Les aromes més berguedanes
Cadí-Pedraforca 33
Destil·leries Vila és una empresa familiar, menada ja per la quarta generació, que fa més de cent anys que produeix, entre altres, el licor més insigne de Berga
Camionet antic amb la Nati Vila al centre de la foto. Procedència: Arxiu Destil·leries Vila

Text > Montse Subirana

Destil·leries Vila és una empresa familiar fundada el 1917 i actualment una de les poques destil·leries centenàries catalanes en actiu. A més, en el transcurs de la seva llarga existència han destil·lat sempre els seus licors amb les mateixes fórmules i mètodes tradicionals. L’antiga fassina es va instal·lar al número 6 de la ronda de Queralt de Berga, on segueix ubicada avui. Així que s’entra a la botiga es pot fer un viatge en el temps gràcies a l’arquitectura original de sostres alts i pilars gruixuts molt ben conservada i a la presència dels principals objectes i elements que hi havia als establiments de venda de vi del segle passat: barrils i botes per vendre vins de taula i vins generosos a granel, així com tot tipus de licors i vins embotellats.

En aquella època, a Berga, a més de les Destil·leries Vila hi havia també la Destil·leria Santamaria i la Destil·leria Sala, totes elles de tradició familiar. Val a dir que Berga va rebre el títol de ciutat l’any 1877, amb 4.997 habitants, i la seva població va augmentar fins als 6.000 aproximadament als anys vint de fa un segle. A finals del segle XIX, la mortalitat infantil, sobretot, però també adulta, estava molt relacionada amb les infeccions de l’aparell digestiu. D’altra banda, la curació per mitjà de les herbes remeieres era la pràctica medicinal més habitual. En aquest context no és pas estrany que fos habitual prendre un vaset d’‘estomacal’ o ‘licor estomacal’ per afavorir la digestió. De fet, fins i tot Ramon Llull fa al·lusió als aiguardents com a ‘digestius’ i els destil·lats a l’edat mitjana s’han relacionat precisament a pràctiques medicinals. Així doncs, té molt sentit que en aquella època a Berga hi hagués tres destil·leries, cada una amb les seves aromes. Aleshores eren ben conegudes les Aromes del Queralt (Destil·laries Vila), la Queraltina (Destil·leria Sala) i les Aromes Berguedanes (Destil·leria Santamaria). Ara bé, l’alta graduació dels licors ‘digestius’, que sol estar al voltant dels 34º, ha fet que la seva relació amb la medicina hagi estat qüestionada i ja no se’n permeti la designació.

Les Destil·leries Vila –o com es coneixia antigament, Cal Vila dels Licors–ha estat sempre una empresa vinculada a la família Vila de Berga, que ha anat passant de generació en generació fins a dia d’avui. L’empresa va ser fundada per Joan Ramon Vila, que fou qui va portar el licor insigne les Aromes del Queralt a l’exposició de Milà, on fou premiat amb diplomes, medalla i creu d’or. Ramon Vila va agafar el relleu del negoci i va dedicar tota la seva vida a les destil·leries. Amb ell es va consolidar el negoci familiar i es va donar a conèixer arreu el que actualment ha esdevingut el licor per excel·lència de la ciutat de Berga, les Aromes del Queralt. La seva filla, Nati Vila, va entrar a formar part del negoci posteriorment, juntament amb el seu marit, Pere Riera, i ambdós el regiren fins que es van jubilar. Aleshores va agafar el timó el seu fill Ramon Riera Vila, fins a l’actualitat.

El mètode tradicional. Per elaborar el licor insigne tot comença amb la selecció de dotze herbes que es troben a la muntanya de Queralt. El bis de la sardana Les Aromes del Queralt, composta per Nicanor Pérez i Ramon Torrents Roca, ens en fa saber el nom d’algunes: «De les rudes farigoles, / barballons i romanís, / es congrien les aromes, / sota les branques dels pins.»

Ara bé, el bis de la sardana busca la rima i no pas la composició autèntica de la fórmula. L’única de les esmentades que hi ha a les aromes és el romaní, un clàssic de tots els tractats d’herbes remeieres i aromàtiques que, a més de moltes altres propietats, és un conegut estimulant estomacal. La combinació de les dotze plantes aromàtiques és la fórmula secreta que ha passat de generació en generació, de la qual es fa una destil·lació en calent. Un cop obtingut el licor destil·lat, es barreja amb un xarop dolç. Per fer la destil·lació tradicional entra en joc un element essencial: l’alambí.
Aquest aparell i la seva tècnica va arribar a la península gràcies als àrabs. Normalment està fet amb coure i consisteix en diferents peces: el calderí –on s’escalfa el licor–, el capitell –recipient on s’enriqueixen els vapors de l’alcohol–, el coll de cigne –que uneix els vapors enriquits de la caldera amb el serpentí– i el serpentí –canonada submergida en aigua freda que refreda els vapors per condensació–. Ara bé, sigui dit també de passada que el primer que va escriure sobre l’obtenció d’aiguardent –o alcohol de vi– amb finalitats terapèutiques va ser el reconegut metge per excel·lència de l’edat mitjana a Catalunya, Arnau de Vilanova, tal com es constata al seu conegut Liber de vinis. I és que, com ja comentàvem a l’inici d’aquest text, l’elaboració de licors i destil·lats en aquella època està estretament relacionat a les pràctiques medicinals.

Pel que fa a l’alambí de les Destil·leries Vila, aquest va arribar a Berga procedent de l’est d’Europa. L’únic que se sap és que era de segona mà, fet que el converteix en un alambí de més de 100 anys. Precisament, ha presidit aquest any 2022 l’entrada del Museu Comarcal de Berga; ha estat la peça principal de l’exposició «Destil·leries i bodegues de Berga», cedit temporalment. Aquest alambí es va utilitzar fins l’any 2014, quan per motius de seguretat es va substituir per un alambí nou on es destil·len les Aromes del Queralt actualment. Aquest nou funciona amb gas, així que ja no s’utilitza llenya per escalfar-lo i fer-ne el destil·lat.

Vins i licors actuals. A dia d’avui, les principals marques comercials que es fabriquen a les Destil·leries Vila són les Aromes del Queralt, la Barreja de la Patum, la Ratafia del Queralt, el limoncello 100% natural i anís dolç i sec. Aquests s’elaboren artesanalment amb les receptes i el mètode tradicional que han passat de generació en generació, tot i que actualment es venen exclusivament embotellats. Tal com explica Ramon Vila: «Les Aromes del Queralt és el licor per excel·lència de la ciutat de Berga, ha estat el licor insigne de les Destil·leries Vila des de 1917. S’obtenen mitjançant la destil·lació tradicional de plantes aromàtiques que es troben a la muntanya de Queralt i no contenen essències ni conservants de cap mena». Pel que fa a la Barreja de la Patum, «amb el pas dels anys, la Barreja, dolça unió de moscatell i anís, s’ha acabat convertint en la beguda per excel·lència de la Patum de Berga. Amb ampolles de mides diferents s’ofereix un producte de qualitat al consumidor que en garanteix totes les mesures legals i sanitàries». Quant a la Ratafia del Queralt, «conserva la mateixa fórmula centenària vinculada estretament a la destil·lació del licor per excel·lència de les destil·leries, les Aromes del Queralt. Actualment només s’elabora una ratafia reserva amb més d’un any de maceració i amb filtració per decantació.»

D’altra banda s’elaboren actualment altres licors 100% naturals de temporada, en fan produccions molt limitades en el temps i de les quals es vol prioritzar la qualitat. Tots els productes es poden adquirir al punt de venda del costat de la fàbrica de la ronda de Queralt, 6, de Berga.

LLegir més
×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!