Puri Abarca Fernández
No sempre és fàcil vendre un mas que es troba en mal estat o fer-se càrrec del cost de les obres que caldrien per posar-los en condicions habitables. Molts propietaris que no poden o no volen (per qüestions sentimentals) vendre aquestes edificacions que els han correspost en herència opten per deixar passar el temps i això es tradueix en una degradació constant de les construccions. El procés d’abandonament dels masos de les Gavarres va començar a mitjans del segle XX, coincidint amb crisis relacionades amb sectors que explotaven recursos del bosc, com ara el suro. Moltes d’aquestes masies continuen abandonades.
La Fundació Mas i Terra, creada a Navès (Solsonès) l’any 2003 amb l’objectiu de conservar i recuperar el patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural, ha posat en marxa el Projecte Masiaire, una iniciativa encaminada a facilitar la rehabilitació de masies abandonades. El projecte dona accés a aquests habitatges mitjançant contractes de masoveria i estableix que les persones que hi vagin a residir, a canvi de no pagar lloguer, es facin càrrec de les obres que hi calguin per fer habitables les construccions. Hi ha la possibilitat també de compartir despeses amb la propietat, si s’arriba a un acord entre les dues parts. «Cada masia té una història. Eren cases de pagès que vivien d’explotar els recursos del voltant i, un cop abandonades, als hereus se’ls planteja el problema de com mantenir la casa», explica Marta Lloret, directora de la Fundació Mas i Terra.
El sistema per adjudicar aquests contractes de masoveria és acurat i rigorós. En primer lloc, la fundació localitza masos que es trobin abandonats, en condicions de degradació pel pas del temps, i es posa en contacte amb els propietaris per oferir-los participar en el projecte. De vegades, són els propietaris mateixos que s’hi adrecen. Es fa una valoració de l’estat en què es troba l’edificació i es determina quin cost tindrà la rehabilitació necessària per fer-la habitable. Segons el grau de degradació i l’envergadura de les obres que hi caldrà fer, s’estableix la durada del contracte.
Procés de selecció. Els aspirants a participar en el projecte han de passar un procés de selecció basat en diferents factors, entre els quals es troben els mitjans de què disposen (si poden fer front o no a una rehabilitació) i els objectius, els propòsits que tenen per al mas i les terres que li corresponen. Un cop seleccionats, els futurs masiaires han de passar el tràmit de reunir-se amb el propietari o la propietària, que és qui, al final, decideix si els accepta o no. «De fet, és un acte de generositat dels propietaris; es desprenen d’una propietat durant anys, tot i que saben que, quan els retorni, estarà en millors condicions», destaca Marta Lloret, que afegeix: «Aquest sistema facilita la recuperació del patrimoni rural i, a la vegada, garanteix el dret a un habitatge digne i assequible.»
La fundació té incloses actualment 25 masies en el Projecte Masiaire i, de moment, només n’hi ha una situada a les Gavarres. Es tracta del mas Sitjà, a Castell d’Aro, una masia que té una història particular: el segle XIX hi havien residit l’escriptor i poeta Joan Sitjar Bulcegura (1828-1900) i el seu germà Joaquim (1820-1885), advocat i també escriptor i poeta. Els germans van fer molta amistat amb el poeta Jacint Verdaguer, sobretot en Joan. «Com enyoro i trobo a faltar en la colla dels amics la noble i simpàtica figura de Joan Sitjar!…, cor d’àngel de l’Empordà», va dir Verdaguer el 1901, mesos després de la mort de Joan Sitjar.
Contracte de masoveria. Des de fa dos anys, al mas Sitjà hi viuen l’Aida Coca i en Ramon Vancells, una parella que va passar la llarga selecció de la fundació i va obtenir el vistiplau de la propietat del mas per establir-hi un contracte de masoveria. La casa, recorda en Ramon, estava mig en ruïnes, no es podia habitar. Tal sols hi havia un petit espai adequat, en què els propietaris passaven dies a l’estiu. A poc a poc, la parella (que fa un any va celebrar el seu casament en el mateix mas) va començar a reformar les parts més imprescindibles per fer habitable l’edifici. El primer pas va ser arreglar la teulada, que amenaçava de caure. Van demanar crèdits i, amb una petita part d’ajut de la propietat, va poder dur a terme l’obra. D’aleshores ençà, va fent reparacions de menys envergadura en els diferents espais del mas, tot i que encara hi falten treballs d’adequació necessaris, encara que no tan urgents, com ara la modernització de la instal·lació elèctrica. En Ramon i l’Aida van signar un contracte de masoveria de 25 anys, a canvi de millores del mas i l’entorn. Amb el que porten fet fins ara, ja han complert gairebé un 50 % dels compromisos establerts en el contracte. Ells tenen altres feines, però s’han proposat recuperar el mas i donar-li un ús adequat, dedicant-hi tantes hores com facin falta. En el moment de rehabilitar-lo, intenten mantenir la mateixa línia de construcció dels inicis de l’edificació, incorporant-hi només els elements necessaris per a la seguretat de l’estructura. Voltes, terres de pedra, parets enguixades, portes de fusta massissa, forns antics… es mantenen com antany, amb bones rentades de cara. La casa feia trenta anys que no era habitada i, per tant, s’havia iniciat un procés de deteriorament important. Pel que fa a l’entorn, la parella no es dedica encara a cultivar terres, però han fet maneres per dur a terme, amb ajut extern, una acurada gestió de la zona de bosc adjacent i d’uns camps d’oliveres que hi ha en el terreny.
L’estiu de 2025, el mas es va convertir en una improvisada galeria d’exposició d’art pictòric: «El nostre propòsit és arreglar el mas per viure-hi, però ens plantegem com treure partit d’un espai de 800 metres quadrats en què tan sols viuen dues persones. L’exposició de pintura ens va semblar una primera experiència d’usos prou bona», explica en Ramon.
La poca acceptació, almenys de moment, del Projecte Masiaire a la zona de les Gavarres és deguda, segons assenyala Marta Lloret, a l’especulació urbanística i el mercat de segona residència, sobretot a la banda del massís situada al Baix Empordà. D’altra banda, malgrat el component de recuperació del patrimoni arquitectònic que representen les masies medievals i l’afegit de facilitar l’accés a un habitatge, la Fundació Mas i Terra no rep suport de les administracions, les quals reconeixen el valor del projecte però no hi aporten finançament. La fundació, però, continua treballant per recuperar el patrimoni etnològic del país. Es proposa elaborar un inventari de les masies i construccions annexes per conèixer-ne el nombre i l’estat exacte, a més de realitzar un catàleg de tipologies i difondre’n el patrimoni arquitectònic. L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de preservar aquest patrimoni i ensenyar a recuperar-lo i valorar-lo.
