Trobades per a cada ocasió
Les Garrotxes 25
Sant Aniol de Finestres i Sant Martí de Llémena concentren prop d'una vintena de temples que marcaven la vida social al llarg de la vall de Llémena.
Homenatge a la Vellesa, a Sant Esteve de Llémena. Anys 50 // Procedència: Arxiu Ajuntament de Sant Aniol de Finestres.

Laia Juez // N’hem comptat un total de dinou: setze ermites i tres esglésies entre els municipis de Sant Aniol de Finestres i Sant Martí de Llémena. Déu n’hi do, mai millor dit. La majoria van ser construïdes durant la baixa edat mitjana, i delineen tot un calendari local d’antics cultes que es distribueixen per les quatre estacions. Els aplecs i els romiatges d’aquella època primigènia devien ser el punt de trobada entre la gent de la contrada, el moment per teixir antigues i noves relacions; potser un espai per a la celebració o la catarsi. Cada sant representava un sector social i uns poders sobrenaturals, tot un sistema simbòlic que responia a les necessitats materials i emocionals dels devots. Per exemple, la Rosa Masdevall, nascuda el 1931 a Sant Esteve de Llémena, la qual va tenir quatre fills, pujava a l’ermita de Belloch després de cada part: «Hi anava descalça en agraïment, perquè diuen que aquell sant en tenia cura. I des de la guerra ja no n’hi havia, de sant, estava buida, però jo hi anava igualment. I quan va néixer la meva filla Anna vam tenir molta dificultat, perquè estava tot ben embardissat». La fe s’alimentava arribant a ser un pilar important de l’existència, i l’església ostentava el poder del control social. Però tot canvia, fins i tot la fe, aquesta invisible intimitat pròpia de cada ànima.

La toponímia disseminada de la vall de Llémena obligava que qualsevol celebració en una capella esdevingués una romeria. Si més no en temps passats, quan anar a peu era l’únic mitjà de transport per a la gent dels masos. D’entre aquestes celebracions, s’han mantingut al llarg del temps les festes majors, com la de Sant Aniol de Finestres, Sant Martí o Sant Esteve, i també els aplecs de Santa Cecília, a les Serres, o el de Santa Maria de Finestres. Aquest darrer destaca per ser un dels més multitudinaris, segurament afavorit pel seu enclavatge fronterer entre la vall de Llémena, Santa Pau i Mieres. Des dels seus inicis fins ara, abans de la missa de les dotze es fa un esmorzar popular; després es ballen sardanes. Segons explica el president de la comissió de festes de Sant Aniol de Finestres i regidor de Cultura, Josep Maria Triadú, la festa s’ha mantingut gràcies a la Colla de Santa Pau, i en els darrers anys s’hi ha sumat l’Ajuntament del municipi. Però en els records de la Rosa, i també de l’Adelina Pont, de Granollers de Rocacorba, era sobretot el jovent qui pujava a Santa Maria de Finestres. De la mateixa manera que la majoria de famílies joves ho feien a peu, en grups de nois o de noies, i anaven recollint els amics dels masos. Pel camí cantaven, xerraven, reien…. A dalt es retrobaven o es coneixien i ballaven sardanes. Aquests aplecs eren per al jovent l’espai i l’ocasió per lligar.

Romiatge cap als afores. L’ermita de Sant Esteve de Llémena es troba dos quilòmetres allunyada del nucli, i això provoca que en qualsevol celebració s’hagi de fer camí, a imatge de la romeria. Tot i que el dia del sant és l’endemà de Nadal, la festa major del poble s’ha celebrat l’últim cap de setmana de juliol sempre que no coincideixi amb Sant Jaume. «Venia a tocar la principal de Girona, o la Principal de la Bisbal, era una festa gran. Aleshores encara no eren famosos», recorda l’Adelina, nascuda a Sant Esteve el 1940. Pel dia del sant s’hi celebrava la Santa Espina, un costum perdut: «Es custodiava en un mas un tàlem amb una Santa Espina daurada molt bonica i sortíem tots en processó fins a l’església on se celebrava la missa», fa memòria la Rosa. Pel Corpus, l’església de Sant Esteve s’engalanava amb pètals de flors silvestres, sobretot rosa i ginesta. Segons l’Adelina i la Rosa, «era una cosa ben bonica, llàstima que s’hagi perdut». Segueix l’Adelina: «En aquells temps tot era coses de missa per aquests pobles, aquí era la fi del món». Una altra de les festes perdudes que començaven amb la romeria cap a l’església de Sant Esteve i la missa era la festa dels vells, iniciada pel pare de la Rosa, en Francisco Masdevall Alzina, quan havia estat alcalde.

Sant Aniol, Sant Martí i Rocacorba. A Sant Aniol de Finestres, l’aplec se celebra el 13 de desembre, per Santa Llúcia, i encara avui es rifa un xai. Temps enrere, després de la missa els assistents es quedaven a dinar al prat de can Tura. Segons recorda la Rosa, «hi anàvem a peu, rostíem un pollastre, perquè aleshores tothom tenia una mica de bestiar a casa, o fèiem una truita i passàvem l’estona». Per la festa major, el primer de maig, també s’hi celebra un ofici solemne i tot seguit tres sardanes. Al municipi de Sant Martí de Llémena, d’altra banda, no s’ha deixat de celebrar l’aplec de Santa Cecília de les Serres, un diumenge pels volts del 22 de novembre, que és el jorn de la Santa. Antigament allà s’hi concentraven parades de torronaires d’Amer, de can Tana, amb torrons rodons elaborats a base d’avellanes de la zona, mel i cabell d’àngel. També acostumava a haver-hi música i ball després de la missa.
Els aplecs marcaven la vida social de la gent de la vall. «No sortíem gaire, aquesta era la nostra manera de passar-nos-ho bé, i és clar, no ens en perdíem ni una!», diu la Rosa. Fins i tot es desplaçaven més lluny. Un dels aplecs de més anomenada era al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, que pertany a Canet d’Adri, del qual es coneix la tradició peregrina des del segle XVII provinent de Banyoles, Girona i Olot, i, sobretot, se li implorava que els deslliurés de pedregades. La Rosa recorda haver-hi anat amb el seu pare fent prop de tres hores a peu, passant per can Bosch de Granollers de Rocacorba, fins a arribar a les coves de l’Arcoba, abans del santuari.

Perduts, recuperats o reinventats. Sovint, els sants que donen nom a l’ermita ja no se celebren el dia que toca, han passat a fer-ho en dates més propícies per a les reunions a l’exterior. Aquest seria el cas de Sant Andreu de la Barroca, que se celebra el darrer diumenge del mes d’agost en lloc del 30 de novembre. Segons explica Josep Maria Triadú, la festivitat es va recuperar fa uns 30 anys, i consisteix en una missa, ball de sardana i dinar popular. La festa de la Barroca aplega veïns de la vall de Llémena i d’Amer. A prop s’hi troba Santa Lena, que des de fa uns quinze anys també reuneix els veïns de les dues valls el primer Dilluns de Pasqua, acollits amb una missa i un pica-pica a base d’embotits. Un altre cas de revifada, després de 55 anys sense rebre culte, el trobem a l’ermita de Sant Miquel de Bustins. L’interès per aquell paratge el van despertar l’Associació de Pares i Mares de l’escola FEDAC de Pont Major, a Girona. Es van posar d’acord amb el propietari per arreglar-la a canvi de poder aplegar-s’hi el cap de setmana més proper al mes de setembre, i ho estan fent des de fa tres anys.

Nous temps, nous contextos. «A Granollers de Rocacorba la gent de fora van organitzar una arrossada el 13 d’octubre passat», comenta l’Adelina. Les famílies nouvingudes a Granollers, pares i mares amb mainada, van engegar aquesta trobada sense missa per establir llaços i coneixences entre els veïns de Granollers, «i va ser molt bonic i va estar molt bé», conclou. Però temps enrere, durant el franquisme i abans, s’hi celebrava l’aplec per la Mare de Déu d’Agost. Amb els nous temps, les trobades entorn d’una ermita s’han desprès de la ritualitat cristiana i han pres d’altres aires. Santa Cecília de les Serres, un vespre a finals del mes de juny, esdevé l’escenari d’un recital de poesia amb veïns i artistes locals com a convidats. S’hi aplega una bona colla de gent, es tracta d’aplecs sense folklorisme ni religiositat. Finalment, les anomenarem. Citarem les onze capelles de Sant Aniol i les vuit de Sant Martí encara que sigui per inundar de sentits aquests paratges romànics i tal vegada reviure’ls. A Sant Aniol; Sant Julià de Ventós, Sant Joan de les Medes, Sant Miquel de Bustins, Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Mare de Déu de Belloch, Sant Cebrià de Llémena, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de La Barroca, Santa Lena, Sant Roc. A Sant Martí; Sant Martí, Sant Nazari, Sant Joan del Pla, Sant Medir, Santa Maria de Granollers de Rocacorba, Sant Julià, Sant Pere de Llorà i Santa Cecília de les Serres. Déu n’hi do!

LLegir més