(Sabadell, 1951). Estudiós de la sardana i la cobla, és autor de 10 llibres i de 34 treballs de recerca –així com de nombrosos articles– amb títols com Compàs. Compendi bàsic de la pràctica sardanista; La sardana, dansa d’avui; La sardana a Sabadell; Els Fatxendes, una gran orquestra de Sabadell –conjuntament amb Lluís Subirana– o La nissaga dels Cotó, músics de Figueres, entre d’altres, i és coautor de Córrer la sardana: balls, joves i conflictes.
Darrerament, ha centrat la seva investigació en el període que va del segle XIX a les primeres dècades del XX. El rigor i una acurada recerca de dades fan de tots els seus treballs aportacions valuosíssimes per a la historiografia de la cobla i la sardana. ‘Miquel Pardas. Els primers mètodes de comptar i repartir sardanes’, ‘Joan Ventura i Collboni, el selvatà desconegut fundador de la cobla La Principal de la Bisbal’ i ‘Miquel Gich i Coll (1819-1896). El primer gran flabiolaire de la cobla moderna’ són alguns dels treballs que ha publicat en revistes especialitzades.
De tradició sardanista d’origen familiar, ha desenvolupat una intensa tasca en diversos àmbits: dansaire de colla i entrenador, membre de junta i fundador d’entitats, presentador i comentarista de concerts o dissenyador d’espectacles. També ha participat en congressos i taules rodones d’arreu del país. La seva tasca ha estat reconeguda per l’Obra del Ballet Popular i en ciutats com Lleida, Sabadell o Anglès. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona.
Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.
Pep Ventura. Del mite a la realitat és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.
El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.
