Més de 150 anys d’activitat i fent poble
Les Garrotxes 25
Actualment, amb més de 270 socis, la Societat Cultural i Recreativa del Casino és l’entitat més nombrosa de Tortellà, i centralitza part de l’activitat social del poble.
Fotografia familiar a la placeta del Casino. Principis de segle XX // PROCEDÈNCIA: Col·lecció Dolors Sabaté.

Paula Núñez // Precedida d’un pati d’alts plataners, al final del carrer de França de Tortellà hi ha la seu d’una de les poques societats de casa nostra, l’entitat més gran del municipi i el seu motor des de fa un segle i mig: la societat cultural i recreativa del casino. L’edifici, que actualment també funciona com a bar, és testimoni d’un temps d’esplendor, en el qual aquest poble de l’Alta Garrotxa gaudia d’un gran dinamisme industrial, econòmic i social, i va arribar a tenir 1.600 habitants.

El naixement d’aquest casino va anar molt lligat a les necessitats que tenien els treballadors que vivien a Tortellà a mitjan segle XIX. No existien les mútues ni la Seguretat Social actual i, seguint el model dels montepíos, per oferir suport econòmic als obrers que es posaven malalts o no podien treballar es va crear la primera germandat del poble, el Montepío Tortellanés, el 1868. Els impulsors van ser Eduard Caselles, Pere Gibert i Pere Camó.

Al cap de poc temps, el 1873, la societat ha d’aturar la seva activitat pel pas de la Tercera Guerra Carlina. L’agost d’aquell any, els carlins van saquejar i cremar el poble en l’episodi conegut com Els fets de Tortellà, i la primera seu del Montepío Tortellanés, situada al carrer de Sales, quedà malmesa per les flames. Dos anys més tard, s’aconsegueix refundar la societat, inspirant-se en els valors de cohesió social i promoció de la cultura dels ateneus de l’època i es construeix la seu actual, amb biblioteca, cafè, sala de ball i teatre, que torna a ser un punt de trobada per la població.

Amb els anys, el casino esdevé un referent com a espai de lleure i cultura en un poble conegut per la seva històrica tradició musical. La Guerra Civil Espanyola, però, va representar el tancament d’etapa, ja que la societat va dissoldre’s durant la postguerra i va arribar a utilitzar-se com a seu de la Falange. Hauran de passar més de vint anys, fins al 1962, perquè l’entitat torni a mans d’alguns dels antics socis, i s’hi tornin a programar festes, balls i projeccions de cinema pràcticament cada diumenge al cinema MonteCasino, que acabaria tancant als anys 70.

Fins ben a principis dels anys 90, l’entitat va dir-se Montepío Seguros Mutuos, però el 1991 aconsegueix adoptar el nom amb què la coneixem actualment, societat cultural i recreativa del casino, i ja no depèn de la mútua amb seu a Girona, sinó d’una junta de socis i, en absència d’aquesta, de l’Ajuntament de Tortellà. Cada any, els seus membres celebren el canvi al voltant d’una taula, amb l’arrossada de Sant Joan.

Actualment, amb més de 270 socis, el casino és l’entitat més nombrosa de Tortellà, i centralitza part de l’activitat social del poble. Molts dels seus afiliats són famílies que hi participen per tradició familiar i, fins i tot, hi inscriuen els seus fills en el moment de néixer. Tot i que en les primeres dècades les dones no en formaven part, la societat ja ha tingut dues presidentes: Rosa Maria Vilar Pujol, cap al 2008, i Marta Ayats, que presideix la junta actual, formada per una desena de persones.

Celebracions i renovacions. Al calendari anual del casino hi ha marcats diversos actes emblemàtics, com la sardinada, l’escudellada, Santa Cecília o les quines de Nadal. La més destacada, però, és sens dubte la diada de Nostra Senyora de la Candelera, el primer cap de setmana de febrer, que dediquen a la seva patrona. És una celebració envoltada de tradició que s’ha mantingut cada any des de 1869, a excepció dels dos episodis històrics més convulsos, la Tercera Guerra Carlina i el règim franquista. Aquell dia se celebra una processó amb acompanyament d’orquestra i es recorden els socis difunts. Al migdia hi ha sardanes i un vermut, i la diada acaba amb un concert de música clàssica també a càrrec de l’orquestra Maravella, que n’és la convidada d’honor des de fa dècades, i un ball al vespre. A més, aquest 2020, la Candelera ha suposat la cloenda de la celebració del 150è aniversari de la fundació, que es va complir el 2019. Aquesta efemèride converteix el casino en una rara avis, ja que la majoria de les societats nascudes fa més d’un segle han acabat desapareixent.

La renovació de l’espai del Galliner, que es va fer coincidint amb l’aniversari, suposa un nou impuls per aquest equipament històric, preparat per acollir des de propostes teatrals fins a concerts o conferències, sempre donant suport al talent local. Per a la seva presidenta, el futur del casino és el d’una entitat viva, participativa i propera, oberta a la diversitat i a les diferents generacions del poble. Gràcies a aquestes, als seus socis i sòcies, s’ha erigit com a pilar de la cultura popular de l’Alta Garrotxa.

Aposta cultural. L’efemèride de l’any passat ha comportat que la mateixa junta hagi fet l’exercici de mirar enrere, analitzar-ne l’evolució i marcar-se els reptes que hi haurà en els propers anys. Ho ha fet amb l’edició de material audiovisual i d’una exposició sobre el passat, el present i el futur de la societat, precisament a la sala del Galliner. Renovar-se i connectar amb un context social totalment diferent al de la seva creació és segurament el gran repte del casino perquè el volum d’afiliats creixi. Per fer-ho, la junta actual vol impulsar un recorregut cultural per cicles temàtics. Inclouran cinema –amb projeccions de pel·lícules i tertúlies en record de la funció que complia antigament la seu–, teatre, debats o concerts de petit format a la terrassa, els diumenges, coincidint amb el mercat municipal. També preparen un cicle familiar amb tallers i espectacles pensant en les famílies amb nens. La gastronomia, un dels elements més arrelats en el seu calendari, també s’integrarà en aquests cicles. Aprofitant el talent local, promouran tallers de la mà d’artistes, artesans i emprenedors. Tot, perquè els veïns puguin continuar gaudint de la cultura, en les seves diferents vessants, sense moure’s del poble.

LLegir més