(Barcelona, 1949), periodista i escriptor, ha escrit nombrosos llibres de gèneres com la biografia, el reportatge, viatges literaris i dietaris. Ha publicat últimament els títols Breu història de França, Apologia de l’Empordà, Els cinquanta primers estius de l’Almadraba Park Hotel, Josep Pla: sis amics i una amant, Banyuls mon amour i El millor viatge de tots. Va rebre el premi Carles Rahola d’assaig 2020 per Josep Pla o la vitalitat, una biografia literària. Manté el blog Apologia de la curiositat d’articles periodístics i literaris.
El dietari de Xavier Febrés com a client complagut del Motel al llarg dels anys s’entrellaça en aquest llibre amb la seva narració sobre la trajectòria i les singularitats de l’establiment, com també dels personatges i els plats que han protagonitzat la seva anomenada, dintre d’una excepcional continuïtat. L’Hotel Empordà, amb el seu restaurant el Motel, va ser fundat el 1961 per Josep Mercader i des d’aquell mateix any hi treballa Jaume Subirós, l’actual director que prologa aquest llibre: «La meva família i jo estem contents i agraïts quan veiem la satisfacció i l’estima dels nostres hostes, tal com reflecteix aquest llibre. En una de les pàgines diu que treballem d’una manera que els italians anomenarien con sprezzatura (naturalitat aplomada) i en francès en dirien tenir panache i avançar amb allure. Jo aplicaria aquests qualificatius al llibre de Febrés, i ho faria amb la mateixa emoció augmentada que ell hi ha posat».
«Febrés es buida per nodrir la descripció del seu amic universal. Ho fa amb estil, amb un paladar avesat a la cuisine française des de minyó i a la cuina empordanesa que li vessa. El Motel és la cruïlla perfecta de records de l’ofici i de l’oci; del periodisme i de la gastronomia en família. Heu gaudit d’un àpat literari d’altura».
De l’epíleg de Josep i Joan Roca
El govern va endegar en secret l’estiu de 1938 un dipòsit de seguretat amb modernes instal·lacions per albergar una part de l’anomenat ‘Tresor de la República’, format per obres d’art i objectes de valor, a l’apartada mina de talc del poble de la Vajol, a l’Alt Empordà, dintre del previsible camí cap a França al final de la Guerra Civil. L’evacuació es va produir en pocs dies de gener i febrer de 1939, entre l’allau de mig milió de soldats i civils que passaven la frontera pirinenca catalana en retirada. La manca de coneixement sobre el contingut concret de la mina i la confusió d’aquells dies donaria peu a llegendes. Aquest llibre les aclareix amb un ampli desplegament de fets històrics i es converteix en un dels més documentats sobre la retirada viscuda a la franja fronterera.
L’enviat especial del Daily Telegraph, Henry Burckley, va descriure aquells dies sobre el pas de frontera que havia presenciat i la rebuda francesa: «El món enter estava emocionat per la salvació d’unes sis-centes obres mestres de l’art, però no ens importava gens que l’ànima de la gent fos trepitjada. Adoro El Greco, he passat infinitat d’hores assegut sense més ni més tot contemplant els Ticians del Prado i les obres de Velázquez em fascinen, però, francament, crec que hauria estat millor per a la humanitat que haguessin cremat en una pira si les afectuoses i càlides atencions que se’ls va dispensar s’haguessin dedicat a aquest mig milió d’infortunats».
El tresor de la Vajol és el segon volum de la col·lecció: ‘Periodismes’.
Vinguts de lluny, noves vides i oportunitats
El nou número de la revista Alberes centra el seu dossier amb persones que van deixar casa seva, el seu país, i van venir cap a Catalunya, concretament a poblacions de l’Alt Empordà. El dossier ‘Vinguts de lluny’ ens ofereix 37 pàgines que parlen de la gent que va haver de marxar de casa seva per buscar noves oportunitats en fàbriques, al camp, en la construcció, el sector serveis derivat del turisme… i que avui ja han arrelat a casa nostra.
La revista també inclou entrevistes i reportatges d’actualitat; una ‘Conversa’ amb en Jaume Subirós, cuiner i director del Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses; els ‘Primers relleus’ de la mà de Montserrat Segura; o, descobrim la història del ‘Retrat de família’ de la família Font, de Marzà. Entre d’altres hi ha articles de patrimoni, dues rutes i descobrim amb la secció de l”Indret’, Cabanelles.
Xavier Febrés s’incorpora a la col·lecció ‘Narratives’ d’Editorial Gavarres amb l’obra L’exprés de París. El tren que ens va obrir les portes d’Europa. Un assaig que descriu la lenta i accidentada construcció de la línia ferroviària de Barcelona a França per Girona, com la connexió internacional dels trens a Portbou va consagrar l’entrada del país en la moderna era industrial, així com el lligam directe amb París. El llibre dibuixa una trepidant història social fins avui mateix, amb la implantació de les línies d’alta velocitat i la modernització pendent de la xarxa de rodalies.
La implantació de la connexió directa amb la gran capital europea de París va ser la via de comunicació amb les seves innovacions per a la burgesia benestant i també per a molts artistes, escriptors i periodistes catalans com Santiago Rusiñol, Isaac Albéniz, Enric Granados, Agustí Calvet (Gaziel), Joan Maragall o Josep Pla, entre d’altres. En definitiva, com afirma títol del llibre, l’exprés de París és el tren que ens va obrir les portes d’Europa.
