La Bisbal d’Empordà, 1947. És catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que l’havia incorporat l’any 1973. En fou professor quasi mig segle, a les facultats d’Economia i Empresa i de Ciències Polítiques i Sociologia. També exercí una activitat investigadora i de consultoria extensa, preferentment en economia dels serveis, sector bancari, govern corporatiu, turisme, desenvolupament regional, ordenació territorial, sostenibilitat i economia política de la Unió Europea. Nombrosos treballs seus tracten sobre temes turístics i territorials, essent les comarques gironines matèries d’estudi i vocacions de servei sempre ateses. Amb Margarita Suñer han simultaniejat la residència familiar entre Barcelona i la capital baix-empordanesa. En l’aspecte cívic, Cals ha destacat com a impulsor de projectes de llarg abast, dels quals enguany ho recorden els cinquantenaris del Debat Costa Brava i de les primeres iniciatives per a la protecció de les Gavarres i els grans espais naturals del litoral gironí.
A mitjan segle XX, en una Bisbal d’Empordà que tot just deixava enrere les penúries de la postguerra i s’endinsava en un temps de transformacions accelerades, un nen creix a la vora del Daró entre carrers sense asfaltar, cases modestes i una vida comunitària intensa. És des d’aquesta mirada íntima i alhora atenta que es construeix el relat de tota una època.
Des de la vora del Daró és molt més que un llibre de memòries. Nascut a Corçà el 1947 i profundament arrelat a la Bisbal, l’autor articula un recorregut que combina el record personal amb la voluntat d’entendre els grans canvis col·lectius que han modelat la seva ciutat, així com el país, al llarg de seixanta anys.
El volum transita des dels anys durs de l’autarquia –amb el racionament, les restriccions i el pes del franquisme i de l’Església– fins a l’expansió econòmica dels seixanta, la transformació social i cultural de les dècades següents, la transició democràtica i les crisis contemporànies. En aquest trajecte, la Bisbal d’Empordà esdevé un microcosmos que reflecteix fenòmens amplis: la industrialització ceramista, les migracions, l’urbanisme, els canvis de consum o l’obertura política i cultural.
Lluny de limitar-se a la crònica històrica, Cals construeix un mosaic ric en detalls humans: famílies, oficis, carrers, entitats i iniciatives que, sovint al marge del reconeixement oficial, han sostingut la vida col·lectiva.
Pots llegir-ne un fragment, aquí.
