts de lluny’ ens ofereix 37 pàgines que parlen de la gent que va haver de marxar de casa seva per buscar noves oportunitats en fàbriques, al camp, en la construcció, el sector serveis derivat del turisme… i que avui ja han arrelat a casa nostra.
La revista també inclou entrevistes i reportatges d’actualitat; una ‘Conversa’ amb en Jaume Subirós, cuiner i director del Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses; els ‘Primers relleus’ de la mà de Montserrat Segura; o, descobrim la història del ‘Retrat de família’ de la família Font, de Marzà. Entre d’altres hi ha articles de patrimoni, dues rutes i descobrim amb la secció de l”Indret’, Cabanelles.
Xavier Febrés s’incorpora a la col·lecció ‘Narratives’ d’Editorial Gavarres amb l’obra L’exprés de París. El tren que ens va obrir les portes d’Europa. Un assaig que descriu la lenta i accidentada construcció de la línia ferroviària de Barcelona a França per Girona, com la connexió internacional dels trens a Portbou va consagrar l’entrada del país en la moderna era industrial, així com el lligam directe amb París. El llibre dibuixa una trepidant història social fins avui mateix, amb la implantació de les línies d’alta velocitat i la modernització pendent de la xarxa de rodalies.
La implantació de la connexió directa amb la gran capital europea de París va ser la via de comunicació amb les seves innovacions per a la burgesia benestant i també per a molts artistes, escriptors i periodistes catalans com Santiago Rusiñol, Isaac Albéniz, Enric Granados, Agustí Calvet (Gaziel), Joan Maragall o Josep Pla, entre d’altres. En definitiva, com afirma títol del llibre, l’exprés de París és el tren que ens va obrir les portes d’Europa.
