(Santa Coloma de Farners, 1953) doctor cum laude en Història Moderna per la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d’Història Rural (UdG), de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) i de la Junta del Centre d’Estudis Selvatans. Mestre i professor, ha escrit una cinquantena de llibres sobre temes de marginació social, del patrimoni i de divulgació històrica (www.miquelborrell.cat), entre ells: L’ensenyament a Santa Coloma de Farners (1999); Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada: dides, expòsits i hospicians (2002); Les terres gironines: Escultures a la via pública (2006); Ens ho hem passat bé: Memòries d’un professor d’història fill, nét i nebot de botigueres (2015); Biografia de Catalunya (2019); o Déu, Adam, Eva i la Serp: el Paradís, la Poma i el Pecat (2025).
Rellotges de les comarques gironines, de Miquel Borrell i Sabater, proposa un recorregut per la història de la mesura del temps amb una mirada atenta al patrimoni de rellotges públics de les comarques gironines. El llibre acosta el lector a un univers sovint discret però fonamental, i ofereix una visió àmplia dels instruments i sistemes que, al llarg dels segles, han servit per ordenar la vida col·lectiva.
L’obra s’obre amb una reflexió sobre les diverses maneres d’entendre el temps —biològica, natural, social i laboral— i avança a través de les principals etapes històriques, des de l’antiguitat fins a l’època contemporània. En aquest recorregut, s’hi expliquen els primers mecanismes basats en l’observació del cel, així com l’aparició i expansió dels rellotges mecànics arreu d’Europa.
Un dels fils conductors és l’estudi dels rellotges de sol i dels rellotges mecànics, especialment en el seu context més proper. La publicació, amb una combinació de voluntat divulgativa i rigor, en documenta la presència i la funció en la vida quotidiana —tant en l’àmbit religiós com en el civil— i mostra com aquests enginys van esdevenir eines essencials per marcar els ritmes de societats pretèrites.
